Sería per tu...

Moro en cada llàgrima
ofegat pel sentiment.
Del meu cor només en neixen plors
que amb un sospir, al exhalar,
s'abismen fins allà on cap home arriba
i cauen eternament, cauen.
El ritme al respirar fa monòton el sofriment,
li dóna corda.
Alenteixes el demà com si de lletres es tractés
escrivint lentament, sense pauses.
En cada rosa acaba el món,
i en ell sentim primaveres,
en ell sofrim hiverns.
I veure com ploro, trencat per dins,
mil pedaços en un puny
i en l'altra mà buidor, sols paraules.
Despertem junts la nit,
fem que retorni un somriure,
fem que se'ns oblidi tot.
No em miris, sent-me.
Acaba amb aquests sofriment, temps,
i demostra'm qui té raó.
On perdura la flama,
on mai s'apagarà el cor,
on sempre viurà l'esperança
fem que cada dia sigui com ahir.
Reviu-me, dedica'm una mirada,
i fon-te en mi en la més bella besada.
Jo t'estim.