Sento, penso, actúo (I)

Un relat de: Andrea Dynamene Cravinho
Sento:

Què sento?
Em sento confusa. No sé que estic fent, ni que faré, i no estic molt segura del que he fet fins ara... Sento que estic destinada a fer quelcom gran, ni que sigui per tan sols una persona. No sento la modalitat. Sento que m'apassionen moltes coses. Sento que sóc incapaç d'escollir-ne una. Sento que ho vull fer tot. Sento que si ho faig tot, no seré excepcional en res.

Sento que vull lliurar-me d'aquest món uns instants. Sento que ho necessito.

Escriure.

Pintar.

Música al volum màxim.

Sento que això no serveix per marxar.

Escriure. Escric sobre sentiments.

Pintar. Pinto sentiments.

Música al volum màxim. Canto sentiments.

Com m'allunyo del món si no sóc capaç d'allunyar-me de mi mateixa?

I si jo sóc la clau? I si no m'he d'allunyar, sinó apropar-me? I si el que de veritat em cal és donar-me una oportunitat, i conèixer-me? Qui sóc? I què és el que sento?

Quines preguntes més estranyes...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Andrea Dynamene Cravinho

Andrea Dynamene Cravinho

4 Relats

2 Comentaris

2731 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Un home galopava enèrgicament damunt el seu cavall quan es creuà amb un altre que l'aturà i li pregunta:
- A on vas?
L'home ràpidament li contesta:
- No ho sé...



Pregunta-li al cavall.