Cercador
Sentits Alterats
Un relat de: Lluís Vilarroig ChristensenLa tremolor de l'ànima,
hores de son perdudes,
la gaubança del cor,
hores de joia guanyades.
Oloro el mar des de la llunyania,
em pessigolleja la fresca brisa d'estiu,
escolto els apagats rumors de la nit.
Sento amb l'anima, sento el teu caliu,
Tenir-te lluny de mi,
nits de son perdudes,
dos cossos que es comprenen,
nits de passió guanyades.
Veig els colors dels núvols,
assaboreixo cada sors d'aigua,
percebo la felicitat de qui m'envolta,
sento, sento la vida nua.
La percepció del temps
s'ha dilatat,
però es molt curt temps
el que portem compartint.
Com sentiré quan continuem
avançant en la nostra eterna
travessa?