Sentits Alterats

Un relat de: Lluís Vilarroig Christensen

La tremolor de l'ànima,
hores de son perdudes,
la gaubança del cor,
hores de joia guanyades.

Oloro el mar des de la llunyania,
em pessigolleja la fresca brisa d'estiu,
escolto els apagats rumors de la nit.
Sento amb l'anima, sento el teu caliu,

Tenir-te lluny de mi,
nits de son perdudes,
dos cossos que es comprenen,
nits de passió guanyades.

Veig els colors dels núvols,
assaboreixo cada sors d'aigua,
percebo la felicitat de qui m'envolta,
sento, sento la vida nua.

La percepció del temps
s'ha dilatat,
però es molt curt temps
el que portem compartint.

Com sentiré quan continuem
avançant en la nostra eterna
travessa?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Lluís Vilarroig Christensen

2 Relats

1 Comentaris

1992 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor