Sentir-se una merda.

Cada matí, ella s'aixecava o al menys intentava fer veure que s'aixecava amb un somriure per poder enfontrar hores després a un lloc parescut a un quartell, i amb 25 companys, que realment, d'ella no s'interessaven res. Sota les espatlles portava un sac ple de sentiments i emocions, semblava un conte dramàtic, pero totes eren dolents. Encara que això passes ella volia enfrentar-se i demostrar que ningú era capaç de derrotar-la. Ella tenia una meta i no volia permetre cap d'aquells GILIPOLLES sense moral tires al terra tot el seu esforç. Però encara que ella sempre somreia per dins sentía un buit enorme, una sensació freda que avançava dels cap fins als peus, sense deixar ni un racó del seu cos congelat, si, semblava que ningú l'estimava. Ell, l'home perfecte havia marxat o simplement, ni havia passat. Els que pensava que eren els seus amics a mesura que anava passant el temps la deixaven tirada com un paper de xicle, i pareixia ser que nomes hi havia una persona que l'entenia. Feia mesos que sentía això, però no tenia el suficient valor d'enfontrar-ho i dir-ho. Ella, sota el seu sarrell ros, sota els seus ulls grans marrons,i sota aquell somriure fals, s'amagava. Era massa bona persona. Passava de les polèmiques i discusions. Era com si li haguessin arrancat de sobte la seva ànima, i el seu cor, estava tan destrossada que de vegades es plantejava fogir, volia desapereixer a un altre mon, volia ser transparent, invisible, encara que ni així s'interessarien amb ella.
Ella, una nina normal, amb un somriure que donava llum, ara es sent apagada, i no te forces per seguir, per seguir endavant, per seguir somrient. Ja no es veu capaç d'aixecar-se el matí amb un somriure postís per defensar-se i fer el que ella vol, no gosa de les suficients forces per enfrontar-se a n'aquella panda de salvatges. Ja no veu ni un milimetre de llum al fons d'aquell famós túnel. Ara, ja ni te una mà que l'ajudi a aixecar-se, ara ja ni te ganes d'aparentar ser feliç, ja que no val la pena. ARA, ara mateix, no val res la vida per ella. Sembla penós, com algú pot arribar a sentir-se així per gent que no val la pena, sentir-se tirada i que ningú l'estima, sentir-se un estorbo, sentir-se una PUTA MERDA.