sentint-me prop de tu... a xantalam

Un relat de: Marc Freixas

tocat
dins la màgia
que guarden els acords,
la mirada penetra melodies sorprenents
que ressegueixen fins l'èxtasi
la paraula cantada per un nou poeta


abraçant-me
a la teva guitarra acústica
deixo que la mirada es perdi cap al cel...

descomposo voluntàriament
qualsevol estrella que capten els meus ulls
i la faig partícip
del so de la paraula
que canta el nou poeta amb el seu vers


sentint-me prop de tu
els indicis són només les cançons
que composes sense pressa, amb delicadesa...

tendre com el vent
que portarà el futur
a la glòria del teu millor demà



-----------
a xantalam
-----------

Comentaris

  • Ostres, Marc,[Ofensiu]
    Xantalam | 14-04-2010

    quin regal de poema! Me n'alegro molt que "La teva guitarra", poema que vaig escriure fa ja un temps, i que ara segurament no faria igual, t'hagi inspirat aquest.
    És un gran plaer, no sé què més dir, que és molt bonic i t'agraeixo el detall. M'agradat especialment:

    descomposo voluntàriament
    qualsevol estrella que capten els meus ulls
    i la faig partícip
    del so de la paraula
    que canta el nou poeta amb el seu vers


    Una abraçada,

    Empar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.