Sentiments Retrobats

Boira baixa i tèrbola de sis quilòmetres de platja. Tortuosos camins de sorra en esvair passions somiadores, testimoni de bogueries descontrolades, revetlles carnavalesques, la complicitat de les amigues amb rialles cridaneres, jocs de platja seductors, minúsculs vestits de bany provocant la mirada dels enamorats, cites amb postes de sol, que recorda la mirada embadalida diferent, però amb la mateixa claror i llums de colors que dibuixen el cel amb ratlles de clar i fosc, taques petites i grans de núvols endreçats per un ordre militar de camí al darrere les muntanyes del Garraf. Se´n va un altre dia de joia i plaer visual, un entorn privilegiat, d´un benestar que ens envolta. Una pau atemorida per noves sensacions, violentes de fets i de viure, per despertar d´aquest somni quan la boira baixa i tèrbola es va esvaint i queda al descobert la realitat d´una platja sense escrúpols, plena de brutícia, dubtant qui és l´amo del gos, dutxes sense control, de molta aigua o ni una gota, eternes obres, diuen, de canonades d´aigües pluvials que es queden a meitat de trajecte, embrutant la sorra i la mar, que respiràvem perquè és construien les depuradores més innovadores i ens continuem ofegant en la merda i mai més ben dit, perquè ni que bufi el vent de Llevant o Garbí l´aigua no deixa de fer pudor.
M´agradaria poder tornar a veure la boira baixa i tèrbola de sis quilòmetres de platja...


María José Lizondo