Cercador
Sense
Un relat de: Atlàntida- Compartir:
Has volgut emprendre aquest camí
Sense soroll,
Sense comiats,
Sense fer estralls ni lamentacions
Com sempre,
sense que res estrany
D'aquesta boca en sorgís.
Vas voler aparentar quelcom
Que no fes massa dolor en aquest moment
Però ningú no va deixar de percebre
L'amor que brollava pels teus sers estimats.
Deu et va donar sabates de goma
Perquè et fos més fàcil el camí
I en arribar aquest moment
Passessis discretament entre nosaltres
Sense soroll,
Sense comiats,
Ara, la balconada és buida
I la mirada contemplativa,
Absent
Si més no,
el fils continuen aguantant les cases
I a la Cristina Baixa
Riuades de gent continuen passant
Fins a desaparèixer al fons,
a la Riera seca sempre present,
Ignorants del teu allunyament
Esperant el dia en el que
Una riada ens faci retrobar
En la plàcida Mediterrània.
Aquest poema està escrit per el meu marit, en memòria de la meva mare que va morir el dia 6 de Gener de 2005.
l´Autor
33 Relats
108 Comentaris
67986 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".
La meva cita preferida:
SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.
De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.
Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com