Sense títol

Al davant de la dona s'estenia un univers completament blanc, inabastable, sense principi ni fi. No hi havia punts de referència ni cap element que proporcionés perspectiva.

Ni el seu destí, ni la seva existència depenien d'ella mateixa. Sempre havien estat a unes altres mans. Sempre se l'havia tractat amb afecte tot i haver-la convertit en una dona fatal, una matahari infranquejable, algú molt desitjable i admirat però difícilment estimable donat el seu tarannà. La seva càmera de fotografiar era la seva fidel companya i en alguns moments havia estat l'element que li donava protagonisme i sentit a la seva història.

Algun cop se li havia permès tenir una aventura, sempre molt superficial i curta amb algun detectiu, policia o amb algun fora de la llei, un outsider de tres al quart amb el que seria completament impossible mantenir una conversa de més de 3 minuts. El diàleg era pràcticament inexistent en situacions com aquella i ella esdevenia un element certament vulnerable d'aquell engranatge d'històries superposades.

Mica en mica una sèrie de línies paral·leles, perpendiculars, s'estenien progressivament en aquell cosmos, abans blanc i ara amb certes degradacions que anaven dels grisos més foscos als blancs més purs tot establint un joc de contrallums que afegia dramatisme a la seva història.

Aquest cop, no sabia per què, tan sols vestia una gavardina negra cenyida al seu cos, calces, sostenidors i unes mitges negres amb lligacames. Les sabates de taló arrodonien l'atrezzo. Se sentia estranyada perquè presagiava quelcom diferent i interessant. Caminar pràcticament despullada pel carrer l'excitava enfurismadament.

De sobte un cotxe de policia s'acostava a tota pressa. En arribar just al seu costat va frenar en sec. El fum d'una cigarreta va sortir per la ranura de la finestra del conductor que s'anava obrint paulatinament.

Seguint el patró de costum els seus superiors li donaven una sèrie d'instruccions que seguir per tal d'arribar fins els culpables; sempre hi havia uns dolents, algú a qui perseguir i fotografiar. Ara es tractava de retratar la pell d'un home i descobrir-hi l'element distintiu que l'identificava com a membre d'una de les famílies mafioses més importants de la ciutat.

Allà, quieta, aturada a la vorera, veia com el cotxe marxava a tota velocitat perdent-se en la foscor de la nit.

El Dover era un d'aquells locals amb solera, història i el lloc de trobada d'alguns dels personatges més rellevants d'aquell mon sòrdid farcit de drames personals, mancats d'oportunitats i oprimits que tenien com a finalitat sobreviure dia rere dia sense parar gaire atenció en els mitjans emprats per a aquesta supervivència.


A ella sempre se li posava a la mà un gin tònic i una mirada als ulls profunda i dura que contrarestaven el sensual creuament de cames que acostumava a utilitzar com a element provocador i esquer per cridar l'atenció d'aquell a qui calia capturar. Notava el tacte del cuir fred del tamboret directament sobre els seus glutis ja que les calces que portava eren la mínima expressió d'un tanga. Va fer un glop del gin tònic com per distreure's del pessigolleig i la humitat que notava entre les seves cames, just en la seva vagina.....


L'home va tancar la porta amb un cop sec i contundent. El braç havia fet un gest exagerat i això havia de quedar plasmat d'alguna manera. Calia trobar la forma d'expressar la força del moment.

Davant seu el carrer, a les fosques i solitari. Va començar a caminar amb pas segur i la seva ombra s'estenia a terra sota la llum dels fanals. El ritme de les seves petjades tenia una cadència constant, sense estridències ni canvis significatius. Era lineal i equilibrat. Tots els elements confluïen en una sola direcció, en un punt de fuga que donava perspectiva i profunditat.

Un gat mirava fixament, hieràtic, des de sota d'un cotxe. Però ell immutable continuà el seu trajecte per la ciutat.

En un primer pla, davant dels seus ulls, un rellotge rodó i gros penjava al bell mig d'una cantonada on confluïen els carrers més cèntrics de la ciutat, Mataró.
No l'importava l'hora que era. Com sempre estava una mica a expenses de les circumstàncies. Com en d'altres ocasions el seu destí , la seva existència, no depenia d'ell mateix.

Caminava pel que semblava l'avinguda principal de la ciutat i al final va veure una llum de neó amb la paraula Dover. Va iniciar el camí cap a la porta. Es va aturar a l'entrada.

La dona era al seu davant. Asseguda en un tamboret a la barra del bar, vestia una cenyida gavardina negra. Bevia un gin tònic. Tenia les cames creuades, una sobre de l'altra. L'atracció que es va produir entre tots dos va ser fulminant. Una excitació salvatge va recórrer tot el seu cos i es va concentrar en el seu penis que feia d'iman cap a la dona.

Sense parlar-se, es miraven fixament mentre l'expressió de les seves respectives cares s'anaven transformant. Ella es va aixecar camí de la porta i va sortir decidida. De ben segur que l'home la seguiria, anés a on anés.

De sobte estava a l'espigó de la platja de Mataró.
Entregats completament a una altra voluntat es van descalçar precipitadament i van començar a despullar-se l'un a l'altre. Ell li va treure les calces mentre li aixecava la gavardina. Ella li descordava el pantalon amb impaciència i buscava amb les mans el seu penis, potent i erecte. Ell la va agafar en braços mentre la penetrava i els seus cossos es confonien cada cop més i s'entrellaçaven entre si en un to clarobscur. Els seus ventres es refregaven suaument. Ella no va deixar la càmera, semblava que aquell cop, en aquella història tenia una importància especial.

Calia fer fotos seguint el ritme dels cossos. En algun retall de pell de l'home havia de distingir l'emblema d'aquella màfia, el símbol de la qual era un drac groc alat.

A cada cop de flaix una imatge en la foscor. Llavis, orelles, cabells, colls, clatells….A ell no semblava importar-li, més aviat l'encenia més. Ella va començar a fer picats on els caps agafaven un primer pla però més enllà, s'intuïa com la penetraven amb insolència a la vegada que, a moments, les mans d'ell, acariciaven el seu clítoris. Va fer un contrapicat; la cara d'ell enfonsada entre els seus pits es desplaçava ventre avall. Va deixar la càmera a sobre del mur on també ell es va estirar mentre ella asseia la seva vagina entre el seu penis tot donant-li l'esquena. Allargà la ma fins arribar a la càmera i la va programar per fer una seqüència de fotos; va ser en aquell moment en que ella va agafar els peus d'ell per acariciar-los, va ser llavors quan va distingir al bell mig de la planta del peu dret d'ell el drac groc alat. Però el seu cos no podia parar de balancejar-se, davant i darrera de forma pausada mentre la màquina de fotografiar va començar a disparar de manera frenètica. Al mateix ritme els seus sexes es precipitaven l'un dins l'altre, movent-se sense control. A cada cop de flaix el ritme s'accelerava arribant a un orgasme de traços, llums, ombres , moviment i gemecs.

Mister X

A Mister X , per l'excitació, li havia caigut el pot de tinta damunt del paper i la vinyeta , que tot just havia començat a dibuixar, s'havia ofegat completament en el negre. Mister X estava a punt d'estripar el paper i llençar-lo a la paperera quan es va fixar en la cara de la seva heroïna. La seva expressió semblava força real i va decidir salvar-la. Va agafar un drap per eixugar el gruix de la tinta escampada.

Una espècie de núvol gris s'acostava en picat cap a ella. Per un moment es va pensar que l'anava a ofegar. Però tan sols per uns instants va sentir el tacte del cotó.

Va passar la goma d'esborrar un cop i un altre per certes parts del cos d' ella; cames, braços...desprenent uns grumolls prims i irregulars que van quedar escampats al seu voltant. Tot d' una la punta de la ploma tornava a dibuixar les seves parts més malmeses per aquell accident inesperat. La va dibuixar completament despullada, amb les cames obertes i uns pits generosos que el van posar més calent que mai. Ho va deixar tot i amb la mirada perduda en aquell tros de dibuix va baixar -se la cremallera, el pantalon, els calçotets i es va masturbar una i una altra vegada, intensament, com mai abans ho havia fet. Amb totes les de la llei. FI.