sense títol

L'enorme sauri alçà la mirada cap al cel, on s'estava manifestant una preocupant llum que feia dies que cada cop es veia més gran i ara era visible, fins i tot quan l'Astre Important, pare de la verdor i la vida, il.luminava el dia... Va arrugar el nas, perquè el volum del nou astre ja era el doble que la nit anterior, això volia dir que ja havia superat la distància entre la Terra i l'Astre Important i s'acostava perillosament. Igual que l'altra nit va recòrrer al ritual de la predicció màgica per veure el futur. Amb una lentitud parsimoniosa però segura va sacsegar el Roure que hi havia el seu costat, els roures eren pertot arreu, va acotar el cap i va consultar les fulles caigudes i la seva exacta posició... La desesperació va créixer dins seu, si tot el que li van ensenyar els seus pares i el bruixot del ramat era cert, el resultat era fatídic per ells i per tots el que vivien en el planeta, era l'extinció. El cataclisme seria tal que no se salvaria cap ésser viu i calia fer perdurar el veritable coneixement, allò que feia milions d'anys que sabien i no haurien de saber. La píndola de la saviesa que els havia estat negada per ELLS. Feia molts milions d'anys els van advertir: "El coneixament de les arts, la mística i els rituals dels elements, us destruirà, per això us està prohibit, limiteu-vos a pasturar les dolces falgueres i a amagar-vos dels vostres deprededors, els Rex. Limiteu-vos a ser feliços la resta de la existència". No van fer cas i ELLS ho van saber, davant dels seus ulls tenia la seva resposta, la destrucció ja era aquí.

No tenia temps per consultar als seus pares, morts feia molt de temps, ni de consultar els savis del ramat. Feia molt que els savis havien oblidat els dictàmens de la prudència i utilitzaven els elements i la mística per al seu propi benefici oblidant les properes generacions i les altres espècies. Segur que no li farien cas i el desterrerien del ramat obligant-lo a viatgar al territori del Rex. Definitivament no tenia temps per consultes.

Va reunir tots els Elements essencials per al ritual amb tota la rapidesa que el seu cos que li permetia. Un cop reunits tots, el va dur a terme, llarg i esgotador, tres dies va sortir el sol, acompanyat per l'astre erràtic que s'acostava amenaçádor i tres nits va sortir la lluna acompanyada també de la fatal companyia. A la fi de la tercera nit, perfectament il.luminada, el procés de transmissió va finalitzar i la llavor de la ciència, de la vida i del coneixement estava sembrada... ara tan sols resta esperar el desenllaç perquè ja tot era inutil. El desequilibri produït en el conjunt dels elements provocat per la màgia va atreure l'atenció dels ancians del ramat i el van mirar amb una barreja d'enveja i odi. Enveja per la demostració de poder que acabaven de contemplar, poder que ni ells pensaven que es pogués assolir. Odi perquè savien que ells no eren tan poderosos i això els feia vulnerables. El sauri no va dir res, amb un gest del seu llarg coll cap a l'horitzó va senyalar l'amenaça que s'aproximava i que era la fi de tot ( i ara també el principi )

L'impacte va ser impressionant, un soroll greu i ensordidor va destruir els timpans de tots els que eren a prop de la zona d'impacte, després una llarga ombra s'escampa per la terra i el fred posterior ho va glassar tot o quasi tot... una ínfima criatura sense conciència de la seva existència va sobreviure, era el seu destí. I duia l'espurna de la saviesa i la destrucció.

Eduard Farinyes
Mataró 2005