Cercador
Sense mirar la cara trista
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Tenim les mans tan plenes de tendresa,
els peus tan plens de petjades,
el cor tan ple d'amor,
el cos tan ple de llibertat...
i la boca tan plena de somriures.
Tenim la vida tan plena de puresa,
que no cal mirar la cara trista.
Perquè avui és temps de regalar els ulls a la bellesa d'algun quadre,
com les paraules que escric, abraçades a l'amor amb un pinzell,
protegides de colors per dins dels somnis,
i no perdre ni un instant de tan talent.
Sense mirar la cara trista,
no tinguem por!!
Portarem la bellesa d'algun quadre a dins del cor,
i així podrem guardar el paisatge per sempre,
sense perdre ni un instant de tan talent.
Sense mirar la cara trista.
Comentaris
-
Quina tranquil.litat...[Ofensiu]lilium | 14-01-2005 | Valoració: 9
Ostres Marc, aquest poema m'ha transmès una tranquil.litat, una harmonia, una serenitat, uff!! fas referències a moltes coses que em són familiars: un quadre, el pinzell,... a mi m'encanta la pintura i perquè no tinc més temps per dedicar-m'hi si no...
Bé, seguiré llegint sempre els teus poemes i saps aquest m'encanta, l'arxivaré als meus preferits, m'ha transmès optimisme.
Gràcies per escriure tant bé i donar aquest plaer de lectura als lectors d'aquesta web.
Fins aviat!! Lilium.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.