Sense mirar la cara trista

Un relat de: Marc Freixas

Tenim les mans tan plenes de tendresa,
els peus tan plens de petjades,
el cor tan ple d'amor,
el cos tan ple de llibertat...

i la boca tan plena de somriures.

Tenim la vida tan plena de puresa,
que no cal mirar la cara trista.

Perquè avui és temps de regalar els ulls a la bellesa d'algun quadre,
com les paraules que escric, abraçades a l'amor amb un pinzell,
protegides de colors per dins dels somnis,
i no perdre ni un instant de tan talent.

Sense mirar la cara trista,
no tinguem por!!

Portarem la bellesa d'algun quadre a dins del cor,
i així podrem guardar el paisatge per sempre,
sense perdre ni un instant de tan talent.

Sense mirar la cara trista.

Comentaris

  • Quina tranquil.litat...[Ofensiu]
    lilium | 14-01-2005 | Valoració: 9

    Ostres Marc, aquest poema m'ha transmès una tranquil.litat, una harmonia, una serenitat, uff!! fas referències a moltes coses que em són familiars: un quadre, el pinzell,... a mi m'encanta la pintura i perquè no tinc més temps per dedicar-m'hi si no...
    Bé, seguiré llegint sempre els teus poemes i saps aquest m'encanta, l'arxivaré als meus preferits, m'ha transmès optimisme.
    Gràcies per escriure tant bé i donar aquest plaer de lectura als lectors d'aquesta web.
    Fins aviat!! Lilium.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.