Sense límit de temps

Un relat de: Marc Freixas

Escriure un poema amb el temps incontrolat,
és la virtut de fer-lo amb el pes de la raó;
tindrà un espai de temps i ritmes,
i unes paraules envoltades de màgica bellesa,
que li permetrà de viatjar per on li agradi dirigir el seu contorn.

Fer-lo amb el pes de la raó,
no significa saber quan ha d'acabar;
simplement és deixar-lo créixer al seu aire,
sense marcar-li unes normes exactes.

Podria acabar-lo deixant passar el temps;
deixant-lo passar per davant dels meus pensaments,
i escriure l'últim vers quan em sorgís,
just per on el buit d'aquell espai del paper,
es fa més evident

( per deixar-lo més avall del normal ).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.