Cercador
Sense límit de temps
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Escriure un poema amb el temps incontrolat,
és la virtut de fer-lo amb el pes de la raó;
tindrà un espai de temps i ritmes,
i unes paraules envoltades de màgica bellesa,
que li permetrà de viatjar per on li agradi dirigir el seu contorn.
Fer-lo amb el pes de la raó,
no significa saber quan ha d'acabar;
simplement és deixar-lo créixer al seu aire,
sense marcar-li unes normes exactes.
Podria acabar-lo deixant passar el temps;
deixant-lo passar per davant dels meus pensaments,
i escriure l'últim vers quan em sorgís,
just per on el buit d'aquell espai del paper,
es fa més evident
( per deixar-lo més avall del normal ).
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872544 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.