Sempre m'ha semblat interessant...

Un relat de: Marc Freixas
Sempre m'ha semblat interessant, que quan es fa de nit
la llum queda petita, disminueix sensiblement
i tinc la sensació de que no crema amb tanta intensitat.
Llavors, m'assec davant de la llibreta per escriure
i amb el bolígraf de sempre comença la màgia...
desfaig el temps amb cada nova paraula,
desintegro volgudament i amb gran desig
tot allò que resta impacient per alleugerir el pas ferm del nou poema.
Tancaria aquesta llum voluntàriament, tot i que em seria més complicat de fer allò que no vull que faci marxa enrere i miri el futur amb orgull.
Tal i com ja he dit,
desintegro volgudament i amb gran desig
tot allò que resta impacient per alleugerir el pas ferm del nou poema,
que no vol dir fer malbé ni empobrir el contingut...
més aviat em serveix com a metàfora exagerada i amb sentit
per deixar clara la raó que m'impulsa a fer d'aquest camí llarg i ample la pròpia experiència de vida.
Probablement sense aquesta bellesa
no podria adquirir l'estimació necessària que mereixen els que són a prop meu...
ells m'han promès fidelitat per ajudar-me
i jo els hi tornaré el respecte i l'admiració fins a la mort i més enllà.
I tal i com ja he dit en el començament d'aquest poema,
sempre m'ha semblat interessant aquesta llum petita que disminueix sensiblement quan es fa de nit.Tinc la sensació de que no crema amb tanta intensitat.

Comentaris

  • A mi també m'ha agradat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-08-2011 | Valoració: 10

    ... molt la nit, de fet quan era jove em quedava llargues hores els dies que no tenia faena o no anava a l'escola o l'institut, despert al llit escrivint i sobretot llegint. I la sensació d'escriure la veig com la de comprar-se cada vegada que prenc el bolígraf o l'ordinador, la de comprar-se un llibre nou, els versos, els poemes són com la olor dels fulls del llibre nou, és una nova experiència, meravellosa.
    I també estime els meus, fins i tot quan la vida m'ha fet mal, els he estimat, perquè jo sense ells i et diria més sense l'altre no sóc res. Estime el món i els meus.

    M'acomiade Marc, no sense desitjar-te que seguisques escrivint, és l'únic que ens fa estar bé amb nosaltres mateixos d'una manera gratuïta.

    Una abraçada ben afectuosa

    Vicent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.