Cercador
Secrets
Un relat de: Sidera- Compartir:
Feia dies que es sentia neguitosa, que li rondava pel cap la idea, però la moralitat i la incertesa a la seva pròpia reacció la feia tornar enrere. No volia fer-s’ho amb cap amic, ni amb cap Home en una nit de copes. Volia i necessitava una relació distant, sense lligams, i sense futurs sentiments possibles. Volia que l’home que la prengués, veiés una dona farcida de sexe i desig. De carn trèmula i pell desperta, d’aromes impúdics... No hi hauria preguntes, ni tampoc respostes, ni jutjar ni ser jutjada, tant sols, plaer.
En arriba a la feina i sense pensar-s’ho dos cops, marcà el número de telèfon. Ja estava fet, no podia ni volia tirar enrere. Va imaginar-se què passaria aquella nit, com seria ell físicament, el seu cos, les seves mans... la seva veu, les seves olors.
El seu cor era frisós d’ànsia i la seva templa bategava despresa, tan despresa que li va despertà un mal de cap estrany i curiós. Era ple de desig. Un desig, potser fins ara inexplorat.
Un toc a la porta i les crispetes al vaig ventre saltaven joioses. Ella, que anava nua, va posar-se ràpidament una samarreta, i va obrir-li la porta. Ell, va entra com si ho fes cada dia, i la agafà per la cintura, la va duu contra la paret, i li va treure la samarreta. Les seves mans s’abocaven sobre els seus pits, i la seva boca devorava les flonges paraules que ella intentava pronunciar, però que fou incapaç de fer-ho. La va prémer empenyent-la contra el seu cos, mentre la llengua lliscava pels pits, -com si es mengés un gelat al mes de agost-, i les mans, ferotges, feien un passeig per les natges d’aquella dona nua i esverada. Amb pas ferm, va dur-la fins al llit, i la deixar caure sobre ell. La va mirar amb ulls llaminers... era nua, estesa, vestida de desig i plena d’olors impúdics. Ella el mirà i amb un somriure va obrir-se a ell. I ell, la posseí amb desig de tempesta, i ella arquejar el cos joiós. Per uns instants, omplí els forats del passat.
Avui, les paraules que mormolaven dels teus llavis, són foc intens i gemegós. Reposa al calaix de la tauleta de nit, un tros de paper rugós i cridaner, que atresora el teu número de mòbil.
En arriba a la feina i sense pensar-s’ho dos cops, marcà el número de telèfon. Ja estava fet, no podia ni volia tirar enrere. Va imaginar-se què passaria aquella nit, com seria ell físicament, el seu cos, les seves mans... la seva veu, les seves olors.
El seu cor era frisós d’ànsia i la seva templa bategava despresa, tan despresa que li va despertà un mal de cap estrany i curiós. Era ple de desig. Un desig, potser fins ara inexplorat.
Un toc a la porta i les crispetes al vaig ventre saltaven joioses. Ella, que anava nua, va posar-se ràpidament una samarreta, i va obrir-li la porta. Ell, va entra com si ho fes cada dia, i la agafà per la cintura, la va duu contra la paret, i li va treure la samarreta. Les seves mans s’abocaven sobre els seus pits, i la seva boca devorava les flonges paraules que ella intentava pronunciar, però que fou incapaç de fer-ho. La va prémer empenyent-la contra el seu cos, mentre la llengua lliscava pels pits, -com si es mengés un gelat al mes de agost-, i les mans, ferotges, feien un passeig per les natges d’aquella dona nua i esverada. Amb pas ferm, va dur-la fins al llit, i la deixar caure sobre ell. La va mirar amb ulls llaminers... era nua, estesa, vestida de desig i plena d’olors impúdics. Ella el mirà i amb un somriure va obrir-se a ell. I ell, la posseí amb desig de tempesta, i ella arquejar el cos joiós. Per uns instants, omplí els forats del passat.
Avui, les paraules que mormolaven dels teus llavis, són foc intens i gemegós. Reposa al calaix de la tauleta de nit, un tros de paper rugós i cridaner, que atresora el teu número de mòbil.
