Saps què? T'estime.

Cada dia que passe amb tu sóc feliç, més feliç. Et separes de mi i la tristesa m'invadeix, em tenta i m'acaba guanyant el pols perquè sap que el meu escut eres tu i si nó estàs estic desprotegida, sola i es el moment en el que es pot fer mal. No m'explique com he pogut ser tan idiota i no adonar-me'n abans de tot el que vals. Moltes vegades em quede pensant i em pregunte com algú tan meravellós pot haver-se fixat en mi, no hi trobe cap explicació; simplement, perquè no n'hi ha. Ets perfecte, en tots els aspectes, sé que puc contar amb tú per a les coses roïnes i bones, també sé, o al menys espere, que sempre, a pesar de que això siga molt poc temps, estigues al meu costat. M'encanta que em mires amb els teus ulls i em digues "bonica", o sinònims, encara que sàpies que t'acabaré contestant; encara que m'encanta encara més que em digues coses així i em beses per a que no puga contestar-te, però així i tot no pots evitar una resposta i ho saps; m'encanta la teua forma de ser, ets perfectament perfecte i jo.. bo, diuen que els pòls s'atrauen, aleshores ja sé perquè hi estàs amb mi. I mai oblides que eres la meua vida, que sen se tu la meua vida es desmorona, que cada despedida es com si un món se'n vinguera abaix; però així i tot em conforme pensant que he pogut estar un temps amb tú, a pesar de que siga menut, però no m'importa, he estat al teu costat, que és l'important. Tampoc vull que oblides una cosa que, al meu paréixer, es important; que t'estime, que vaig a estar sempre al teu costat, que pots demanar-me el que vulgues, i que qualsevol tarda amb tu la repetiria encantada, però aicò ja ho saps, supose. He pensat moltíssim i he arribat a la conclusió de que no sé que seria de mi ara mateix, si nó estiguera amb tu, probablement aniria darrere de qualsevol imbècil que em faría mal, però jo sé, i estic segura d'això, que tu ets diferent, especial, alucinant. Em fas arribar al cel amb cada mirada, i puc tocar l'infinit cada vegada que em beses (ja sé que es un poc imposible, però les coses improbables són les que fan la nostra vida més divertida) I bo, que sàpies que vaig a seguir volen-te la resta dels meus dies, estic segura d'axiò, més be, seguríssima. Odie tenir que despedir-me de tu, per què? Simpre i ràpid, perquè s'esfuma una cosa esencial per a mi. La meua vida desapareix per complet cada vegada que, després de cada bes, obric els ulls i tinc que veure't marxar. Estar amb tu es ser feliç; es travessar la línia entre el món imperfecte, i el món extraordinari (perquè tu ets en ell, clarament) I això, que continuaria escribint-te i escribint-te, i mai em cansaria. No si es a tu.
Darrere de cada mirada, hi ha un 'bèsam ara, abraça'm i no em soltes mai'.
T'estime, com mai, per sempre.