Santi, comissari i Cia...(Parents i altres delictes televisats XIII - XIV)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

Santi, Comissari i Cia
(de la série Parents i altres delictes televisats XIII - XIV)
I
(Trobem en Santiago assegut en un sofà del seu despatx i llegint el diari)
Santiago: (llegeix)"Apareix detingut l'artífex de tots els accidents de la carretera comarcal. El pressumpte assassí amb tendències suïcides, posava bombes a l'inici de la carretera"
(deixa el diari sobre una tauleta) Ja n'hi ha ja, de gent estranya! (obre un maletí que té sobre la taula) Més val que no m'entretingui i vagi per feina...(treu els documents del maletí i els comença a fullejar.Truquen a la porta.Va a obrir. Torna acompanyat del comissari i li diu) Segui, segui comissari.
Comissari:Espero apreciat inspector que ja s'haurà llegit els informes.
Santiago: Bé, només els he fullejat.
Comissari: I què en pensa?
Santiago: A primera vista sembla un cas de robatori premeditat.
Comissari: Robatori premeditat? Interesant...
Santiago: I quina impressió en té de tot plegat el Director de Capsules?
Comissari: Està fet un embolic. El Director de les Industries Capsules Est em va explicar el següent: Abans de la reunió anual per fer un balanç dels beneficis de l'empresa, va obrir la caixa forta i va adonar-se que els diners que hi havia en un maletí eren falsos.
Santiago: I no ho va dir als altres menbres de la reunió?
Comissari: En un primer moment no va voler dir res. Va voler posar a prova els seus executius i executives i sobretot el tresorer de l'empresa. Ha arribat a la conclusió que tots són innocents. Està amoïnat. Vol que investiguem d'una vegada qui pot ser la persona que ha comés tal infracció dins l'empresa.
Santiago: I com és que està tan segur que es tracta d'una persona de l'empresa?
Comissari: Només una persona de l'empresa podia saber amb exactitud la complicadíssima combinació per obrir la caixa forta.
Santiago: Hi havia emprentes?
Comissari: No, segurament el culpable devia utilitzar guants.
Santiago: Suposo que ha vingut perquè l'ajudi en aquest cas, oi?
Comissari: Exacte. Una persona jove, intel.ligent i brillant com vostè és la única que em pot ajudar a investigar aquest cas.

Santiago: Estic content de la seva decisió. En començo estar fart d'investigar casos d'assassinats i homicidis. Serà tot un divertiment aquest cas.
Comissari: No faci broma, Pruneda! Pel Director General és molt greu que una persona de l'empresa s'hagi aprofitat de la seva confiança.
Santiago: A primera vista, el primer sospitós semblava el tresorer. El maletí l'inculpabava.
Comissari: Jo no ho veig tant clar. I canviant de tema, com porta el seu particular cas?
Santiago: (cansat) No em faci parlar d'això!
Comissari: Ja ha trobat els seus germanets?
Santiago: Em provoca dolors de consciència pensar que sóc criminòleg i col.laborador de la policia i que no pugui resoldre el meu cas. Només sé que la meva germana gran, la Joana, està a la presó, o això m'han fet reflexionar, i de l'Enric va marxar a l'estranger i ja no n'he sabut res...
Comissari: I dels altres tres germans?
Santiago: He buscat el seu nom en diversos llistins telefònics de diverses ciutats i no hi ha rastre d'ells.
Comissari: És estrany. Vinga, Santiago, anima't! Ja veuràs que en el moment menys pensat te'ls tornaràs a trobar.(mira el rellotge) Haig de marxar.
Santiago: L'acompanyaré a la porta i en un altre moment ja seguirem parlant del cas.
(Santiago acompanya al comissari a la porta.)
II
(Sala d'espera de la comissaria de la Ciutat de l'Est)
Sala d'espera:
Marga: Perdonin qui és l'última? (ningú respon) Ai, quina calor!
Director local: Tots en tenim de calor, senyora! Si té calor tregui's aquest mocador i aquestes rídicules ulleres.
Marga: Com s'atreveix!
Trini: Silenci! Estic cansada, feta pols, humiliada, traumatitzada...vull una mica de silenci!
Director local: Tots en tenim de traumes! No cal que es posi així! La senyora del mocador i les ulleres només volia encetar una conversa.
Marga: Perdoni, senyor, sóc senyoreta, no senyora.
Director local: Perdoni'm a mi per haver interpretat malament la seva edat.
Trini: Silenci!
(Apareix el comissari)
Comissari: Disculpin el retard. Avui tenim molts casos acumulats i ens és una mica difícil abarcar-los tots. Prego que no marxin. De seguida els avisaré. (Marxa)
(De sobte passa molt ràpid el Director de Capsules Est.Les persones de la sala d'espera es queixen)
Marga: Quina barra! Portem esperant més de dues hores!
Director local: I ens passa al davant aquest espavilat sense demanar tanda ni res. Com que es pensa que és el famós Director de Capsules Est pot entrar a tot arreu sense demanar permís. Jo també sóc director i m'espero.
Marga: Jo també sóc famo...Atxíssss!
Director local: Què ha dit que és? Famosa?
Marga: Oh, no,no...no em faci cas. Estic una mica encostipada.
Trini: Silenci!
Marga: Ai,quina calor que fa! (Es treu les ullers i el mocador)
Director local: Ostres! Però si vostè és la jove i famosa promesa del cinema d'aquesta ciutat. (es treu un bolígraf i un paper) Si us plau, em pot signar aquí?
Marga: I tant! Si us plau, no exageri tant...no sóc tan famosa com diuen.
Director local: No m'ho puc creure. Un simple directoret d'un antre de local parlant amb una estrella. Aquí té una targeta del meu local.
Marga:(afalagada) Oh, moltes gràcies.
Director local: Perdoni la indiscreció...però el seu cas també és de robatori?
Marga: Més o menys.
Director local: Perdoni'm. Ja veig que li he fet una pregunta inoportuna.
Trini: Silenci! Volen callar! No respecten res! Silenci!

(El despatx de la comissaria)
Despatx comissaria:
Comissari: Oh, senyor Director General de Capsules Est no cal que vingui cada dia!
Santiago: Té raó, el comissari. Nosaltres ja el vindrem a informar dels avenços del cas.
Director General Capsules Est:(indignat) Avenços? Fa unes setmanes que va succeir el robatori i encara estem igual! Són una colla d'incompetents!
Santiago: No cal que es posi així! Ha de compendre que el seu cas és un cas complicat i entretingut. Hem estat prenent declaració als seus homes de confiança.
Director General Capsules Est: Quants cops hauran d'investigar els meus executius? Els hi repeteixo que són innocents!
Comissari: Si us plau, senyor Director General de Capsules Est marxi cap a casa seva. Li prometo que quan tinguem alguna notícia ja l'avisarem.
(El Director marxa enfadat)
Comissari: No em vares dir que aquest cas et semblava fàcil?
Santiago: I ara! A primera vista sí que ho semblava. Totes les sospites queien damunt del tresorer i dels homes de confiança. Ha quedat prou clar que no són sospitosos. Ara estem investigant els secretaris i després els encarregats i caps d'altres departaments. Les coses es comencen a complicar.
Comissari: Més val que anem per feina. A veure qui entra ara...
(Apareix la Trini i s'asseu)
Comissari: La declaració que va fer davant els policies no va quedar prou clara. L'he fet venir per fer-li unes quantes preguntes més que poden ajudar a l'inspector Pruneda en la resolució del seu cas.
Trini: ¿I que té a veure que jo fos grapejada i maltractada pel germà de la Marisa Avilés, la mestressa del bar on fins ara treballava amb el cas del senyor Pruneda?
Santiago: Marisa Avilés?
Comissari: Mai se sap!
Trini: Jo no em mereixo això! No em mereixo tantes preguntes!
Comissari: Tranquil.litzi's.
Santiago: Ens pot explicar alguns detalls del passat del presumpte culpable...
Trini: (nerviosa) Ja els hi he dit que és el germà de la propietària del bar. Només sé que es diu Pau. No en sé gran cosa. Per què carai em fan aquestes preguntes?
Santiago: Pau? Jo tenia o tinc un germà que es deia així.
Comissari: Vinga senyor Inspector no pensi en tonteries i faci bé la feina! En una ciutat tan gran com aquesta vés a saber quants Paus Avilés hi ha.
Trini: Jo no crec que aquest Pau em volgués fer mal. Passava un mal moment. El persegueix la poli. L'únic que es va passar una mica amb mi.
Comissari: (observa en Santiago pensatiu) Ja veig que avui l'inspector Pruneda no està gaire fi. Em sap greu haver-li fet perdre el temps. Si trobem aquest tal Pau ja li ho ferem saber.
(Trini marxa decebuda del despatx.Apareix el Director del local)
Comissari: L'he fet venir per informar-lo dels avenços del seu cas.
Director local: M'imagino que aquell brètol encara no l'han pogut trobar, oi?
Comissari: Desafortunadament no.
Director local: Llavors, quins avenços hi han?
Comissari: El Pau Avilés apart del robatori del seu local ara també pesa un nou càrrec sobre ell. Aquesta noia que ha vist sortir l'acusa de tocaments deshonestos i no sé que més.
Director local: I què? No l'enganxaran aquest pervertit?
Comissari: Això vol dir que el seu cas i el de la senyoreta Trini es converteixen en un sol cas. Com més càrrecs tingui més fàcil serà trobar-lo. No posi aquesta cara! A la llarga l'enganxaran! Em sap greu haver-lo fet venir només per donar-li aquesta informació. Espero no consideri aquesta visita com una pèrdua de temps.
Director local: I ara! Gràcies a aquesta visita he conegut a una dona molt especial.
Comissari: (tafaner) Ah, sí? I qui és? Ja veig que vostè no perd mai el temps, oi?
(El Director del local marxa somrient)
(Apareix la Marga.S'asseu)
Comissari: Quin és el seu nom, senyoreta?
Marga: Margarita Abad.
Comissari: Oh, sí, sí, i tant! Ara, la reconec! He sentit a parlar molt de vostè. Diuen que és una jove promesa del cinema d'aquesta ciutat, oi?
Marga: Si us plau, senyor comissari, no m'afalagui...
Comissari: Expliqui'm el seu cas.
Marga: Vull denunciar a Xavier Avilés.
Santiago: Xavier Avilés?
Marga:El vaig conèixer fa tres mesos. Al principi era molt docil, amable, especial. Després es va quedar sense feina. Es va quedar sense casa i li vaig oferir que vingués a passar uns dies al meu pis. I el molt bandarra s'ha passat una bona temporada!
Comissari: I això que
té de delictiu?
Marga: Les últimes setmanes es mostrava agressiu. M'obligava a fer el que ell volia. No podia ni sortir del pis. Em tenia segrestada!
Santiago: Què vol dir? La manipulava i la maltractava?
Marga: Exacte. Els cops que m'he pogut escapar d'ell ho he fet per filmar la pel.lícula. En contra de la meva voluntat em robava diners. Farta i cansada, vaig decidir acumular el màxim d'energies per fer-lo fora. I afortunadament ho vaig aconseguir.
Comissari: Si no ho entès malament vostè vol denuncir aquest individu per maltractaments, intent de segrest i robatori.
Marga: Així és! I espero que el puguin enganxar aviat.
Comissari: Li puc fer una pregunta indiscreta?

Marga: Endavant...
Comissari: La persona que vostè vol denunciar és l'amant misteriós que tantes ganes tenen les revistes del cor de desemmascarar?
Marga:(avergonyida) Exacte. Oh, si us plau, els hi demano que siguin discrets.
Comissari: I tant! Li prometo que guardarem total discreció.
Marga: Oh, gràcies, gràcies.
Comissari: No es preocupi senyoreta Abad ja l'informarem de com va tot.
(La Marga marxa avergonyida.)
Comissari:(revisa els documents dels casos) El cas de la Maria Lluïsa Avilés, el cas d'en Pau Avilés, el cas d'en Xavier Avilés...Vés per on! Ni que fossin germans!
Santiago:(pensatiu) Els meus germans es deien així.
Comissari: (enfadat) Ja n'hi ha prou! Ja estic fart que mescli la seva recerca personal dels seus germanets amb aquests casos. A més a més a la Ciutat de l'Est hi ha molts ciutadans que es diuen Avilés. Em sap greu apreciat Inspector Pruneda haver-li de dir que no estic molt satisfet últimament del seu rendiment en el cas de Capsules Est. Per tant crec que el millor que pot fer es pendre's uns dies lliures per meditar sobre el cas.
Santiago:(decebut) Té raó. Així ho faré.(Agafa el maletí i la gavardina i marxa)
Comissari:(posant-se les mans el cap) Oh, Déu meu! Quin dia! Uf! Quin dia més dur!



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!