Sant Jordi: un llibre, una rosa... i una carta.

No se pas si aquestes roses signifiquen gaire cosa, elles només tenen un dia, per cobrir el seu objectiu, demà començaran a marcir-se i tu a recordar-les tal com eren al principi. Això mateix passa amb la majoria de les coses, com amb les persones. Envellim i canviem fins que ja incapaços de treure més suc a la vida decidim començar a viure dels records. És la trista història de molta gent que han vist passar els seus dies de glòria, ànimes en pena que demanen a crits una segona oportunitat, sento pena per tots ells doncs la meva vida ha seguit una pauta distinta, he tingut la sort de trobar-te a tu, Princesa.

És l'amor, més enllà d'una paraula el batec del meu cor, el motiu de totes les coses i l'excusa per a totes les altres. Qui podria mai imaginar que una paraula pogués significar tant? tants moments, tanta alegria, tan desig, tanta passió... tan amor! Com podré explicar-t'ho Princesa? Si no conec paraules tan belles que despullin l'ànima i m'apartin d'aquesta ignorància mortal: És impossible donar a entendre la magnitud del meu sentiment: que et necessito.

Necessito sentir-me a prop. A prop dels teus petons i del teu somriure, despertar sabent que hi ets, que el teu cor palpita allà on siguis i de retruc el meu segueix els mateixos passos, escoltar-te i estimar-te... com m'agrada estimar-te... frec a frec, a tocar del teu pit, abraçats estrenyent aquest sentiment que tan ens uneix. Un amor que corre per les venes lliure i fervent, poderós com el primer dia.

El que falta escriure no ho conec però no em fa por, és només una pàgina més d'aquest magnífic llibre que tracta de la meva vida al teu costat, i que em moro de ganes que el llegim plegats.

T'estimo.