Saber veure la realitat

Quan no deixes de pensar en algú és per què encara estàs enamorada? -Ella sempre s’ho preguntava però ningú sabia que dir-li, només feia un mes i mig que el coneixia, però sempre havia sentit el mateix, es van conèixer en una trobada d'amics del seu pare, des d'aquell dia compartien els millors mesos de la seva vida. Al cap de dos mesos però, ell va decidir abandonar-ho tot, ningú entenia el perquè, potser n'hi havia una altra, potser simplement no estava a gust amb ell mateix, tenia molta pressió, i necessitava allunyar-se del seu costat durant un temps, però aquell temps es va fer etern i ella va arribar a la conclusió de que no arribaria mi. Tot això li va fer molt mal a la Berta, pensar que potser havia fet alguna cosa malament que feia que perdés el noi que per uns instants va pensar que era l’home de la seva vida, això la destruïa per dins.
Ara però portava uns mesos sense veure’l, uns mesos sense tenir cap mena de relació amb ell, no parlaven, no es veien, no compartien cap moment, però ella seguia igual que el primer dia, seguia plorant perquè no estava amb ell, seguia igual de destrossada per que mai més podria tornar sentir tot el que va sentir en aquells dos impressionants mesos, els seus petons, les seves abraçades i les seves paraules de quan ella estava malament, les seves ganes de viure una aventura sense final, els seus: vull que estiguem junts sempre, sempre en l’eternitat. Ho havia de superar i intentava fixar-se amb altre nens, pensar que podria tenir alguna altre persona els seu costat que li dónes més del que li havia donat en Pau, oblidar-se'n, conèixer gent nova, passar més estona amb les seves amigues... Però res era suficient per poder-lo oblidar.