Cercador
Sabates molles
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Per on els dits grossos dels peus se't descobreixen entre els mitjons foradats.
Sabates cansades sota la pluja de tan caminar,
tristes i mullades de tan que s'han fet pregar per no plorar.
Pero tu aguantes les tempestes, els trons i els llamps,
i mai tens por de què pot passar demà.
Sabates acostumades a fer trajectes llargs...
i en tu que n'ets qui les fa durar amb el teu esforç tan inhumà,
que de patiment cada dia les fas morir una mica més,
que de patiment tu també moriràs!!
Que les sabates han quedat molles per sempre de tan que ja han caminat,
i de tan que s'han fet pregar per no plorar, que cada dia moren més...
com tu!!
Sabates molles, foradades,
de l'home que camina sempre lluitant,
i sempre morint endavant...
i sempre valent.
Comentaris
-
sabates molles[Ofensiu]donablanca | 06-02-2005 | Valoració: 9
hola.
trets que milloraria:
els dits grossos del peus -> això no es gaire poètic.
Pero tu aguantes les tempestes, els trons i els llamps,->aqui repeteixes conceptes,
trons ,llamps i tempestes ve a ser el mateix.
de l'home que camina sempre lluitant,-> això està molt bé , defeineixes una conducta sense comprar-la
amb el típic 'camina com un gegant'
Que les sabates han quedat molles per sempre de tan que ja han caminat,
-> aquí jo treuria una subordinada per donar-li més contundencia.
i mai tens por de què pot passar demà.-> aquí treuria el 'de què' i ho canviaria per una altra expresió menys complexa.
i sempre valent.-> aquesta frase és simple i contundent, reflecteix una actitud i un estat d'ànim sense buscar recargolaments
el títol està molt bé . Te prosodia i resumeix molt bé el que vols dir
espero que t'agradi
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
874943 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.