Retrobament amb Europa, any 3006

El contorn era diferent del que es veia a l'antic mapa, però després de dos dies en òrbita, estava convençut que finalment l'havia trobat. Europa. El país que els seus avantpassats havien abandonat set-cents anys enrere, quan les radiacions van fer el planeta Terra inhabitable. Curull d'emoció, en Jan va dirigir la nau cap a un punt indeterminat d'aquella regió.

Havia fet desenes de viatges interplanetaris, però aquesta vegada els ulls li espurnaven mentre observava, embadalit com en el primer aterratge, com s'anava acostant lentament la superfície d'aquell indret de llegenda.

El primer senyal van ser unes petites taques verdes que va veure com apareixien en el terreny. Era impossible, però tenien tot l'aspecte de ser vegetació. Per a assegurar-se'n va realitzar un control rutinari dels nivells de radiació. Res. Nivells infinitesimals, perfectament tolerables. Quan ja només estava a pocs centenars de metres d'altitud, el radar va detectar un grup de petits objectes a l'atmosfera. Va enfocar el zoom de la pantalla. Era un petit grup de bitxacs, volant en formació.

Va haver de posar el pilot automàtic. Li agradava controlar ell mateix la maniobra d'aterratge, però ara l'única cosa que podia fer amb les mans era tapar-se la cara, que se li omplia de llàgrimes. La terra havia renascut de les seves cendres, com un fènix.