Retrat del pas del temps

Un relat de: jaumecases
Com una tornada de cançó trista, sí, la mar irromp
als meus peus descalços. L’aigua els colpeja amb força i fa forja
a la sorra i als dits, que lenta i progressivament
se’m deformen en una flonja i dèbil capa de pell arrugada.
Aleshores entenc el declivi voluntari de la matèria,
els efectes nocius del martelleig precís del sol als teixits de la pell,
flueix així el desgast permanent de la vida, la fusió reiterativa
de l’escuma als porus i a la sorra i la reinterpretació d’una mar estanca
que es repeteix a si mateixa com una tornada trista de cançó.

Comentaris

  • Hola Jaume
    benvingut a Relats en Català
    Si et sembla bé penjaré el teu poema a la pàgina de "Poemes per a la Marató" on estic publicant tots els que rebem.
    (el tenies d'enviar per mail a: associacio.relataires@gmail.com)
    Ja l'agafo jo mateixa. Moltes gràcies per col.laborar

    ARC - Poemes per a la Marató
    (montse)

  • panxample | 06-09-2011 | Valoració: 10

    res, que..., la vida es això, una tornada trista de cançó.
    És com un esternut, quan menys t'ho esperes ja ha passat.
    cal aprofitar-la.
    benvingut a relats
    avant

l´Autor

jaumecases

1 Relats

2 Comentaris

1036 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor