Retorna l'esperança

Un relat de: Marc Freixas
Hi ha cartes d'amor
que s'escriuen amb una mirada,
i n'hi ha moltes de fa molts anys
que mai arriben a bon port
perquè són trepitjades
amb ànimes que han perdut l'esperança.
Ja no queda cap ocell menut
damunt del fil de llum
de qualsevol cor trencat.

Però hi ha noies que caminen,
i sedueixen homes tristos
que queden perplexos,
palplantats en la bellesa
i en el somriure que desprenen
les seves boques de mel dolça
i llavis de sucre a punt per besar.
I després s'enamoren...,
i tornen a la vida amb elegància,
amb ganes d'estimar sense mesura.

Retorna l'esperança
en l'ànima de qui troba l'ocell menut
damunt del fil de llum d'una vida nova.
Batega amb força la raó d'existir,
la puresa i els sentits... el futur i l'amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.