Retorn a l'infantesa!

Quant un veu una pel·lícula de mainada i plora, es perquè, sens donares compte retorna a ser un infant, causes? Vellesa, soledat, soledat immensa, records del passat, aqueixos venen sols a la memòria a mida que un nota que poc a poc, ten vas anant d'aquest mon, mon de penes, de guerres, de misèries, de fams, d'atrocitats.
En el que els éssers humans sens pensar que tots em de morir, morir un dia ho altre, segueixen amb els seus afanys de guerres, de poder, i fan que les seves o les dels altres morts siguin mes aviat sens pensar, que a pesar de les seves enveges de poder es faran vells igual i per llei de vida tots moriran. Però aqueixos no poden pensar com jo; no tenen temps de pensar, els seus afanys de riquesa i de victòries i de conquestes de noves terres, els hi fa oblidar que també son humans i que per aquest sol fet ells envelleixen al igual que jo!
Aquesta es la mes trista realitat. al igual es de trist passar gana, las misèries, les guerres, las atrocitats, vulnerar els drets humans la mort! Aquestes son totes unes tristes realitats, el nostre pa de cada dia.
Cosa trista es l'oblit del fills quant un es fa vell i es trob sol, avui per desgràcia nostra ja no existeix la família, quant un es va anant fent gran els fills ja es cuiten de treure de sobre aquest vell o vella hi el tanquen un una casa d'aquestes de moda de nom "residència"! Ell no saben que també els i passarà el mateix amb els seus propis fills, els portaran en una d'aquestes cases. Quina pena, treure aquesta persona pel sol fet de que ja es una mica gran de la teva casa, de la casa que et va veure néixer, amb uns pares en aquelles èpoques tant diferents d'ara, aleshores si que existia la família, bans naixies, vivies, et casaves, tenies fills i seguies vivint tots junts en aquella casa i seguies cuitant al pares fins que es morien. no existien les residències ni aquesta immensa soledat que pateixen la majoria de les gents grans.
Aqueixes persones estan a la espera de la alliberació d'aquest mon que un jorn a de venir i plorar cara dia aquesta pena d'estar sols, de no tenir ja cap mena de futur, sols una vellesa solitària, per a morir sol o sola com un gos, o morir internat en una d'aqueixes residències tan sol com en la casa on has viscut des que els fills et varen deixar. I plorar cada volta que veus una pel·lícula recordant la teva infantesa si tens el cap clar, ja que si ets com un vegetal ja no plores ni rius ni saps qui ets, ets com una planta que no veu, no sent, no plora, ni tant sols te sentiments, si et passa això ja no ets res.
Fi

Es un relat o narració d'en Ferran de Montagut, escrit avui 3 de Març del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail
nou_mon@hotmail.com el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.

**********************************************
FRASE!
En la carretera com en la vida, per mes que vulguis córrer i intentar ser el primer....
Mai ho aconsegueixes!

Es una frase d'en Ferran de Montagut, escrita en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! l'any 2001