Res més dolç

Res més dolç podria haver,
dels teus llavis regalima
jo m'atanso, vull saber,
vull tastar, sentir el plaer,
d'aquest goig... que s'endevina.
Res més tendra que els teus ulls,
dos estanys de suau argila,
m'enlluernen fins al punt,
de voler atrapar la llum
que desprenen... quan em mires.
I d'amor portes un plec,
a les mans, quan m'acaricien,
van deixant rastre a la pell
d'un desig que neix i creix,
cada cop... que tu m'estimes.