Res més dolç

Un relat de: Maribel

Res més dolç podria haver,
dels teus llavis regalima
jo m'atanso, vull saber,
vull tastar, sentir el plaer,
d'aquest goig... que s'endevina.
Res més tendra que els teus ulls,
dos estanys de suau argila,
m'enlluernen fins al punt,
de voler atrapar la llum
que desprenen... quan em mires.
I d'amor portes un plec,
a les mans, quan m'acaricien,
van deixant rastre a la pell
d'un desig que neix i creix,
cada cop... que tu m'estimes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: