Repte personal de cadascú

Un relat de: Marc Freixas

Serveix-te tu mateix dels encants més inimaginables.

Il·lumina't a la llum del teu dia més impossible.

Acosta't a prop de la teva vida més somiada, amb tota la il·lusió.

Aconsegueix arribar al cim dels teus objectius.

Persegueix dirigir la raó del teu esforç.

Espera guiar la paciència dels teus ideals cap a nous espais de consciència,
i amb tot el respecte que això comporta,
dóna'm la confiança necessària per afrontar el repte.

Repte personal de cadascú qui vol aconseguir futurs més nous.

Repte personal de cadascú qui vol perseguir camins més concrets.

Repte personal de cadascú qui vol esperar oportunitats més arriscades,...

I amb tot el respecte que això comporta,
dóna'm la confiança necessària per afrontar el repte.

Demanar-te que m'esperis no és just,
si més no donar-te les gràcies és més correcte que no pas esperar-me;
tot i així, agraeixo el teu ajut tan necessari en moments d'incertesa,
en moments de reptes inservibles, inútils.

Espero guiar la paciència dels meus ideals cap a nous espais de consciència,
i amb tot el respecte que això comporta,
donar-me la confiança necessària per afrontar el meu repte.

Quin és el preu a pagar per aconseguir que el nostre futur sigui noble?

Quants cops més haurem de plorar per uns pensaments de plena llibertat que no podem exercir?

Quan serem dignes les persones que volem aconseguir nous reptes?

Serem forts i serem esforç,
serem grans,
serem himnes i serem cants!!

Moure't de lloc seria com perdre't.

Bellugar-te quiet seria com pensar-ne solucions sense fer-te mal.

Retirar-te sol seria com donar-ne el triomf sense guanyar-hi res a canvi.

Ajuntem els nostres cors i aprofitem tota l'amistat que tenim dins;
no ens en penedirem!!

Guanyarem el nostre repte personal;
repte personal de cadascú.

Donem-nos la confiança necessària per afrontar el repte!!

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.