Renaixement

Obrí els ulls lentament després d’haver experimentat aquell indescriptible plaer, que en els seus 22 anys mai havia sentit, li semblà que es desfeia amb l’aire i desapareixia del món, de l’univers, que deixava d’existir, però en aquell instant tan agradable alguna cosa el sacsejà i la seva ment tornà a La Terra.

Acabà d’obrir els ulls i els tornà a tancar immediatament després, no podia suportar el que havia vist, no podia ser cert, no podia estar passant; estigué en aquest estat de “shock” uns instants i tornà a obrir els ulls i s’obligà a mantenir-los oberts, s’estava fixant en una sola imatge, els dos cadàvers al terra d’aquell angost i fosc carrer, amb el coll i tors tacats i de la boca també li rajava un líquid vermellós intens, parpellejà uns instants. No en tingué cap dubte, aquell líquid no podia ser altra cosa que sang, sang fresca.

En aquell instant li començà a entrar un temor profund i misteriós, els peus li vibraren, gairebé caminava inconscientment, les mans es bellugaven formant uns moviments indescriptibles, el cap tossava contra l’aire i els braços i cames vibraven tan intensament que amb prou feines mantenia l’equilibri. De sobte, semblà que recuperava la consciència i poc a poc s’anà tranquil•litzant i deixant de bellugar-se sense poder-s’hi resistir, i quan gairebé havien cessat els moviments li tornaren a entrar les vibracions, encara més intenses, molt més profundes, gairebé queia al terra. Se li ennuvolà la vista, no veia res, tot era negre i misteriós i, semblava que el cervell estigués a punt d’exclatar-li quan caigué al terra inconscient.

Recuperà la consciència lentament i recordà com si fos un somni què havia vist, i també recordà aquella terrible sensació que no podria tornar a suportar, la qual li provocà la inconsciència.

Intentà creure’s que res d’allò havia succeït, que tot havia estat un terrible malson molt real i que acabava de despertar-se, però en aquell instant una sensació li recorré tot el cos repetint-li constantment que tot allò era real.

S’acostà les mans als ulls, com si veient-les esperés observar-hi quelcom, i així fou, les seves mans eren tacades de sang, i en els trossos en què la pell no estava tacada es podia observar com aquesta era molt pàl•lida, no entenia res, “què estava passant?” es repetia una i altra vegada, “per què precisament a ell?” es preguntà.

Deixà de fer-se preguntes contemplant la dolça lluna sense poder-les respondre i s’aixecà lentament, com si tingués por de fer-ho i, observà els cadàvers. Un home i un nen petit, potser pare i fill. Per la seva expressió de plaer però també d’incertesa, no haurien patit gens abans de morir.... Llavors s’observàl, només les seves mans eren tacades de sang....

S’assegué al costat del contenidor i tancà els ulls intentant recordar el passat, què havia passat i per què ell era allà. Recordà coses massa llunyanes, la seva joventut i els seus amics de la universitat. S’horroritzà al sentir que aquell passat ja no tenia cap mena de lògica ni sentit, com si no fos el seu passat sinó el d’un altre... En aquells moments ho entengué: havia canviat, misteriosament i de sobte, però havia canviat i amb això ell ja no era el que era, ja no es podia considerar persona, era un ésser misteriós i, no sabé perquè recordà els llibres de la seva autora preferida, Anne Rice, i s’horroritzà ja que pensà, que potser, s’havia convertit en allò que era impossible que existís... “O potser sí que és possible que existeixi?” pensà; llavors deduí que l’única manera de saber-ho del cert era una...

Es posà el dit índex a la boca i es resseguí totes les dents lentament, començant pels queixals de la mandíbula superior, fins arribar al punt culminant, aquí resseguí la forma d’un ullal... un ullal que demostrava els seus dubtes. Continuà resseguint-les i notà que a l’altre costat en tenia un altre... Llavors ja no hi havia cap dubte i prengueren sentit les coses i ho comprengué; comprengué que no sabia com ni per què. S’havia convertit en un vampir i els cadàvers havien estat les primeres víctimes que li havien aportat l’aliment.

“Però, per què m’he convertit en vampir?” pensà, “si segons...”, no terminà la frase en el seu pensament ja que comprengué que els vampirs no eren com als llibres apareixien; els llibres no eren més que pura ficció i semblava ser que només en l’existència dels vampirs l’havien encertat, però en res més que no fos això...

Llavors sonaren les sirenes del cotxe de policia, i espaordit per comprendre que sense equivocar-se l’acusarien d’assassí, fugí amb celeritat del lloc del crim per buscar les respostes que tenia com a nou vampir, tants dubtes sobre la seva nova naturalesa, havia de buscar un altre vampir que l’ensenyés com són, perquè si ell s’havia convertit en vampir, segur que algú altre també havia sofert la transformació.