Remor de fons.

Un relat de: Ramon Sampere i Padrós

Sento una remor de fons
i no ve pas d'aquest meu país
tant petit i estimat ensems, no,
ve de molt lluny,
d'una nació amiga i germana nostra
on es condemna a gent innocent
a la pena de mort
i es comencen noves guerres
amb obscures intencions,
on es malmet el medi ambient
i es pren dels pobres per donar als rics,
on la mentida preval a la veritat
i les persones compten poc
però els diners i el poder, molt.

Sento una remor que s'accentua
quan veig clar que aquests mals
s'agreujaran els propers anys
i el món anirà pitjor.

Sento una remor de fons,
una inquietud en el meu cor,
una angoixa punyent,
i no ve d'aquí,
d'aquest país tant petit i estimat, no,
ve de molt lluny.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer