Religió

- Quedem així doncs.
- Sí quedem així.
- Doncs que Déu que t'acompanyi!
- Què que? Que Déu m'acompanyi? Renego del teu déu! Com pots ser fidel al déu d'una religió que ha portat intolerància vers molts homes justos, s'ha concebut a partir de la injustícia, ha estat totalment contrària a la raó i a la diversitat i, des del seu propi egocentrisme, ha provocat guerres, morts i genocidi des de fa ja dos mil anys!
- Home, no et posis així! Jo sóc un home cristià que segueix el dogma del catolicisme i respecto que siguis ateu, mira, m'ofens!
- Ateu jo? Jo segueixo únicament i exclusiva el dogma del MEU déu.
- El... el teu déu?
- Doncs sí, el meu déu: El xai del messenger!
- Com... com dius?
- Sí, sí, el meu déu, el xai del messenger, l'únic déu del qual desitjo companyia i l'únic déu del qual desitjo que em desitgin que m'acompanyi.
- Però el... el teu déu, té forma?
- Efectivament, el meu déu te la forma del perfil esquerre d'un xai gris caminant.
- Té forma d'animal?
- Home noi, tenint en compte que parlem d'un xai, sí, té forma d'animal.
- I... i com és diu?
- Xai del messenger.
- Un déu en forma d'animal que camina.
- Sí. Bé, més aviat un déu concebut en l'acte de caminar, dintre del seu caràcter estàtic, és clar. Millor això que una merda de triangle no?
- És clar, és clar. Però el xai...vull dir el teu déu... és...
- Ui! És un déu iracund i venjatiu, com és el teu?
- Bé com t'ho diria... Déu és misericordiós i salvador, Déu es com un pare.
- Vaja, misericordiós dius? Doncs si que n'han après poc els seus seguidors. Jo em canvi sóc més conseqüent: m'infligeix molt terror i sempre vaig en compte de no enutjar-lo. Qui sap les fatals conseqüències i les desgràcies que caurien sobre nosaltres, oh pobres mortals!, en cas de ser víctimes de la ira del xai del messenger!
- Quin déu més abominable!
- Sí... però jo no soc gaire debot. Només a les festes assenyalades.