Reixat

Un molí de vent enfront de les mans.
Arraulit al cercle impensable dels núvols.

La tarda cau com una opaca llum,
fent entrades de mar o vent, a estones,
des de la finestra ho veig.

No tinc cap espècie per perfumar l'estança.
El vent aromàtic del vespre,
ho envaeix tot.

Enlloc l'absència.


Del poemari "Nòmada"