Cercador
Reinaxença
Un relat de: Pocatraça-RENAIXENÇA -
De entre les runes del segle XX, s'alça de nou l'àliga imperial,
desplegades les ales, assedegada de sang.
Ja s'escolten les veus metàl·liques dels seus vassalls,
anunciant l'imminent arribada
Les parets, els papers,
els satèl·lits, orbitals i estacionaris, les antenes,
i la xarxa de milions de pantalles d'alta definició.
De mica en mica són ocupades per les seves forces
Sovint s'apleguen al carrer els seus súbdits,
treuen pit, i es graten els collons amb cares desencaixades;
convençuts de la missió que els mou.
Són els escamots que precedeixen a la bèstia, i a la seva fam de revenja.
Subtilment escampen els seus tòxics com una pluja fina,
que s'escola pels traus de les més petites escletxes
Els exercits del dolor gairebé ja estan en formació,
mentre els agents de la por, ja hi són a les avantguardes.
En locals de barri, joves bandes de musica,
assagen himnes i marxes militars, confiats en el futur que els espera.
Somniant en trens plens de presoners, murs i filferro espinós
...Pobre Europa...
Altre cop, l'obscuritat més amarga i perdurable, reneix des de el menjador de cada casa.
per a cavar fossars en ma terra turmentada


