Reflexions erràtiques

Fisonomies que es barregen fins el punt que esdevenen simples mirades que passen de llarg ignorant el que les rodeja, com si en una boira visquessin perdudes sense intenció de cercar sortida. Perds el compte i és aleshores quan desvies els ulls ensems que t'uneixes a aquelles mirades silencioses i anònimes. A tostemps surten i entren ombres, unes per abandonar el fred produït per les petites gotes que impregnant-se congelen aquests llacs d'aigua cristal·lina, llavors ja inhòspits, i d'altres que s'afegeixen hui i no se sap quelcom els portarà la corrent i quan s'alliberaran de cadenes que no toquen, malgrat que fereixen coses inequívocament existents i amb dubtosa procedència.
Una promesa queda enfonsada per mentides que ofusquen propòsits veritables que interessen mantindre en l'anonimat, doncs en la realitat els actes són afavorits per interessos i no per conviccions. Plors que ragen de deus que no són més que fangosos pantans i crítiques que no són més que ofenses maquillades dites en bones paraules. Asos amagats en mànigues curtes, ben teixides en seda, que s'aguanten gràcies als fils descosits del interior. Ribes oposades que es tiren pedres que fereixen el riu fins el punt de que es formen preses que fan trontollar l'estabilitat submergida. Un oratge que s'emporta la boira cap on li plau àdhuc aquella que li fa costat. Transeünts que parteixen cap a horitzons pintats d'or a través de ponts que s'esfondren i porten a abismes. Hipocresia, falta de sincera crítica i inexistència de verdadera justícia culminen sota fonaments esquerdats i dissimulats amb indumentària esquinçada.
Inútil és seguir un camí on la humanitat no està representada i els valors s'esvaeixen per si sols. Estúpida Política.