Referem...

Un relat de: Marc Freixas
Referem amb la paraula
cada nou amor que sorgeixi
i protegirem el nom del mateix
per reconquerir l'antic sentiment de cadascú.
Jo deixaré de banda egoïsmes involuntaris,
posaré cors estimats damunt la taula, a la terrassa de casa
amb ulls tendres i sensibles que tot ho miren fixament i sense caure en la desesperació.
Referem amb la paraula el nom de cada amor.
Triaré per tu aquell desig que sigui sempre possible
i ens desferem d'allò que no ens cal per viure...
si tu vols serem un de sol,
serem la raó i el sentit comú
sense saber si tenim la certesa de tot.
Només farem bombolles de sabó per crear un espai propi
dins de tantes aigües turbulentes que ens rodegen.
Tu llegeix-me sempre que vulguis...
gràcies per fer-ho possible,
per deixar que t'escrigui
perquè sé que sempre hi ets.
I ja sé que saps de sobres
que referem amb la paraula el nom de cada amor.

Comentaris

  • Val, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 25-07-2011

    I conquerirem
    amb mots i viure,
    amb il·lusió i desig,
    la nova terra.

    No deixes la poesia de combat. Sempre ens cal.

    Salut i rebolica!

  • sempre...[Ofensiu]
    lilium | 22-07-2011

    Que bo que és aquest i tots els poemes que escrius!! Sempre ens queda la paraula, l'escriptura per expressar-nos i comunicar allò que sentim i de vegades només ho podem transmetre a través de la poesia. M'ha agradat molt i el verb "Referem..." molt encertat en tot el poema per continuar reconquerint la paraula en cada vers que escrius.

    Enhorabona pels fruits que estan recollint últimament!!

    ENDAVANT I A SEGUIR ESCRIVINT...

    lilium

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.