reeixir del desastre

Un relat de: Marc Freixas

continuo
amb la vista
posada dins l'espai del temps


era ahir
quan encara se sentíen
aquelles bombes ofegant-nos les cases


les paraules
plenes de màgia,
plenes de llum i plenes de tot,
salvaran l'avui
que vol reeixir en la llibertat...

i tot i que sempre noto malestar en l'entorn,
sé que l'optimisme
planteja un futur digne
que també pertany a tots nosaltres
per reeixir del desastre
i fer-ho possible en la llibertat

Comentaris

  • Jo que he sentit...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-06-2010 | Valoració: 10

    ... la por de no poder parlar amb la gent d'allò que m'interessava quan era xicotet aprecie la llibertat que ens hem guanyat i amb ella podem escriure i llegir i ser lliures per crear el nostre futur i la nostra vida.
    Quan jo era xicotet de vegades mon pare parlava amb mi i em deia: _no parles d'això amb ningú.
    No es vivia malament als anys setanta doncs una mica l'Espanya que jo vaig conèixer després ja estava canviant cap al que tenim ara, per això jo aprecie el que tinc, ja sé que el treballador està pitjor que mai, que la nostra llengua se sent molt menys que abans, que hi ha més perill de violacions i atracaments pels carrers hui en dia però la llibertat guanya amb tot i a totes aquelles altres coses, jo ja no podria viure sense la possibilitat d'escriure i ser lliure i poder expressar-me amb els altres de la manera que m'expresse, això sí sense ofendre ningú, que sempre es pot i puc parlar de tot però des de l'òptica de la reflexió i del discurs de l'analista, del que mira tot des de dins i desde fora, comprenent-ho tot i posant a cadascun al seu lloc, això sí, als violents no hem de tolerar-los, ja siguen d'ETA , musulmans, d'una religió i per això benintencionats o dels mateixos que es creuen molt demòcrates i fan bestieses econòmiques, tots aquestos són els que jo anomene els "Imbècils", és la seua paraula i jo no parle mai als imbècils, sense ofendre ningú l'imbècil éa qui no juga amb les mateixes regles, que només hi ha una d'important i és no faces mal ningú.

    Podem reixir del desastre, perquè hem de sentir la joia de viure i el desig de viure, i com no també el gaudi tot i que aquest és en certa manera l'instint de mort, però cal que existisca també una mica ben dirigit cap a finalitats possitives.

    Bé fins arreveure Marc, i ja ens seguim llegint.

    Vicent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.