Cercador
Recuperant versos
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Recuperant els versos, ara palpo
que no vull que perdin el sentit.
Sabem del cert, com en Francesc Arnau,
que els plataners del nostre segle
canvien climaticament el seu estat
per culpa de la fotuda mala sensibilitat
que desemboquen segons quins politics/cientifics...
ara ja sabem quelcom de la naturalesa rebel.
Fem-nos particips
d'una revolta portada al cor
perque aixi entendrem que la paraula va lligada amb la rao.
El poema tendre
encara ens porta a resseguir camins de mare i fill,
pero tot i aixi
encara veig la llibertat molt lluny dels meus anhels...
una llum plena de foc amb amor
que resta imprevisible de llaços impossibles de desfer.
I la musica no desafina amb la teva ploma...
nomes recita cada paraula simfonica lligada amb la rao,
amb la complicitat del talent que guia els teus passos
a cadascuna de les teves creacions
que no vols que perdin el sentit.
que no vull que perdin el sentit.
Sabem del cert, com en Francesc Arnau,
que els plataners del nostre segle
canvien climaticament el seu estat
per culpa de la fotuda mala sensibilitat
que desemboquen segons quins politics/cientifics...
ara ja sabem quelcom de la naturalesa rebel.
Fem-nos particips
d'una revolta portada al cor
perque aixi entendrem que la paraula va lligada amb la rao.
El poema tendre
encara ens porta a resseguir camins de mare i fill,
pero tot i aixi
encara veig la llibertat molt lluny dels meus anhels...
una llum plena de foc amb amor
que resta imprevisible de llaços impossibles de desfer.
I la musica no desafina amb la teva ploma...
nomes recita cada paraula simfonica lligada amb la rao,
amb la complicitat del talent que guia els teus passos
a cadascuna de les teves creacions
que no vols que perdin el sentit.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872767 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.