Ocells de la nit /Recull de relats i d'històries viscudes

Ocells de la nit

Recull d'Històries i Relats


Hola em dic Ferran de Montagut, soc o intento ser escriptor, encara que no se be escriure el Català dons en l'època que es escrita aquesta novel·la en l'Espanya de Franco, no ens deixaven parlar o aprendre el nostre idioma el Català, llavors sent així perdoneu les meves faltes d'ortografia si es que de segur ni ha alguna.

Una vegada voltant per aqueix mon de Déu una de tantes nits, jo avui os intentaré explicar algunes històries, una de tantes ja que per les nits treballa infinitat de gents uns vetllen els nostres sons i d'altres miren de guanyar la vida com poden, altres fan disbauxes hi en una d'aquestes meves sortides nocturnes em donà compta que també corren molts diners blanqueig de diners el cas es que dona igual, hi ha treballs de tota mena, des dels policíacs, maquinistes de trencs, revisors, obrers que reparen les vies, factors, be en una paraula tot el personal ferroviari, estacions de servei, camions de benzina, hospitals, ambulàncies, personal hospitalari, fàbriques, serveis de neteja, clubs d'alternes, lladres, dones fen el carrer i gent de tota mena i d'oficis de qualsevol cosa que us podeu imaginar.
Començaré les meves històries en el mon de nit dels clubs d'altern, almenys tot aquest escrit meu d'avui rodarà dins d'aquest mon de noies de la nit.

Algunes històries que avui os intento explicar ni han algunes de verídiques i d'altres que son també certes, però una mica disfressades, per a que ningú s'hi senti identificat, ometré noms reals, començaré el meu relat sobre les noies que treballen en els clubs d'altern, també anomenades "hostesses del amor" història que jo he viscut prop d'una manera o altra.

*******************************

Os començaré parlant d'una pobre noia que porta per nom de Àngels, aquesta noia te quasi be trenta anys, potser no els te encara ven complerts, encara que de pobra no en te res dons remena per les nits molts i mols diners, es soltera, ara viu sola, dons a estat ajuntada, dit per ella sis vegades en la seva curta i miserable vida, perquè de veritat que ho es de miserable i trista. Ella treballa de dia, fa en una empresa el torn de la tarda, quant es en el treball es una persona seria i treballadora, no a fet mai cap festa.
Quan plega a la nit ja comença el seu calvari, comença la nit recorren bars de tota mena, li dona per a beure cervesa, quan tanquen els bars del poble, com que encara no en te prou, aleshores recorre les estacions de servei hi altres llocs on ella veu un establiment obert, bevent i bevent mes cervesa i quan arriba a les altes hores de la nit, aquella noia normal i seria de dia ja no es la mateixa, dons la turca que porta al d'amunt pot mes que ella, la seva boca comença a desbarrar-se i li surten totes les coses que ella porta dins seu i que duran tot el dia ella porta amagades, fins i tot ella es treu la faldilla i va pels carrers ensenyant el cul, de tipus no esta gens malament, però amb la cara paga, tot el que ella se esta bevent, es pinta tota ella com una mona, per a dissimulat el que jo crec i tot el que ella fa, i que en el fons de la seva ànima hi te: Ella quan es ja ven entrat el matí, arriba a la seva casa, i es mira al mirall, de segur que ella plora, plora pel que ha fet, ja que es troba tan desgraciada, i tan sola, per aquest terrible vici que ella te.

Amics lectors, les begudes alcohòliques presses sense mida son mol dolentes per la salut, com totes les coses, s'ha de saber beure i s'ha de tenir enteniment o si no es fa el ridícul per arreu on es va hi ha mes es fa malmet la salut con aquesta noia de la meva història Àngels, que la pobra sense donares compta i poc a poc aquesta noia s'està destrossant la seva vida i de les persones que l'envolten.

*********************

El senyor Xavier, que viu be i duran el dia treballa, a les festes passeja a la seva dona i també el fills, el Xavier esta ven mirat per a tothom. Quan arriba la nit, es quan ell dona una excusa a la seva dona i agafant el seu cotxe, arriba a la gran ciutat i entra en un club d'altern, una vegada allí dins ell ja es comença a desbordar, allí ja no es el mateix senyor, comença bevent per animares, un whisky, desprès un altre i així la nit es jove, hi es quan se li acosten dones per a parlar i veure si afluixa la cartera, dons la missió d'elles, es la buidar-la i com mes apressa millor, unes paraules agradables, però falses al igual que els somriures.., llavors comença una conversa falsa del tot per les dues bandes, ella li plora una mica, li diu que passa misèria, que te un fill petit per a pujar i que per això ella treballa allí! Llavors ell te quelcom de compassió, te un gest i la convida a beure una copa de trenta €uros, (tot aigua) desprès segueix la conversa hi un altre copa, una refregada, dons ja s'ha trencat el gel, la cosa ja comença a ser mes intima, passen les hores xerrant i escoltant música entre copa i copa hi es quan la noia es li dona uns petons de comiat i fins un altre i desapareix, es llavors quan al Xavier lo presenten la factura de les consumicions anomenada la dolorosa, aquella factura d'unes hores de disbauxa el Xavier a deixat en el club mes del que ell guanya en un mes, i mig alegre pel robatori descarat, que ell a sofert i completament enganyat per la noia, ell torna a la seva casa, i quan arriba la seva dona esta desperta, ell li diu que el sopar de negocis a sigut un èxit, que guanyarà molts diners, però que tindrà de sortir mes d'una nit per a perfilar mes i lligar be aquell gran negoci. La dona contenta i enganyada al d'amunt li fa uns petons el convida al llit i enamorada d'un marit així es dormen tos dos.


II
En aquest mon dels clubs hi ha el clàssic home de vull i no puc el que surt com el Xavier però amb la butxaca buida o quasi buida, i fa el mateix que el Xavier, però a l'hora de pagar i com que no en te; li propinen una pallissa tan forta, que quan arriba a la seva casa, per a dissimular li diu a la seva dona: M'ha atropellat un cotxe i s'ha donat a la fuga i ell s'ha de pagar l'estropelli de la seva persona. Però això no canvia quan esta restablert de la pallissa soferta, torna a sortir i sempre fa el mateix, no cura mai.

També hi han les clàssiques colles d'amics que hi van en aqueixos llocs en pla de riures d'aquelles pobres dones, i moltes de les vegades els hi surt be la sortida i gasten lo just, però d'altres vegades els hi surt malament hi ha de deixar-hi la camisa, han de recórrer a les targes de crèdit per a no sortir-ne mal parats com l'altre, com el que vull i no puc.

***************************

En la majoria dels clubs les dones fumen d'amagat "xocolata", les dones que en ells treballen han de fer de totes per a guanyar diners, algunes en guanyen molts en unes poques hores, altres no tants, el que si os puc dir es que totes tenen una vida molt agitada i moltes de les vegades curta, degut a la beguda i a fumar "xocolata" algunes també s'injecten droga com cavall o altres substàncies, molt perilloses per la salut, la majoria les prenen per oblidar la classe de treball que fan, encara que es digui "vida fàcil" jo os puc dir que no ho es gens de fàcil, es una vida molt i molt dura, dons han d'aguantar de tot, homes educats, mal educats, idiotes, bruts, nets, en fi gens de tot tipus.
Jo en vaig conèixer particularment a una de moltes que es diu Mònica, dons quant jo la vaig conèixer era aleshores jove, no tenia els vint i cinc anys fets i ja tenia quatre fills no tenia marit, havia tingut però es varen separar quant jo la vaig conèixer crec que feia poc temps que s'havien deixat, ell la va deixar amb els fills i embarassada d'un altre i sense passar li res de manutenció, ella va buscar treball arreu, però com que estava embarassada totes les portes se li tancaven, estava cansada de buscar fins que una amiga li va dir: Que anés a un club que allí li donarien treball, va anar dons estava desesperada per a mantenir els fills seus que ja tenia mes el que esperava i també tenia de pagar el pis si no la desnonaven. Hi des de llavors que ella treballa en aqueixos clubs d'altern, canviant de local fins que ella va trobar una feina estable dins d'aquest mon de nit, i d'aquesta manera ella va poder sortir endavant, els seus fills i el que esperava, encara que mentre ella va tenir de deixar el seu pis i viure de pensió en pensió. Avui desprès de tants anys ella ja te una casa pròpia hi amb ella ja viuen tots els seus fills, va tenir de fer de tot, ja os ho podeu ven creure, però va poder sortir de l'estat que la va deixar el seu desgraciat marit, va poder escolaritzar i donar estimació hi amor als seus nens, duran el dia on viu es la senyora Maria de nit es la Mònica.

*****************************

També vaig conèixer a la Begoña, aquesta nena també treballava en un club d'altern, ella des de fa uns anys que en ells treballa, avui ja esta fixa en un, dons veureu: Aquesta noia es de Bilbao i de molt jove va venir a la ciutat en la busca de una casa per a servir; aquí ella mentre buscava va conèixer a un noi, que poc a poc la va encaminar a treballar per a ell en un d'aqueixos clubs, dons ella no ho sabia però d'aqueixos tipus també ni han en aquest mos dels clubs se els anomena "macarres" o "macarrons" perquè viuen de les dones, les obliguen a prostituïres hi ha treballar en exclusiva per a ells, si no fan res, no son dones interessants per ells, o les peguen o se les treuen del d'amunt, si treballen molt i porten diners son ven mirades. Dons aquesta pobre noia va començar a treballar enganyada em falses promeses per el "macarró" i d'ell en va tenir un fill, però aquest fill el macarró se'l va vendre, ja veieu fins a quin punt pot arribar una dona d'aquestes, aquella noia no veia la claror del dia
, dons duran el dia ella estava tancada en una habitació en molt males condicions higièniques, allà menjava, allà dormia, allà hi feia de tot, per les nits a treballar, hi aquesta era la seva trista vida, fins que un jorn va poder fugir de les seves mans, va estar ella un cert temps sense treballar, amagada per les possibles represàlies, poc a poc va tornar a treballar, primer de florista, també en altres treballs, dormia en pensions de mala mort dons no podia pagar un bon pis, quan va haver passat un cert temps ella va recordar que quant treballava per aquell mal home, havia guanyat tants i tants diners per a ell; es va decidir a treballar de nou en el mateix ofici, diuen el mes vell del mon, però ara ho faria ella pel seu propi compta.
Hi així ho va fer, però va marxar d'aquella ciutat i va anar a un altre que no la conegueren tan i allí va començar de nou, va tenir un fill altre volta, però amb un client del prostíbul, però aquesta volta va ser ella qui se el va despendre el va vendre o donar no ho se del cert, dons ja sentiments a pesar de ser encara tan jove no en tenia gens i va seguir treballant, ella dormia en una pensió d'un poble prop de la ciutat, però mai a pesar de guanyar molt i molt no tenia mai diners. Us puc ven assegurar que tan guanyava, tan gastava, discoteques, drogues, begudes, joies, vestits, vici en general i també us diré que si i parles, en el fons es una bona noia, curta, analfabeta i desgraciada, però bona noia.
Aquesta noia mai sortirà d'aquest mon de nit, us o puc ven assegurar, quant no tingui el tipus per estar allí i sigui vella, com que no ha guardat mai res, ho ha gastat tot, aquesta noia pobre acabarà treballant al carrer, fent el carrer, com tantes i tantes que ni han, hi ha la fi qualsevol dia les troben en un racó mortes de fred o amb una sobredosis, allí s'escriu un epitafi: Era una de tantes, ara ja a deixat de patir.

*********************************************

Ara be no totes tenen la desgràcia d'aquesta ultima nena la Begoña, hi ja qui te molta mes sort, dons jo vaig conèixer el cas com el de la Maite, aquesta noia era soltera, ja era una mica gran, va quedar sense la seva feina de l'oficina on havia treballat sempre. Ella encara que soltera tenia un nen, al trobares sense feina hi al ser una mica gran, va començar a buscar sense resultats, dons tothom li deia que ja l'avisarien i de promeses no sent menja dons passaven els dies i de feina no en trobava ni tampoc ningú l'avisava, ella s'atracava dels lloguers del pis, dels pagaments del col·legi i ni tan sols li quedava per a menjar, dons els botiguers tampoc ja li fiaven. Llavors en vista de la situació en que ella i el seu filles trobava, va decidir per a provar sort en un club d'altern amb fàstic, i com que ella era una bona noia allò li feia fàstic, però havia de fer el cor fort, havia de fer-ho dons degut a la mala situació que ella i el seu fill es trobava, però ella no servia per estar entretenint als homes, ni a deixar-se tocar, que va demanar al cafeter que sols alternaria, això volia dir sols copes d'aigua que al ser fosc passaven per copes de cava, i es dedicar sols a això, el local aquell cada nit s'omplia de gom a gom, ella allí va fer molt diners per a poder pagar tots els seus deutes i menjar i pagar el col·legi del seu fill, va començar a situares, el nen estava content.
Una d'aquelles llargues nit va conèixer a un client un home, mes vell que ella, era solter i tenia una petita empresa, varen començar a veuràs nit a nit, aquell home estava per ella, quan acabava el treball de matinada ell l'esperava i junts anaven al pis de la Maite, d'allò va començar a sortir un veritable amor, fins que un dia ella deixà aquell treball, que li havia fet tan de fàstic i poc desprès jo vaig saber que els dos s'havien casat.
Veieu aquesta noia, allò li va anar be, encara que hagués d'haver de fer aquest treball, ara avui es una senyora de la seva casa, estimada per tots els veïns i també per aquell home, que no li va importar conèixer allí, avui tenen amb el primer fill d'ella dos fills, viuen prop de ciutat de Tarragona i son molt feliços els quatre.


*********************************
III

No tot son casos iguals a les nits també funcionen les discoteques, pubs i altres llocs com bars musicals; allí el jovent també i deixa molts diners i alguna que altre aldarull que de vegades comença be i acaba amb sang.
A les discoteques, bars musicals, pubs o altres llocs pel jovent, també i poden lligar, allà també hi ha noies que treballen pel seu compte, fins i tot en lloc de diners elles cobren en altres espècies.

Tornant a les històries dels cubs d'altern:
Per les nits també hi ha el clàssic masoquista, jo vaig conèixer un cas d'un home que anava als clubs una vegada allí llogava els serveis d'una o dues noies i pagava setanta o vuitanta mil pessetes per cadascuna se les emportava a una casa que tenia tancada, allí i tenia un taüt a una la vestia de núvia i feia que es posés dins del taüt, el taüt tenia pels quatre costats ciris encesos el taüt estava d'amunt d'un cadafal i quan tenia a la noia dins, feia que l'altra noia es despullés i la vestia de monja, quant tenia el quadre preparat, ell es baixava els pantalons i es masturbava; acabat, feia vestir de nou a les dues noies amb la seva roba, els hi donava al d'amunt del que ell havia pagat en el club una gran propina extra que oscil·lava entre les déu i quinze mil pessetes, clar que la quantitat de propina era en mes o en menys si havia gaudit o no d'aquella representació.
Les dues noies tornaven al seu treball del club, allí a l'espera de que anés un altre client com aquell, però no ni havia gaires. El client aquell sempre triava les mateixes noies hi això ho feia un cop cada setmana; ja feia molts anys que tenia aquesta mania; les noies explicaven que dit client de jove havia tingut un desengany amorós i per això feia allò, ara ja era quelcom gran i seguia fen-ho, ja que també tenia molt diners i es podia donar aquest caprici.
De dia aquest home era un executiu d'una empresa molt important, guanyava molts i molts diners, era estimat i respectat per a tots els obrers de l'empresa i pels seus veïns, però una nit a la setmana, es volia fer això tant estrany i gastava molts diners en sols unes hores, aquest era el seu gran capritx, era solter i vivia sol en aquell gran casa, on una vegada a la setmana ell per la nit hi feia una orgia, aquella tant especial.

*******************************

També explicaven algunes noies, que tenen alguns clients molt especials, que entren a l'habitació per fer l'amor, alguns son molt estranys, no el fan, una d'elles un dia em va explicar que tenia un client que quant entrava amb ella a l'habitació ell es despullava tot, i la feia despullar igualment a ella, la feia estirar d'amunt del llit i ell als peus del llit feia la vertical d'esquena a la paret, hi amb aquella postura tan incomoda es masturbava ell sol, quan arribava al clímax feia uns crits i aleshores baixava d'aquella postura, feia vestir a la noia es vestia ell, i donava una mol bona propina extra, ja que ell abans d'entrar a l'habitació ja havia pagat déu mil pessetes a la caixa del club pels serveis i s'acomiadava fins la propera setmana. La noia acabava el seu relat dient que l'home era un negociant molt fort i que era casat, però allò que ell allí feia, amb la seva dona no podia fer-ho i per això anava al club, i que ella el que no sabia es si anava desprès a algun altre lloc.
(Mireu que hi ha gent rara oi?)

Fa uns anys molt pocs, jo vaig assistir a un tracta amb un altre noia, fora de la província era a les illes, jo em trobava allí per pura casualitat en el meu treball periodístic, havia entrat amb el sol propòsit de prendre una copa, prendre notes d'alguna història i de pas veure el que passava dins del club, i saludar a les meves amigues que en ell treballaven. Aquell dia serien quasi les dotze de la nit, quan va entrar al club un àrab i dos acompanyants s'acostaren a la barra i demanaren unes copes de cava, s'hi acostaren tres noies per tal d'alternar, però en un reco de la barra i va quedar una nena que em semblà molt jove, almenys d'aparença, el que semblava el mes ric dels tres va rebutjà la noia que se li havia acostat a ell. Ell va sol·licitar del cambrer, que donés avís a aquella altra noia jove de l'extrem de la barra, ella no hi va voler anar, ell, llavors s'hi acostà, i em va semblar que parlaven quelcom baix, clar no se el que varen dir ja que jo estava a l'altre extrem de la barra, de prompte aquell home va sol·licitar els serveis d'un dels seus acompanyants un s'hi acostà, amb una maleta que duia lligada a al seu canell, el que havia sol·licitat dit servei i que estava al costat de la noia es va treure una petita clau de la butxaca de l'americana i va obrir aquella maleta, però abans li va deslligar del canell amb un altre clau i la maleta va quedar solta l'home la va obrir tot seguit, tota ella estava plena de gom a gom de diners en bitllets de dòlars i li va oferir a la noia jove el seu contingut, ella va rebutjar el oferiment, no se pas el perquè ho va fer.
Allí devien haver molts i molts diners, qui sap si fins per retirar-se d'aquella vida nocturna dels clubs, l'home va insistir, ella rebutjà altre volta. El cambrer s'hi acostà al rebre una senyal del client, parlaren els dos baix, llavors el cambrer va cridar a la noia a part, i també parlaren, ella va fer que no amb el cap. L'àrab tot molest i al mateix temps enfadat, tancà bruscament aquella maleta amb els diners hi amb una reblada la va lligar de nou al canell del seu acompanyant, aleshores tot enfurismat pagà les seves consumicions que tenien els tres homes i sortiren del local del club amb ràbia.
Quan varen ser fora jo vaig voler saber el que havia passat i m'acostà al cambrer que també era amic meu dons era jo un client habitual ja que aprofitava per escri
ure històries d'aquelles noies, i li vaig preguntar que es el que havia passat, ell amb un somriure hi al mateix temps molest per gest de la noia, em va dir: Mira amic meu si es simple aquesta noia, que ha rebutjat sortir al hotel unes dues hores amb aquest àrab, i sols per allò ell li havia ofert a ella sols perquè s'havia encapritxat, la no depreciable quantitat d'un milió de pessetes en dòlars i com tu saps, l'amo quan sàpiga de tot el que ha passat, la fumarà al carrer, per imbècil i per no donar el tant a la casa, ja que d'haver acceptat tots hi haguéssim guanyat, perquè com tu ja saps.., la casa s'endú la comissió del cinquanta per cent, de la quantitat de la oferta. Jo, quant vaig haver sentit tot allò, al·lucinava, i vaig pensar.., mira que ni han de rares!
Mira que depreciar aquella fabulosa quantitat de diners que transformats en pessetes podia ser quelcom mes d'un milió, aquella noia jove, s'hauria pogut retirar tan sols en dues hores d'aguantar a aquell fastigós i deixar per sempre mes i d'una sola vegada aquesta vida tan fastigosa per mes d'una, jo no se el que ella va pensar, qui sap!,- potser no va saber fer-ho degut potser també a la seva poca experiència i clar també a la seva joventut.
Vaig mirar dins del club on estava ella i no la vaig veure, potser estava al servei o al vestidor, no ho se; vaig esperar una estona em vaig prendre una copa que em convidà el meu amic el cambrer, mentre la prenia i en el local del club mentre ella no hi era, entre les altres noies tot eren comentaris sobre allò, que ella havia rebutjat. Va sortir de nou la noia; tots els comentaris varen callar i va haver un gran silenci trencat sols per la musica suau del local, hi havia ja altres clients. Jo amb la copa a la ma em vaig acostar a aquella noia, també la coneixia bastant, un cop vaig ser al seu costat li vaig donar dos petons, ella em va somriure i desprès vàrem intercanviar unes poques paraules, del que havia passat no li vaig comentar res, sols li vaig dir si a la sortida del seu treball podíem anar a prendre quelcom els dos en la discoteca "Flas", i que jo desprès l'acompanyaria al seu departament, ella em va dir que si, que amb molt de gust, que l'esperés fora al carrer a les tres de la matinada, vam parlar una mica mes dins del local del club i poc desprès m'acomiadà, recordant-li que en el lloc convingut jo l'esperaria. Li vaig donar altre volta uns petons i vaig donar la volta i marxar del seu costat, després em vaig acomiadar del meu amic el cambrer i vaig sortir al carrer, per fer unes voltes i per esperar les tres de la matinada, no feia gens de fred, i en els carrers es veia encara molta gent, noctàmbuls com jo, que anaven d'aquí per allà, entraven en las cafeteries o anaven allí on hi havia marxa. La nit era jove, fins i tot semblava que fos de dia, tot era llum i els diners corrien per tot arreu. Allò semblava "jauja" . Jo vaig anar fen voltes per tots els llocs on hi havia moviment en pla d'observador, poc desprès vaig anar a seure a la platja, dons, malgrat de ser el mes de Febrer, feia quelcom de calor i també hi havia alguns banyistes noctàmbuls dins de l'aigua refrescant-se, jo allí assegut mirant amb enveja com ells es refrescaven vaig fer temps, per esperar les tres de la matinada tal com havíem quedat amb la noia jove del club.
Quan el rellotge del campanar d'una Església que era allí prop de la platja de les Canteres va tocar les dues i mitja, jo em vaig començar a encaminar al lloc on havíem quedat amb la noia, en els carrers encara quedaven alguns ressagats noctàmbuls. Sense cap mena de pressa vaig arribar al punt de les tres al lloc, i encara vaig tenir d'esperar uns minuts, dons en aquell precís moment el local tancava les seves portes i les llums, vaig comprendre que ella encara tardaria una bona estona, dons s'havia de canviar de roba i també cobrar el que ella havia fet aquella nit. La veritat es que no feia gens de fred i vaig esperar tranquil, mirant aquí i allí, van començar a sortir del club tancat algunes noies, ella va sortir de las ultimes em va saludar amb la ma. Llavors els dos plegats ens encaminarem cap la discoteca "Flas", intercanviant algunes paraules mentre caminàvem, la discoteca no estava gaire lluny. Vam arribar, vam saludar al porter ja que el coneixíem, i ens deixar entrar com moltes nits sense pagar res.
Un cop a dins vam seure en un dels sofàs que envolten la pista del ball, la discoteca estava bastant plena encara a pesar de l'hora, hi havia molta marxa, dons allí també s'hi reunien les altres noies d'altres locals d'altern i gents que plega d'altres treballs de nit, com cambrers, amics, amigues, un sense fi de gents de tots els oficis, ningú tenia son i per tant seguia la marxa fins que allí tancaven i que vent be podia ser les set del matí. Nosaltres vam demanar unes begudes refrescants dons la veritat es que feia calor i vàrem començar una conversa, al cap d'una estona jo li vaig enfocar el succés dins del club amb l'àrab dons hi havia prou confiança per fer-ho, ella es va quedar pensant.., hi em digué: Mira jo ja se que allí hi havia molts i molts diners, no se quants però molts, però jo no estic en venda d'aquesta manera i molt menys amb aquell home fastigós, que encara que es veia molt mudat i net per fora i potser per dins, la seva boca i las seves paraules, no eren gens netes, dons em va proposar unes porqueries, que jo encara que faci aquest ofici, no les puc permetre i encara que em ges ofert tot l'or del mon, la meva consciència de dona, no ho podia permetre, jo ja se que em tot allò, i mes que em prometia, m'hauria pogut retirar mes que de sobres i també hauria pogut pagar, a uns bons metges per tal de curar i donar la salut del meu pare, i que tu ja saps que ell esta patint molt, però el que em va proposar, jo per mes malament que estigui, no podia permetre-ho a mes tu ja saps mes que de sobres, que jo sols alterno amb copes, l'amor jo no el faig, i per diners encara menys.
En sentir totes aquelles raons, jo vaig veure que encara que fes aquell ofici tan vell, el feia per necessitat i que malgrat tot era una gran noia, molt mes digna que moltes, que no fan aquesta feina. Vaig veure que era una bona noia i de las que s'hi podia confiar. No vaig voler saber res mes. Vàrem seguir prenen refrescos i xerrant fins i tot vam ballar, quasi era ja de dia que la vaig acompanyar al seu departament i ens vam acomiadar fins un altre ocasió.
Aquella noia jove, ens va donar a tots una molt bona lliçó, els diners mal adquirits no donen la felicitat. Uns dies desprès vaig saber que aquell àrab va tornar al club algunes nits mes per allí, però al comprovar que amb ella no hi podia fer res, va deixar d'anar-hi.
Les altres noies lo van posar un mot li deien "Alí babá" dons els dies que va anar sempre gastava molt i molt, qui sap si ho feia per donar gels a aquella nois que el va rebutjar, ja que malgrat dels seus diners i de tenir forces, amb aquella noia ell no va pogué fer-hi mai res.
L'Amo del club no la va acomiadar, dons avui encara segueix treballant en el local. L'Amo també devia de comprendre, el perquè ella no va voler sortir al hotel amb l'àrab. varen passar uns dies mes i jo vaig volar cap a Barcelona.

Uns anys desprès va venir la noia a la ciutat de Barcelona, em va localitzar dons tenia el meu mòbil vam quedar per trobar-nos en un lloc per sopar, ella desprès de saludar-nos i explicar-nos cada qual les seves aventures i desventures ella em va dir que ja feia un quant anys que ja no treballava a cap club, que havia estudiat la carrera d'advocat i que s'havia casat amb un jove advocat com ella que va conèixer a la universitat i quant ella va fer la carrera per a majors de vint i cinc anys, i que ell mai va saber res de la seva vida passada i que tampoc li va preguntar mai, hi avui dons era una dona feliç, enamorada del seu marit i de dos nenes que tenien bessones i que allò de cuitar de les dues nenes la havia impedit de continuar exercint la seva carrera d'advocada i que ara es dedicava per complert de ple a les seves dues nenes hi al seu feliç marit, i que a la fi havia trobat el seu vertader camí, en les illes. Quant vam acabar de sopar ens vàrem acomiadar jo la vaig deixar en un lloc prop la ciutat de Barcelona on tenia a les seves nenes a la cura de la seva mare, que les havia cuitat mentre ella sopava amb mi, em va donar dos petons i jo vaig notar en la meva galta una lleugera mullena, era degut a unes llàgrimes que de la noia jove la havien regalimat quant els dos ens vàrem acomiadar per sempre mes.
Vaig tornar cap la ciutat de la gran Barcelona.

****************************

Una vegada a la ciutat, i per les nits vaig anar visitant locals dia rera dia, a captar la noticia de primera ma i així un altre dia com avui poder explicar aquestes històries viscudes de molt prop i de primera ma. (heu de pensar amics lectors que quant jo prenia nota de totes aquestes històries, no hi havia cap medi de comunicació com ara que cada dos per tres ho donen qualsevol cas per televisió)

Ara us contaré un altre cas que vaig viure molt prop. Era una noia també molt jove es feia dir "Mary", la tal noia era d'una casa rica, molt rica i avui no se encara el perquè treballava en un lloc com aquest, encara que suposo que ho devia fer per vici, ella tenia un fill, l'havia tingut molt jove, el nen vivia amb els avis, ella estava de pensió, vivia sola hi el nen poques o cap vegada el veia, ella per treballar d'aquest ofici, havia d'anar completament beguda, cas contrari no podia treballar, era còmic de veure-la la pobra, sempre de tort però tot i amb això ella treballava; deien que era una viciosa, que en el llit li anava la marxa, que feia de tot, jo no ho vaig entendre mai dons, diners que feia l'endemà ja no en tenia cap, anava sempre demanant a l'un i l'altre quant arribava al treball, de droga no en consumia; però jo crec que quant sortia del treball, continuava bevent fins que ja no tenia cap diner o f
ins que queia al terra, desmaiada de tanta beguda que duia dins, llavors els que amb ella anaven, a part d'aprofitar-se de les circumstàncies, li acabaven de prendre tot el que li quedava i la deixaven allí tirada, com aquell que llença un farcell, recordo que m'explicava ella, que una de les vegades que va quedar tirada, quant es va poder aixecar, va començar a caminar sola per la carretera amb direcció a la pensió, que era situada en un altre poble, ella mig dormida pels efectes del alcohol i fen esses de totes les classes, un cotxe se li tirà al d'amunt i la va mig atropellar, el conductor va parar i en contes d'ajudar-la, ell es va aprofitar d'ella a sobre, Déu meu, quines entranyes deuria tenir aquell fill de sa mare.
D'ella ja no e sabut res mes, res no se la veu a cap lloc, almenys per aquells carrers, i ningú per lo vist en sap res d'ella. Aquesta dons es la breu història d'una altre noia ocell de la nit.

*****************************************

Un altre història, vaig conèixer un altre cas d'una noia molt maca aparentava jove, però sols ho aparentava dons crec que tenia quasi els seus quaranta i tants anys.
Aquesta noia el seu nom de la nit era "Jenny" feia molts anys que s'arrossegava per els clubs i pels móns de la nit, de cafeteria en cafeteria. Jo vaig arribar a ser molt amic d'ella, inclòs alguns festius però de dia havíem sortit plegats, ningú hagués dit que ella treballava amb això, era molt elegant i molt educada. Però per les nits es al treballar amb això de noia de club ja no semblava la mateixa, vestia això si elegantment i tenia un no se que, que els homes li donaven el que ella volia, tenia allò que en diem ganxo, aquesta noia, tampoc feia mai l'amor, sols copejava whisky amb molta aigua, sols el color, per tal de treure-li copes i mes copes al client jugava a los "xinos" que es una espècie de joc on s'amaga dins de les mans unes monedes cadascun un del altre li a d'endevinar el que ell o ella te amagades, que amb tres vegades endevina crec que guanya hi ella la "Jenny" tenia una ma amb això que sempre ella guanyava i cada guany era una copa mes de whisky aigua cosa que el client no sabia que ell pagava aigua em comptes de alcohol, la noia era molt amorosa i conyona a la vegada, i fins i tot per les nits hi amb aquella llum baixa dels locals semblava molt mes jove del que en realitat era.
Ella vivia amb els seus pares, però el que ells no sabien es de que ella treballava, ella els i deia que treballava en un "bingo", i cada nit els trucava abans i desprès de mitja nit, per a dir que estava be, si algun dia en acabar el seu treball no podia anar a casa seva, també els trucava, per tal de que no patissin i la seva mare es pogués anar a dormir al llit, dons des de sempre esperava desperta a la seva filla, que ella tornes a casa, era filla única. La "Jenny" feia molts diners, en sabia fer, ella sempre deia que en tenia de fer molts, ja que volia retirar-se, ella sempre deia que tenia de deixar aquella vida i muntà el seu propi negoci, molt diferent d'allò; algunes nits sortia quasi sempre amb el mateix client almenys això va ser una temporada bastant llarga i durava fins que el tenia molt exprimit, mentre la butxaca li rajava sortia amb ell cada matinada i quant aquest ja no en tenia res per a gastar llavors canviava i sortia amb un altre, fent sempre el mateix i això sempre, era la seva manera de treure'ls diners als clients que ella els anomenava amics, ja que sortia desprès de plegar de la seva feina i així no tenia de donar res al club, els clients es pensaven que els hi feia favor d'amics, però ella era molt negociant i això ho feia per no compartir res mes amb el club.
Ara ja a passat molt temps i ja no la veig tant seguit pels clubs, jo crec que potser ja déu d'estar retirada, potser ja déu de tenir el seu propi negoci com ella sempre deia.
Cap d'un temps la vaig trobar de dia per la ciutat de la gran Barcelona, hi em va dir molt contenta, que ja no estava amb allò, que ja tenia el seu propi negoci, vàrem parlar llarga estona al acomiadar-se en va donar la seva tarja del negoci. Em va fer un petó i s'allunyà hi es va perdre allà per las Rambles de la ciutat. Jo em vaig mirar la tarja, i era una tenda de modes, per cert molt important a Barcelona.
Aquella noia, va saber treure bon profit d'aquella vida, ara se que es una dona casada el seu nen ja es quasi gran, avui es tota una dona de negocis.

*****************************************

Ara us parlaré de la "Maria" aquesta noia, va venir a Espanya des de la República Dominicana i per a fer diners, ella em va dir que allí també treballava en un club, però en la illa, en el seu país guanyava molt pocs diners, i no en tenia per mal alimentar les quatre boques que li demanaven menjar, menjar cada dia i clar al d'amunt mantenia a la seva mare hi una germana petita, i no tenia marit. Un bon dia va decidir de venir a Espanya a provar sort, amb l'únic propòsit de fer diners, dons altres conegudes del seu poble havien marxat abans que ella i feien diners a Espanya, ella es va assabentar, i desprès de varis passes va comprar com va pogué el passatge a Espanya i va volar fins a Barcelona, va venir ella sola sense cap diner, dons pràcticament estava a la misèria, i es va col·locar, aquella mateixa nit en un local de la ciutat, al matí següent va agafar un apartament i cada nit anava a treballar com una fera, deien els que la coneixien que era divina, ella es negreta i em sembla que això als homes els portava bojos, aquella pell tan suau, aquell timbre de veu tan melosa, els seus gestos, aquella escola que portava dins des de molt jove, des de temps.
Quan jo la vaig conèixer, la baix trobar encara molt mes jove, os la intentaré descriure una mica com era: Era una negreta molt simpàtica, tenia tant sols vint i pocs anys, em va dir que havia començat molt jove, allà en el seu país i que a resultes d'allò havia tingut de soltera quatre fills, el primer encara ella no tenia els dotze anys, pobrissona; que mantenia a la seva germana i la mare i que allí no podia mantenir totes aquestes boques i que li havien dit que aquí es guanyaria molt be la seva vida i podria mantenir molt be al seus i que si anava ven disposada a tot faria molt i molt diners, i per això ella estava allí.
La "Maria" es com he començat a dir-vos una morena de cabells arrissats, ulls molt grans i bonics, pells fosca i suau, no gaire alta, mes aviat baixa, prima quasi be no te pits, la veritat es que en te poc, clar que son petits i rodons, te les seves dents molt blanques i maques, les ungles pintades d'un vermell pujat de to molt ven arreglades, el cul es sortit i rodó, de malucs esta molt be els te molt corbats i marcats, sembla que mai hagi tingut cap fill, dons ningú ho diria: Ella treballa, quasi sempre amb un vestit blanc i curt, mai porta calces, quant seu en un tamboret ensenya el pel del pubis, i que ella quasi sempre se l'acaricia amb molta delicadesa, sempre i te la ma dreta o esquerra acariciant aquell lloc.
Dons be ja tenim la seva descripció, la descripció de la "Maria", ella treballa molt, cobra molt car, però la veritat es que tothom li paga el que ella demana i al d'amunt quant ella acaba la seva feina li donen abundoses propines pel seu suposo bon treball, dons altre explicació no hi ha. Jo vaig seguir-li bastant temps la seva pista, vaig voler saber si el que ella em va dir era certament cert; ella en aquest llarg temps va canviar de lloc de treball en varies ocasions, cada volta treballava en la de molt mes categoria, dons en aquest mon dels clubs també hi ha categories. Ella anava on li oferien molts mes diners de sou mes els tants per cents mes elevats i on el tracte amb l'amo o client era mes afable i millor, desprès de canviar molt i molt, per fi es va quedar en un club que hi havia en un poble a quasi trenta i tants quilometres de la ciutat de Barcelona, allí va agafar un pis en el poble, i se'l va moblar al seu gust, però ella no va pagar els mobles, no, els mobles els va pagar un client amic d'ella, i aquest client també li pagava el lloguer del pis.
Jo, fen el dissimulat, li anava seguin la pista i sense donares compta ens anaven fen cada dia molt mes amics els dos, ella m'explicava que li anava molt be, que allà al seu país la família ja no passava gana, i que ella fins i tot havia comprat una casa on ara vivien els seus fills la seva germana i la mare estimada. Estava molt contenta. Ella al sortir del treball sempre anava directa al seu pis del poble, no fumava, no anava a les discoteques com feien les altres noies del club, ella no, ella estalviava tot el que podia i mes, i si alguna vegada sortia, era perquè un client, li pagava aquella sortida, desprès del seu treball, si no era així, ella no sortia. Així va fer-ho, va treballar en aquell poble durant un llarg any, desprès va deixar de treballar, amb els diners que havia estalviat, va portar a Espanya als seus fills la seva germana petita i la seva mare, van anar a viure tots junts, en un altre pis que ella va comprar, en el país seu va quedar la casa que ella havia comprat en la que hi vivien els seus, avui en ella hi viuen altre gent dons la te llogada hi en treu el seu profit.
La "Maria" feliç per haver aconseguit tot allò que ella desitjava i volia, es va casar amb un Espanyol, que no sap res de la seva vida passada, el marit va adoptar als quatre fills d'ella i tots ells inclòs la germana van anar a viure al poble del marit d'ella en la casa que ell te allà, per fi ella va aconseguir tot el que ella desitjava, va llogar la casa que havia comprat en el poble i també la va llogar, i la felicitat va entrar en aquella casa tan per ella com pels seus, avui fa temps que no l'he vist, però vull creure que viu molt feliç ara, dons l'home que es va casar, es un bon home, jo també el conec des de fa molt mes temps que ella.

*********************************


Ara os explicaré un altre història
, eren dues noies amigues, molt amigues i també treballaven de nit en un d'aqueixos clubs d'altern. les dues eren orfes, no havien conegut mai als seus progenitors, elles s'havien criat i conegut en un col·legi d'aqueixos en las que recollien infants abandonats, potser orfes del tot no ho eren, però es com si ho foren, ja que ningú les havia adoptat, van ser abandonades pels seus progenitors en el moment del naixement, com tantes ni han.
Allí elles varen cursar els seus primers estudis, i en ell es varen fer unes dones, quant van ser majors d'edat varen sortir d'allí i buscaren treball però no el trobaren, l'una anar a treballar en una discoteca, el seu treball consistia en estar dins d'una gàbia tancada ballant i penjada en el sostre de la discoteca, això si amb molt poca roba. Hi l'altre amiga no va tenir mes sort i va trobar feina en un club de "tol-les", allí alternant en calces solament i els pits a fora, ja podeu veure quin pla, amb aquells distints treballs però que poc s'allunyaven l'un del altre, van agafar un petit apartament en la ciutat i just pagaven el que els hi costava, però a dures penes podien anar sortint poc a poc de totes les despeses que comportava l'apartament.
Un dia la que treballava en el "tol-les" li va dir a l'altre:- que si ella anava a treballar allí amb ella i com ella, podrien pagar molt millor les despeses del seu apartament i podrien sortir molt millor i mes de tot.
Hi com que eren bones amigues i amés vivien juntes, l'altra li va dir que si!,- hi ha la setmana següent va començar en el "tol-les" com l'altra em calces i sense sostenidors amb els seus dos pits al aire.
Jo quant les vaig conèixer, ja treballaven juntes en el "tol-les" l'una era alta i rossa tenyida era maca i tenia uns grans voluminosos i meravellosos pits, molt ven posats en el seu lloc i se li aguantaven molt be, sense trampa ni cartró. L'única cosa que li feia una mica lleig era la seva boca, dons tenia les dents molt sortides i mal posades, llàstima ja que de tipus estava molt i molt be, tot era molt proporcionat.
L'altre una mica mes jove, a m i em va semblar que no tenia ven be complerts els setze anys, no podia treballar allí amb ella fins els divuit, però com que també estava molt ven proporcionada, va poder passar per quelcom molt mes gran, aquesta nena era morena el cabell bastant curt color natural d'ella, els seus llavis molt ven fets, les seves dents també eren molt boniques, era de pell blanca i fina, els seus pits molt petits però això si proporcionats pel cos que ella tenia, els malucs molt ven arrodonits ella tenia una gràcia especial al caminar, el que en realitat no era gaire simpàtica, mes aviat era quelcom imbècil, tot el contrari del altre, sempre que hi ha una noia lletja acostuma a ser molt mes simpàtica que la maca, oi que si? Però les dues s'avenien molt i molt. Dons aquestes noies com que ja es coneixien del col·legi i en sortir d'ell van continuar juntes tant el departament com en el treball varen començar a fer diners, elles sols recordo prenien copes solament i sense res mes, aquesta era la seva manera d'altern en el club nocturn aquell.
Un dia no se encara el perquè quant vaig anar en el local aquell, era tancat, vaig preguntar pel carrer per tal de saber que era el que passava i la gent em va dir que dit local havia plegat, que havia tancat portes per certs problemes amb el veïnat, momentàniament vaig perdre la pista de les dues noies, dons m'interessava trobar-les per tal de saber com acabaria tota aquella vida seva que havien començat juntes i poder com avui escriure sobre elles.
No van passar gaires dies, quan en les meves correries nocturnes, i ha l'entra una nit en un altre local de club també de "tol-les" dons per aquella època meva era una moda nova en els clubs d'altern de Barcelona i d'arreu del estat aquest tipus de locals nocturns de noies, be com deia al entrar i fer una mirada ràpida les vaig veure a les dues, les vaig saludar i vàrem intercanviar unes poques paraules i marxaren del meu costat, ja que jo no les convidava mai a cap i clar la meva presencia no els interessava massa, jo sols em limitava a la meva beguda senzilla i a mirar i observar a l'una hi ha l'altre, alguna que no em coneixia s'acostava e intentava treure'm quelcom, però quant veia que jo no feia el gest i no aconseguia res se'n anava a un altre possible client, quan ja em coneixia ja no s'acostava cap ni una, però quant no hi havia feina, totes volien parlar amb mi. Jo era amic de totes i elles de mi hi ha la seva manera m'estimaven i m'explicaven les seves penes i alegries parts de la seva vida passada i actual, això sense elles sever mai que jo un dia escriuria les seves vides, clar sense donar noms reals ni llocs reals.
Però tornant a les dues noies amigues, ja que es la meva història i que ja he començat, us diré, que d'elles m'hi vaig fer molt amic, fins i tot anava al seu departament quant em semblava i si en ell elles feien alguna festa o dinar jo estava apuntat. De vegades en trobava amb una amiga seva, que no treballava en el "tol-les" ni a cap mena de club, aleshores els quatre xerràvem o be jugàvem a les cartes i mentre tan jo observava les reaccions d'elles. A elles els diners que feien i eren molts, tots els gastaven en "drapets" i joies, tenien uns grans armaris encastats des del terra al sostre, tots ells plens de vestits, de tota mena i joies de les mes cares, no las portaven casi mai al d'amunt, ja que sols es limitaven a comprar i guardar en uns joiers, que dins del apartament tenien i de tant en tant les contemplaven.
Els armaris dels vestits eren tant plens que segurament serien l'enveja de moltes altres noies, jo la veritat es que no ho havia vist mai, per mes que es posessin, mai se'ls posaven tots i casi cada dia es compraven un de diferent era com una mania. Tots aqueixos diners els feien treballant en el "tol-les" tots anaven enterrats allí, o be en joies o vestits. Elles de diners no en tenien mai, moltes de les vegades per comprar el menjar les havien de fiar. Elles dues tenien una mania amb tot allò, potser fora que com ja sabeu de petites al no haver pogut tenir mai res, ara es deslliuraven, crec que no van tenir ni tan sols Reis. La veritat es que no ho vaig poder descobrir mai. Ara ja han passat uns anys, bastants, ja no treballen allí, ni a cap mes lloc. La petita vull dir la morena, treballa de cambrera en un hotel molt important de la ciutat de Barcelona, i l'altre la mes alta o mes gran la rosa tenyida es va voler fer arreglar aquella boca tant lletja que tenia i va quedar del tot maca, es va casar amb el cambrer del local on havia treballat, ara viuen la casada i la soltera encara juntes, junts els tres en un bon pis i els tres diuen que son molt feliços i encara tenen aquella mania de comprar vestits i moltes joies, totes per guardar-les no per lluir-les.
No vaig saber mai mes res d'elles ni del marit, suposo que encara estan junts, no ho se.
**********************************************


Varen passar alguns dies i jo vaig entrar de nou en el club del "tol-les" al estar sempre a casa de les dues amigues m'havia oblidat una mica de sortir a donar uns toms per les nits en els locals nocturns, la veritat es que ho trobava a faltar, en entrar de nou en ell, vaig observar a una noia maca, molt maca que havia entrat a treballar nova allí, era molt ven proporcionada, recordo avui en les matinades quant ella plegava, sempre l'anava a espera un home amb un cotxe furgo, sempre era el mateix, no era gaire elegant, semblava una mica pagès i era bastant mes gran que ella, jo li feia vint i pocs anys mes que ella. Jo com a bon periodista xafarder em vaig interessar per allò i vaig anar agafant confiança amb la noia, fins que a la fi una nit li vaig preguntar. Ella m'explicà que, aquell home era el seu home vertader, i que ell va tenir molta pega en la seva vida, dons treballava en una empresa molt important de sempre i que ella allí l'havia conegut i que es varen casar, ella es cuitava de fer les feines de la seva llar, i també cuitava dels nens, dons havien tingut dos fills, mentre ell treballava i que vivien molt feliços i s'estimaven molt tots ells. Però heus aquí, que un dia l'empresa va tancar portes i va plegar: El es quedà com molts d'altres al carrer i amb el carnet d'atur, metre va durar tot anava be, però es va acabar, llavors el seu marit va començar a buscar treball, i no la va trobar, deien les empreses que ell visitava que ell era per ells massa gran, ella llavors com que tenien de menjar va anar a fer feines en les altres llars, i que el que cobrava poc o gens li donaven per cobrir les tasques de la casa, comprar el menjar del seu home i dels seus dos fills, i que tampoc podia pagar la llum aigua i gas i sense donares compta s'anaven endeutant en el lloguer del pis, l'escola dels dos nens, las botigues, en fi totes les despeses que comporta un manteniment d'una casa, i des de llavors en aquella casa seva sols hi havia crits i males cares, tot el Sant dia i tot per la culpa dels diners.
El germans dels dos ja s'havien cansat d'ajudar-los i ja no podien seguir així mes endavant, aquella casa que abans era una bassa d'oli i amor, avui era ja tot un infern. Ella va seguir explicant amb les seves llàgrimes regalimant avall de les seves dues galtes, i va continuar dient que ella havia parlat amb el seu marit estimat, per anar a treballar en un club de "tol-les" i que ell de primer s'hi havia oposat i no volia de acp de les maneres que ho fes un treball com aquest. Però tant i tant ho varen parlar i com que veien que el seu matrimoni s'estava destruint dia rera dia, ella li va prometre que sols alternaria amb copes i no es deixaria tocar per cap altre home que no fora ell, llavors ell va afluixar una mica, d'avant de tot allò que se'ls i venia al d'amunt, i va consentir, però li digué que cada matinada l'aniria a buscar i si veig quelcom anormal, la faria plegar i ja mirarien de sortir-ne com fos i per aquest
motiu ell estava allí cada matinada a l'hora de tancar el club, aquell home del cotxe efectivament era el seu marit, per ella tan estimat.
(Quina dona que estima al seu marit, no faria quelcom per ajudar-lo i ajudar als seus dos fills?)
Aquí amics lectors teniu un cas palpable del que una dona que estima de veritat, fa per una família, fins i tot potser arriba a prostituïres, per a salvar una família ven avinguda i salvar-la de la misèria.

Passaren uns anys i aquella dona ja no treballava allí, ni en cap altre club, varen poder sortir endavant de tot posaren un petit negoci i ara allí i treballaven els dos, i seguiren estimant-se com el primer dia, i encara a pesar de les dificultats del passat, encara son molt feliços, aquell home estima a la seva dona que va ser molt valenta, pel sol fet de ficar-se allí en aquell mon molt perillós i l'estima com mai l'avia estimat.

***************************************

La meva altre història es de la "Montse", la "Montse" es una noia maca, de pell molt blanca te una retirada en una actriu de cinema Americana, però no ho es, dons ella es Catalana, clar que jo juraria que es la mateixa actriu, però no!,- Ella es un cas estrany, es mol bona nena, i molt simpàtica. Va sortir en escena un jorn i encara no se sap ven ve d'on?.- tota ella es un misteri, ella quant i parles diu que feia d'infermera i diu que de vegades encara en fa, ja que molt de quant en quant desapareix d'aquest mon de la nit dels locals de vici nocturns i se li perd la pista, fins que una bona nit torna a sortir tant misteriosament com va desaparèixer en algun que altre club, mai es el mateix, encara que si de la mateixa ciutat de Barcelona, treballa unes nits allí, de vegades dues o tres setmanes i torna a desaparèixer.
A mi aquest cas em va agradar molt, i com es de suposar vaig com sempre faig intentar esbrinar el perquè i el com de les misterioses desaparicions i aparicions en les nits, dons com ja sabeu soc bastant tafaner i en esbrinar les coses i trobo gust, em vaig posar mans a l'obra hi un dia dels que va fer allò que em va semblar que anava a desaparèixer, jo molt cautelosament la vaig seguir el seu cotxe, amb el meu cotxe, ella corria molt, feina tenia jo en no perdre-la, per fi desprès de voltes i mes voltes, arribarem a la zona alta de la ciutat de Barcelona, allà on viu la gent rica, allí on hi ha moltes torres de somni, ella va deturar del seu cotxe, en front d'un garatge, d'una gran i formosa torre, la porta del garatge es va obrir molt lentament, jo mirava tot allò des de un punt que ella no em podia veure'm tot jo al·lucinat, sols pel que estava veien. Quan la gran porta es tancà hi ella hi el cotxe van desaparèixer dins d'aquell garatge, jo vaig baixà del meu cotxe i donà una volta pels voltants de la gran casa buscant una possible solució a tot allò, a tot aquell misteri. Em vaig cansar de caminar, dons la torra era tan i tan gran, que no s'acabava mai, tota ella l'envoltava un gran i meravellós jardí, vaig fer peu a la paret, per tal de poder veure dins i així que ho intentava fer-ho, va parèixer al meu costat i per fora com jo, un voluminós guàrdia jurat, que em veu molt autoritària em digué: Fora, fora d'aquí, o us detindré, per voler entrar a robar a la mansió.
Jo tot avergonyit per aquell fet vaig demanar disculpes i vaig marxar sota la mirada atenta d'aquell guàrdia jurat, altre cop en el meu cotxe. Però amb la intenció de anar-hi, pel matí; a indagar, quelcom de la "Montse" als possibles veïns, o alguna botiga del barri residencial, o per les rodalies.
Vaig arrancar el meu cotxe i vaig marxar d'allí, per anar a descansar, dons, aquella nit i matinada va ser molt agitada, però amb el meu pensament fitxa amb la "Montse".
Aquella matinada quan em fica al llit, no vaig poder agafar el meu son, degut a que el meu pensament, no parava i cavil·lava pensant, com podria esbrinar o enfocar als possibles veïns, al matí següent, per mes que volia, no se'm tancaven el meus ulls, fins i tot em vaig prendre unes pastilles per poder conciliar el son, sort son que unes pastilles per a dormir, però ca!,- ni això pogué fer-me enganxar el meu son, tenia els meus ulls com unes taronges.
Vaig seguir veien com creixia mes i mes el matí, les hores a pesar de tot no em passaven, no arribava mai les déu del mati, jo la veritat es que estava molt i molt neguitós, era potser un dels casos, que vertaderament, m'interessaven, fer-lo, per fi varen tocar les déu del matí, jo m'afaità i com un llamp, vaig sortir de la casa, per agafar el meu cotxe i pujar altre cop a la part alta de la ciutat, per tal de veure si esbrinava aquell misteri de la noia maca de pell blanca la "Montse" o realment que era el que ella amagava. (Clar que també podia ser la filla dels masovers de la torra).
Desprès d'una bona estona de cotxe, ja que en aquelles hores tota la ciutat estava en dansa, i el tràfic era quasi impossible de superar, molt a poc a poc vaig a la fi arribar prop de la gran casa, feina vaig tenir en aparcar el cotxe, dons ni lloc hi havia, vaig començar a donar voltes i mes voltes, per tal de trobar un forat on estacionar el meu vehicle, però això semblava impossible, jo cada hora que passava i lloc no en trobava, cada volta estava mes i mes nerviós, (quina diferencia quant surts de nit, aleshores de llocs d'aparcament en sobraven).
Jo m'havia allunyat del lloc no en trobava, estava mes i mes nerviós, per fi un cotxe va sortir del seu aparcament que ell ocupava, precisament enfront meu, menys mal dons els altres conductors que feien el mateix que jo, tots estaven al aguait; jo vaig posar el meu intermitent i com vaig pogué m'hi fica, amb molta dificultat, dons els meu cotxe era molt mes gran, desprès de moltes maniobres com si fos un calçador li vaig col·locar, no se pas com el podria treure desprès, en fi la qüestió era que ja estava ven aparcat, tot jo vaig respirar, per fi, vaig mirar el meu rellotge i ja marcava les dotze i mitja. Baix buscar un taxi, ja que havia anat bastant mes lluny, però no el vaig trobar, tots anaven plens, desprès diran que no hi ha duros, clar que al ser l'hora tan propera al migdia es normal que anessin així de plens, llavors em vaig disposar a caminar, tenia jo una bona tirada, i camina que caminaràs i ja cansat de caminar estava, quan i vaig arribar, tornar a mirar l'hora hi ara quasi eren ja la una i mitja (dos quants de dues) tarda recent començada, alguna botiga de les poques que allí hi havia ja tancava, em vaig donar pressa i encara vaig tenir la sort de trobar alguna de les poques oberta, precisament era un "autoservei", enfront mateix de la torre de la matinada. Vaig entrar i per dissimular, i ja que no havia menjat res encara, vaig compra un iogurt dels que son líquids per beure, naturals "Bío" dels que no engreixen, els de fruites no m'agraden i es que amés engreixen, vaig passar per la caixa amb sols allò i vaig aprofitar mentre em cobrava la caixera que em va semblar molt amable, li vaig preguntar si sabia qui i vivia en aquella gran casa ella molt amablement en va dir que.., en ella i vivia el Senyor Marques de la sal, amb la seva filla única i el seu gendre, ningú mes.
Jo li vaig quedar molt agraït per la seva informació i vaig abans de sortir de la botiga preguntar si ella sabia si la seva filla del Senyor Marques es deia "Montse". Ella em va dir que no, amb un moviment de cap, no vaig poder preguntar-li a ella res mes, ja que els altres clients m'empenyien cap a la porta de sortida del establiment, dons de segur que tots tenien tard per a fer el seu dinar. Jo em vaig trobar sense donaren compta al bell mig del carrer.
Tot preocupat pel que l'amable caixera m'havia dit, tot jo vaig quedar fet un entrellat, ara ja no sabia com encaixar-ho tot allò, potser que la tal "Montse" sos la criada?,- o qui sap, potser la filla del jardiner o del xofer, però la filla del Senyor marqués de la sal, ca això no!,- no podia ser, a mes a la caixera quant li he dit "Montse" m'ha fet que no amb el seu cap. Vaig mirar si hi havia un altre botiga prop, dons la que jo havia entrat ja tancava i de la dependència no en sortia ningú, no hi havia cap mes botiga oberta els voltants; però una mica mes llunyà, vaig descobrir un petit bar, com els de poble, era molt petit, m'hi apropà i amb alegria vaig poder comprovar que hi havia un menú, jo estava tot desganat, fins i tot l'estómac em feia mal, no haver pogut dormir i segur de no haver pogut menjar res, tan sols duia en el meu estómac aquell iogurt. Vaig entrar i m'assegué en una petita taula que estava en un reco, però vaig observar que des d'allí podia veure la pota principal de l'entrada de la torra, va venir a mi una dona molt grossa i em cantà la carta del menú, jo poc o gens la vaig entendre, però li vaig dir quelcom em va ve, i al moment em va portar a la taula aquella unes tovalles de paper uns coberts un got un tovalló també de paper una amanida i la botella del vi, cosa que jo el vi el vaig rebutjar, dons com que vi no era el meu fort, li vaig demanar una botella d'aigua sense gas natural, hi al moment va arribar junt amb el plat de patates ofegades amb uns bocins de carn, de patates ni havia moltes però de carn.., havies de rebuscar-la dins de les patates per poder menjar algun boci d'ella, però com que desprès de tot tenia jo tanta gana, en un moment va ser dins del meu estómac tot lo del plat i l'amanida, encara no havia acabat del tot em portaren un tall de peix escanyolit amb unes rodanxes de tomàquet, una de llimona envoltat tot ell d'enciam, jo no vaig saber quina classe de peix era, però si os puc dir que to ell era espina, me'l vaig menjar, però vaig deixar la guarnició, dons era el mateix que havia menjat amb l'amanida i ja en tenia ven prou jo d'enciam, em retiraren els plats i em donaren una taronja molt esquifida, quant la vaig pelar no hi havia taronja, vaig demanar cafè i tot era aigua bruta, li vaig llavors demanar el compta i menys mal que aquella gran teca sols va
costar tres miserables euros tot inclòs. Llavors va ser quan li vaig preguntar a la serventa grossa, si sabia com es deia la filla del xofer o la del jardiner de la gran torre del Senyor marqués de la sal, ella molt sorpresa i mol apresa i a sobre mal dit, em va dir rient que el xofer sols tenia dona i que no tenien cap mena de fills amés eren els dos ja molt grans, hi el jardiner sols tenien un fill, però que el nen era encara molt petit.
Vaig donar-li les gràcies i vaig sortir d'aquell bar, tot jo esparverat ara si que no entenia res, allò seguia essent encara un misteri mes gran. Però jo tenia d'esbrinar aquell misteri de la noia aquella de nom la "Montse" per terrible que fos. Vaig muntar en front mateix, sense ser gaire vist, una espècie de guardià de la torra aquella.
Dissimulant una mica, observava qui entrava i qui sortia, no estava gaire satisfet d'aquell dinar, dons em començava a fer mal l'estómac, sentia aquell menjar anar amunt i avall, la veritat es que entre una cosa i altre jo no em trobava gaire be, però vaig intentar sobreposarem, al cap d'una estona ja estava molt millor, ja em trobava be, aquell fastigós menjar ja se m'havia posat be. La tarda anava passant i allí no entrava ni sortia ningú, fins i tot semblava que la gran casa estava deshabitada; ja es començava a fer fosc, serien las sis de la tarda, quant s'obrí aquella gran porta del garatge i va sortir per sorpresa meva aquell cotxe el de la "Montse", amb ella dins, va tancar la porta rera seu i va accelerar i s'allunyà, anava vestida com sempre quant treballava en aquell club, llàstima que jo tingués el meu cotxe tan lluny per a poder-la seguir, mes em va semblar que ja sabia on anava. M'encaminà a recollir el meu cotxe, al vaig treure del lloc on estava aparcat com vaig poder i el vaig enfilar amb direcció al club de sempre i no em vaig equivocar, al arribar a ell, ella ja estava allí de nou. Ens saludaren i ella va seguir amb la seva feina, la de treure diners als clients. Jo m'acostà a la barra i vaig demanar el de sempre un refresc i vaig seguir observant com feia sempre i xerrant amb l'un i l'altre i de tan en tan i quant no hi havia massa feina xerrava amb les noies amigues meves, d'això i de allò, fins que ja va ser la meva hora de sopar.
Quant va arribar l'hora del sopar meva i de les noies del club, vaig demanar permís al amo del local que els dos érem molt amics, per endurem a sopar a la "Montse", sense que tingués de pagar la sortida i va consentir; però em digué que no estès fora mes d'una hora, em va semblar be. Aleshores jo vaig dir a la "Montse", si volia anar a sopar amb mi, que jo la convidava; i molt somrient com quasi sempre, va acceptar. Vàrem sortir del local, vam agafar el meu cotxe, vam anar a un restaurant no gaire lluny del local del club per cert molt discret. Vàrem seure en una taula prop d'una finestra i vam fer la comanda, dient que teníem una mica de presa, el cambrer va prendre la nota i va marxar, no sense abans posaren les begudes, ella va prendre vi, un vi casolà, jo com sempre aigua sense gas natural, per si algun policia desprès et fa bufar no et pugui posar una multa. Mentre els dos bevíem, ella somreia i jo vaig aprofitar per parlar directament del assumpte, que tan intrigat em tenia, i li vaig preguntar fent ho venir tot be, sense cap mena d'embut i li digué que has fet abans de fer això? Ho que es el que feia quant no anava al treball d'ara, concretament quina era la seva vida privada. Ella baixant els seus ulls, i desviant la seva mirada i somrient com sempre em va dir; el que jo ja sabia mes que de sobres, que havia sigut infermera i que encara ho era, no en vaig poder treure res mes; soparem i parlàvem d'altres coses, jo intentava durant la conversa, enfocar altre volta el tema, de cara a saber quelcom mes que lo de l'historia de fer de infermera, però a pesar de la meva insistència sobre el tema no vaig tenir sort; faltava molt poc per a complir-se l'hora que m'havien donat i va ser quant jo vaig demanar el compta i que vaig pagar, molt mes satisfet que a l'hora del dinar, almenys per l'estómac, dons allò va ser un molt bon sopar. (En un altre ocasió os donaré els detalls del que vam menjar)
Ens aixecarem i en sortir del restaurant les mirades dels homes i les de les dones estaven fixes en ella, qui sap si les dones per enveja d'aquella manera seva de caminar de gran senyora que aparentava, i els homes amb el delit i de segur que mes d'un per enveja de no ser ell l'acompanyant en comptes de ser jo.
Ella la "Montse" era una dona molt ostentosa hi ha la vegada elegant, la veritat es que no semblava una dona de mala nota.
Arribarem al club i ella va anar al vestidor per a canviares de roba per treballar com abans d'anar a sopar, ja tenia algun client que l'esperava, jo desprès de saludar a alguns clients que ja coneixia d'altres nits i amics meus que allí freqüentaven, vaig marxà per tal de fer una volta per altres locals i veure altres ambients, així feia temps per esperar a la matinada, ja que a l'hora de tancar el club on treballava la "Montse" dons volia tornar per a seguir-la, així qui sap potser aquesta matinada propera podria esbrinar aquell estrany misteri que envoltava a la "Montse".
A l'hora de sempre las tres de la matinada, jo ja estava a punt dins del meu cotxe enfront del club aquell, preparat per a seguir a la "Montse" dons volia tornar a veure si entrava de nou en aquella gran torra de la part alta de Barcelona; al cap de poc ella va sortir i va agafar el seu cotxe, i molt apresa com sempre, jo la vaig seguir, i efectivament va anar tot seguit a la part alta de la ciutat, anàvem com l'altre matinada en direcció a la gran torra i tal fet, ella va obrir aquella gran porta del garatge, i desaparegué d'arrera d'ella.
Jo aquella nit o matinada, ho havia de descobrir tot, dons tenia que saber-ho, per a poder dormir tranquil d'una sola vegada. Em dirigí a prop la porta gran de l'entrada principal, vaig esperar que passes el guàrdia jurat, que la matinada abans em va donar aquell espant.
No vaig esperar gaire, quant vaig veure que venia passejant pels voltants de aquella enorme finca; aquesta vegada, vaig ser jo el que es va dirigir a ell, de primer el saludà donat un molt bona nit i m'identificà, dons era una molt bona manera de començar una bona conversa.
Vaig començar parlant del temps, de que era una molt bona nit, ell sols molt correctament em va contestar, ell es veu que tenia ganes de parlar, clar com que les nits sol eren molt llargues i com si fórem amics de tota la vida, vam començar i entre conversa i conversa, jo li vaig començar a introduir el tema que m'interessava, i li vaig enfocar parlant del Senyor marqués de la sal i de la seva filla, i si ell els coneixia be, ell agafant cada volta mes i mes confiança amb mi, em digué, a tall de secret, un secret d'aquells que costa de dir, però que a la fi es diu, i va seguir espero que no ho diguis a ningú el que jo ara et diré, dons si el Senyor marqués de la sal ho sabés, ell el mes segur, es que es quedaria sense el seu treball, Jo li digué: ,-company!,- apa endavant, no tinguis cap mena de por que jo no diré pas res a ningú, molt ansiós perquè ell m'esbrinés aquell tant amagat secret. Pots confiar del tot i plenament amb mi, com ja t'he dit jo no diré res pas mai a ningú res del que tu amic meu em diguis avui.
L'home molt baix i amb molta cautela, va començar dient: En aquesta casa hi ha un problema molt gran, tant gran com es la casa, el Senyor marqués de la sal, te una filla molt maca, però a mi particularment em sembla que no hi es tota, em sembla que es boja, dons te una doble vida, de dia es la Senyora marquesa i de nit es una qualsevol, aquesta noia es casada amb el Conde de Sales del Llierca, però els dos sempre es barallen i no surten gairebé mai junts, tenen una vida molt infeliç; en les recepcions que fa el Senyor marqués, els dos semblen molt units, però la veritat es que no ho estan gens, el seu pare el Senyor marqués, esta molt preocupat per tot el que passa, i per tot allò que la seva filla fa, esta molt preocupat dons la seva dona o sia la mamà de la nena ja ho feia mes o menys el que ara fa la filla, la cosa va arribar a tant que la va tenir de tancar en una casa de salut i te molta por per la seva filla dons, ha sortit a la seva mamà, el que en realitat passa en aquesta casa en un escàndol d'arrera l'altre, ni el diner, ni res de res poden aturar la mania de la senyoreta.
Jo li vaig dir de la senyoreta "Montse"? ell molt sorprès em va dir qui es la "Montse"? Llavors va continuar i va dir que la senyoreta la filla del Senyor marqués es deia Carolina.
No vaig voler saber res mes, em vaig acomiadar del amic guàrdia molt agraït per tot el que ell tant confidencialment m'havia dit, i vam quedar per a fer unes copes junts, el dia que ell lliurés.
Vaig pujar jo al meu cotxe, i m'encaminà cap a casa meva, per a descansar i poder a la fi dormir tranquil, dons, la veritat es que em feia falta un bon descans; mentre baixava cap a casa des de la part alta de Barcelona, estava content, i al mateix temps preocupat, per fi havia sabut, tota la vertadera historia de la "Montse" o la Carolina, aquell resta de nit vaig dormir-la tota i molt mes, estava ja tranquil era cosa esbrinada.
les següents nits, vaig seguir com sempre anant al club on treballava la ta "Montse", jo no li vaig dir mai res del que sabia, només a partir de llavors, la mirava, amb tristesa i pena a la vegada, passà molts temps, fins que un dia, ve una d'aquelles nits ella es va perdre, va deixar d'anar al club a treballar, jo per assegurar-me vaig fer les següents nits unes voltes per altres clubs de les rodalies de Barcelona i de Barcelona i res de res, no se la veia a cap lloc, ja no la he vist mai mes, o se la va engolir la terra o el seu pare el Senyor Marqués també la va tancar en una casa de salut com la mare. El mes segur es que fos això últim.

*************************************
*

El mon de la nit, es molt complexa, jo puc estar explicant-vos moltes i moltes facetes d'ell, i de segur que no hi hauria prou full dons el llibre seria extens; em dedicaré dons a explicar-vos unes quantes mes i acabaré les meves histories reals arreglades perquè ningú dels que son aquí en les meves histories s'identifiqui, ni vosaltres el pugueu identificà.

Continuant, a la nit no tot es alegria, ni molt menys, hi ha moltes penes, la majoria son penes, cada una d'elles porta al d'amunt la seva creu, moltes de les vegades es molt pesada la creu i costa molt de portar, i s'ha de saber portar en cada cas, això es la vida, es com la dels pallassos; que fan riure, però de segur que moltes vegades tenen dins seu una pena molt fonda, hi ha de fer riure, dons clar es el seu treball que ells han escollit, i cadascun ha d'interpretar el seu paper, que li a tocat fer en la vida, es mes o menys com aquestes noies que venen el seu cos, per vici algunes, encara que les vicioses son les poques, dons, moltes d'elles es per pura necessitat, i la majoria te una doble vida, com la que os he acabat d'explicar, la de la "Montse". Però, encara que semblin totes iguals, cadascuna es diferent.
Ara os explicaré un altre, cas que jo vaig seguir també amb molt d'interès. Aquesta es l'historia d'un amic meu, que va perdre tota la seva fortuna i la seva dona, per una d'aquestes noies. Veureu, la historia comença per allà dels anys seixanta, hi en un club de la costa en la província de Tarragona, be dons allí treballava una noia que es feia dir "Marta" era castellana, però parlava malament el Català, ja que crec va venir de bastant jove a la nostra terra.
Aquesta noia no era massa lata d'estatura, i bastant prima, tota ella era molt viva, sabia treballar, sabia be l'ofici, era molt maca de cara, tenia uns meravellosos ulls blaus, era molt simpàtica, tot el que no tenia de tipus maco, tenia de simpatia.
Una nit que jo hi era en aquell local de la costa Tarragonina, va entrar de pura casualitat en aquell club l'amic meu, ens vam saludar i vàrem parlar una estona els dos, va ser tanta l'alegria dels dos que fins i tot vam beure junts unes copes, dons feia molt temps que no sabíem res l'un del altre, ell bevia whisky i jo com sempre aigua pura sense gas i natural, per a tenir sempre el meu cap clar, mentre parlàvem una noia es va acostar, jo em vaig retirar una hi els deixa a ells dos sols, vaig observar que els dos parlaven una mica, no se el que va passar, que la noia el va deixar i sent anà, sense prendre res, va estar una estona sol allà en la barra del club i no va passar gaire quant se li va acostar la "Marta", en acabar ella amb un client que estava alternant, acostant-se a ell tota cofoia, li va fer un petó hi ell la va correspondre, ella li digué quelcom a cau d'orella, ell va riure i manà al cambrer que li poses una copa de cava, desprès d'aquella primera copa, els hi va servir el cambrer dus mes a cadascun, i desprès mes, fins i tot una ampolla sencera de cava Francés, quant vaig veure sortir aquella ampolla de cava Francés, jo em vaig esparverà dons allí el cava autèntic de fora d'Espanya era molt car crec que per aquells anys el seu preu sols en la barra costava mes o menys unes quaranta mil pessetes allò sol. Ells dos reien i parlaven, de segur que sols bajanades, se la varen acabar i en demanaren un altre, i que també se l'acabaren, allò donava l'enveja a mes d'una noia del club, i de molts altres homes que no es podien permetre aquest luxe, al cap de poc quant ja s'avien begut tot allò ell va demanar el compta i li fou presentat al moment, ell va treure una Visa or, va pagar, jo vaig quedar molt parat, dons no sabia ven be el que feia, en que era el que ell treballava, dons per poder pagar en Visa or, deuria de tenir molts i molts diners ja que al pagar aquella compta no va dubtar gens, ni tant sols es va immutar, ell i jo no havíem sabut res l'un del altre des de que anàvem al col·legi hi el poc que aviem parlat aquella nit desprès de saludar-nos.
La "Marta" segons em semblà també es va fixa amb aquella Visa or, i com que ella de simple no en tenia res, es va quedar amb la pel·lícula. L'amic es va acomiadar de la noia la "Marta" altre volta amb dos petons molt sonat i tot rialler, em va saludar amb la ma i va sortir del local. La resta de la nit transcorregué normal com moltes altres nits; de totes maneres jo vaig marxar abans de que tanqués el club, dons estava cansat i tenia ganes d'agafar la carretera per anar a Barcelona a la meva casa, hi agafar aquell llit meu que tant m'esperava, però amb la intenció de tornar al club de la província de Tarragona per tal de veure com acabava tot allò que aquesta nit tan be havia començat amb el meu amic d'una forma esporàdica i esplèndida.
Vaig estar unes nits sense anar-hi per allí, em vaig dedicar a descansar de les meves correries nocturnes, vaig fer uns dies de bondat, a pesar de que a mi m'agradava aquell mon de la nit, dons des de sempre m'havia agradat anar de marxa, però sense gastar res, o ven poc sols el just per no donar mala nota en aquells tipus de locals.
Quasi havia passat un mes, quant vaig sortir i vaig enfilar la carretera en direcció Tarragona on hi havia aquell club, al entrar vaig observar que hi havia algunes cares noves, les altres que jo ja les coneixia ja moltes no hi eren, però la "Marta" seguia allí, ella no havia marxat, de segur que la cosa allí li rutllava be. L'amo del club, es va dirigir a mi hi em digué: Apa, que aquell amic teu, ve cada nit; saps ve per la "Marta", i va continuar, jo, no se que es lo que li ha vist, que es el que ha vist en ella, fixa't fins i tot li du el sopar, i no et creguis, quasi sempre es a base de marisc, i també et diré que, quant passen dins a sopar les noies, es allò que li porta tant esplèndid, que fins i tot, en mengem tots una mica, serà ase, l'home aquest, però saps amic meu, homes com aquest "babau" a mi em van be, pel negoci saps, tots tindrien que ser com ell, ara be, que també la "Marta" en sap un molt de treure'ls-hi diners o el que ella es proposi; be tu ja ho saps mes que de sobres que el que jo et dic , es veritat, mes "babaus" hi haurien d'haver hi, encara ni ha pocs, i dient això es va retirà a la caixa, dons sol·licitaven la seva presència; el cambrer sense jo dir-li res em va posar la meva botella d'aigua natural sense gas com sempre, mentre a petits glops la prenia, va entrar en el club, l'amic tot carregat amb unes paquets molt ben embolicades i que per cert feien molta olor. La "Marta" quant el va veure que ja entrava per la porta, deixà el client que en aquells moments estava alternant, i va córrer a rebre'l agafant-li un dels paquets i fent-li una forta abrasada i també un petó en la seva boca, per cert bastant llarg.
Ell rient, va dir: Va, va ja esta be, apa "Marta" que em tiraràs al terra a mi i tot el que duc, i per cert que duc avui val molts diners, i va continuar, apa no facis mes monades ara, deixa'm que jo deixi en un lloc segur tot això, però que va la "Marta" no es desenganxava d'ell, i tots dos plegats arribaren al taulell i deixaren en el seu d'amunt tot el que portaven. Llavors l'amic meu va mirar, i al veurem em va saludar i digué al cambrer posa al amic el que ell vulgui, dons es amic meu de la infància i es ven mereix que el convidi jo, tot rient i molt mes alegre que mai. La "Marta" l'agafà de la ma i el portà cap l'interior del local, allí on hi havia una habitació amb uns sofàs, van estar una bona estona dins, i fins i tot vaig veure que els i portaven una botella de cava del autèntic el Francés, el mes car, i mes car encara dins d'aquell lloc.
De fet i tot que en el local hi havia musica es sentien les rialles hi els crits de goig que feien ells dos allà dins, jo no vaig voler sentir mes i com que la consumició ja estava mes que pagada, vaig marxar d'allí, vaig donar unes voltes mes i em retirar a casa a descansar; en arribar ja eren mes de les tres de la matinada, i havia tingut un dia i nit mot atrafegada.
Aquesta vegada vaig tardar molt mes en anar en aquell club en el que i treballava la "Marta", dons per raons de la meva feina, vaig tenir de fer un llarg viatge a l'estranger i vaig ser fora de Barcelona quasi ve dos llargs mesos. Al tornar sols tenia una idea, de com hauria acabat tot allò del meu amic i de la "Marta", aquella nit no acabava d'arribar, i jo desprès de sopar me'n vaig anar a treure el cap, per tal de sortir per aquells llocs i de pas saber com anava tot, dons tenia molta curiositat. En arribar al club, i aquesta volta les cares noves de l'ultima vegada ja no hi eren, ara tornaven les cares velles de sempre, però la "Marta" no la vaig veure, potser feia festa?, dons hi ha una nit a la setmana que fan festa, cada nit en fa una de diferent, així no tanquen mai. El cambrer així que em va veure em va saludar i tot seguit em va posar la meva botella d'aigua sense gas natural i mentre me la posava, em digué que el meu amic i la "Marta" vivien junts i que ella des que estava amb ell mai anava a treballar al club. Allò m'estranyà molt, dons, jo sabia que el meu amic estava casat, i per cert molt i molt be. Vaig voler indagar quelcom mes d'ells dos i em vaig atansar a una gran amiga de la "Marta" que per cert estava en aquells moments en el club treballant, però en aqueixos moments estava lliure, i li digué: Es cert que tot el que el cambrer m'ha dit? Ella tot seguit em digué: Es cert tot el que el amic cambrer ha dit, si viuen junts i son molt i molt feliços, ell va deixar a la seva dona hi ara viu amb ella, amb la "Marta", també se que no treballa, ell s'ha retirat dels seus negocis i ara viu de les rendes junt amb ella. No em va dir res mes, es va girar d'esquena i va atendre un client seu. Jo, de moment vaig quedar molt parat, però clar si ell i ella vivien be no era cosa meva i com sempre em vaig quedar una mica observant quant em vaig acabar la meva beguda d'aigua vaig pagar vaig fer la volta de sempre que feia pels altres clubs, i marx
ar a casa meva descansar, la meva curiositat estava satisfeta.
Passaren els mesos i ja m'havia oblidat del tema últim el de la "Marta" hi el meu amic, però un dia i quant es va fer fosc, aquella nit vaig tornar a sortir i sense voler vaig anar a trepitjar aquell club de la meva historia, on vaig veure la primera vegada al meu amic i oh!, sorpresa.., al entrar tant sols obrir la porta estava la "Marta" treballant però mes radiant que mai. No em va estranyar gens dons aquestes dones ja ho fan això. Vaig arribar al taulell i em serví l'amo aquesta volta el cambrer de sempre no hi era, em va portar la meva botella d'aigua natural sense gas, i ha cau d'orella m'explicà el perquè de la tornada al treball de la "Marta". Em digué fixat amic meu, el teu amic, no te un duro, esta en la ruïna, ella com la veus, li ha xopat tot, es eixerida oi? Aquesta mossa val un imperi, farà carrera veritat? En sap de fer be les coses, va fer veure que l'estimava hi el babau, hi va caure de quatre potes, va deixar per ella, i per la seva joventut; a la seva dona mes vella que ella, també va deixar al seus fills, anant a viure junts els dos, a la "Marta" no li agradava ell, no, ca sols eren els seus diners, ja que la "Marta" viu realment amb un altre noi, jove com ella, tenen els dos junts un pis posat per un altre babau com aquest, encara que l'altre potser no ho es tan, ara ella treballa de nou, en espera de que caigui un altre babau, i que sigui tant ric com ho era aquest amic teu l'últim, i apa! A fer-li el mateix, quatre carícies, uns petons i quatre abrasades hi ha xopar-li el fetge hi el que ell vulgui, fins que no tingui cap diner. Ara el teu amic, va perdut pels carrers sense un duro, sense casa, sense dona ni fills, es un home acabat...
No vaig voler sentir res mes i vaig sortir del club desprès clar de pagar l'aigua, en sortir del local vaig girar el meu cap i vaig veure a la "Marta" rient i fen coses amb un altre client i jo per dins meu vaig pensar pobre!, - pobre del que ella enganxi, ja està ven llest! No fa pas gaires dies una nit, jo em vaig trobar pel carrer al meu amic, anava tot vell i estripat, s'acostà em saludà tot trist i plorant em va explicar el que jo ja sabia, abans d'acomiadar-se, em va dir:.- aqueixes maleïdes dones!
Li vaig preguntar si havia sopat, ell va fer que no, li vaig donar unes pessetes, i va marxar seguidament.
Veieu, aquesta ha sigut un altre historia, però aquesta vegada quelcom negra i trista, dons, varen destrossar a un pare de família, una dona i uns fills per sempre mes.
Aquesta a estat un altre historia verídica de la nit.

**************************************

Ara os passaré a explicar-vos, l'ultima historia de les tantes i tantes que ni han, i que tinc recopilades en uns esborralls i com os he dit no acabaria mai, ja que per a mi ni han moltes i totes son quelcom interessants, potser tenen quelcom de semblança, les unes amb les altres, però no ni a cap d'igual, cadascuna te la seva part d'interès, aquest ultima que os intento explicar, a mi em va deixar molt mes fred que la del meu amic, i desprès de tot tanta experiència com tinc, no em va servir de res, i m'hi vaig trobar quasi be ficat dins d'ella, però sense voler-ho, ja que jo com sempre sols estava d'observador, però aquesta vegada m'hi vaig acostar massa, em trobà molt embolicat amb ella.

No es pot ser curiós, ser massa curiós, de vegades pot ser fins i tot molt perillós. La meva historia va començar en un poble dels Pirineus, era un poble molt petit, en la carretera poc abans d'arribar al petit poble hi havia un club. En ell treballaven moltes noies, allí cada nit, junt amb l'alegria sempre hi havia alguna baralla, la festa sempre acabava en una d'aquestes, encara que mai hi havia agut sang. Jo per aquella època, em trobava allí, escrivint unes memòries, per encàrrec de la meva Editora, i per les nits quant em trobava cansat d'escriure i avorrit, aleshores sortia de la pensió, i moltes vegades anava al bar del poble si encara estava obert, si ho estava prenia la meva botella d'aigua sense gas natural i feia la xerrada, amb els quatre clients d'última hora, aquells que com jo no tenien mai son, i encara feien la seva partida o de "mus" o de "botifarra". Jo pel club, no hi havia anat cap nit, la veritat es que no en tenia cap gana, estava molt cansat i sempre al sortir d'aquell bar tenia ja ganes d'anar al llit i descansar, clar que esperava que tanquessin, dons tenia la pensió molt prop, quant arribava o em posava al llit o escrivia una estona per tal d'agafar la son, ja que per les nits amb aquella tranquil·litat del lloc, s'escrivia de meravella, no es sentia res, quasi es sentia el respirar del veïns de l'habitació contigua a la meva, o ve els rocs secs d'un altre veí de la pensió, també els cants dels ocells de la nit, podeu ven creure que allò en la ciutat no es troba, així deuria ser el paradís, no ho se, però crec que si. Cada dia transcorria igual, molta pau i tranquil·litat.
Però vet aquí, que la tranquil·litat, no pot durar sempre; dons una nit, que jo estava escrivint, trucaren a la porta de la meva habitació, uns cops molt forts, uns crits, jo em vaig aixecar i obrí la porta, amb una rebel·lada, va entrar una noia molt poc vestida i molt maca, de pell morena se'm tirà al coll, quasi de l'empenta que duia, els dos vam caure pel terra; amb una reblada, jo em vaig aixecà i vaig tancar aquella porta i vaig posar la balda, la noia bufava molt, com si vingués corren, feia fred al carrer, i ella estava molt suada, mentre bufava, no em podia dir res, jo la vaig asseure en un sofà que dins de l'habitació tenia, m'entres l'observava molt atentament, la meva vista la va recorre de dalt a baix, era molt bonica i ven feta, sota el vestit es marcaven totes les línies del seu cos, tenia uns llavis carnosos i grans, d'aquells que es poden mossegar i besar, ells ulls eren preciosos, però no sabria dir el color, dons la llum de l'habitació meva era molt baixa i no es podia apreciar res; tenia unes cames llargues i fines i les cuixes, aquelles cuixes eren molsudes i molt ven tornejades, els pits com mai havia jo vist d'iguals els dos molt vent fets i rectes, malgrat d'estar estirada en el sofà estaven els dos molt erectes i no semblaven tous.
En un moment com podeu llegir li vaig fer amb els meus ulls una fotografia complerta de tota ella.
Passaren pocs minuts i ella va semblar que es tranquil·litzava, i dirigint-se a mi ja que a dins de l'habitació meva no hi havia ningú mes, em va dir, senyor:,- no deixeu que entri ningú mes, dons, en segueixen per a matar-me!,- em puc quedar aquí? ,- amagada?,- ja que crec que no m'han vist ningú dels meus perseguidors entrar a la pensió.
Jo la veritat es que no entenia res de tot allò, tot allò que la noia ara quelcom mes tranquil·la em deia, amb el cap li digué que si, que es podia quedar, almenys per aquella nit, i que l'endemà ja pensaria que es el que podria fer.
La noia, com he dit poc a poc es va tranquil·litzar i jo li vaig oferir un conyac, que tenia guardat en l'armari, meu no era, deuria ser del últim hoste, que allí va pernoctar. Ella se el va veure d'un sol trac, hi vaig posar-li un altre, i li digué si es volia dutxar, cosa que va dir que si. Va entrar en el bany i li digué que es tanqués la porta. Però ella no va voler tancar-la i va quedar oberta i jo sense voler, ja que l'habitació era molt petita, la vaig veure tota nua, ella crec que també em veia a mi pel mirall, em va semblar que no l'importava massa, o millor dit gens.
Jo per tot el que havia passat estava molt nerviós, dons també feia molt temps que no havia vist una noia tan maca nua completament, la veritat es que no sabia que fer, ni on mirar, ella ho devia de notar, em va dir que em tranquil·litzes, jo ho vaig provar, però que va!,- com mes temps passava mes ho estava: Fixeu-vos!,- fins hi tot jo que sempre bevia aigua, aquella nit em vaig prendre un conyac que em va sentir com un tret en el meu estómac.
Per fi la noia va sortir del bany, tota nua, jo estava esparverat, no sabia on mirar, ella s'acostà molt tranquil·lament con si allò fos el mes natural del mon, em digué, que tenia la poca roba que duia al d'amunt molt bruta i suada, i que l'havia rentat i que estava assecant d'amunt del radiador de la calefacció de dins del bany, hi es tombà al d'amunt del meu llit, ja era molt tard i jo tenia son, però com aquell llit era individual i dos molt malament i cabien, vaig optar per tombar-me en el sofà, quant anava a fer-ho, ella que ho va veure, i va veure la meva bona intenció, em va dir que allí agafaria fred i que es despullés i anés al llit amb ella, que no passaria res, i que quant els amos de la pensió apaguessin la calefacció, allí els dos mútuament es donarien escalfor.
Mireu que me n'han passat de coses, però com aquesta vegada mai, jo estava vermell com un tomàquet madur i tremolava com un flam, sort de que l'habitació era pobre de llum i no es veia molt be la meva cara, vaig obeir com un nen petit, i em vaig despullar tot, de pel a pel em ficar a aquell llit al costat d'ella i tot seguit vaig apagar la llum, el que va passar a continuació aquella nit no us ho explicaré, això tindreu d'imaginar-ho vosaltres!
Es va fer de dia, els dos estàvem agafats com un sol cos, els primers raigs de sol varen entrar a traves de les escletxes de la finestra hi em despertaren, la vaig deixar anar, dons els meus braços la rodejaven tota ella, ella es donà la volta i seguí dormint, jo em vaig aixecar i desprès d'anar al bany a tirar-me una dutxa, que de veritat aquest dia la necessitava mes que altre, em vaig vestir, i per mes que intentava recordar que es el que havia passat, no recordava res, sols que m'havia ficat al llit amb ella i prou.
Vaig baixar baix sortir al carrer per anar al bar a buscar quelcom per dur-li a la noia perquè esmorzes, jo vaig prendre un cafè hi amb el diari a la ma, em vaig retornar a l'habitació a veure si ja s'havia llevat. Quant hi vai
g arribar ella ja estava vestida, feia molt goig, era molt jove, em va ensenyar el seu carnet i sols tenia vint anys, però estava feta ja una dona, mentre m'ensenyava coses d'ella jo li vaig donar un croissant amb un got de llet amb xocolata que portava per ella, se'l va menjar amb molta gana i seguidament la xocolata desfeta. Jo em vaig asseure i li vaig preguntar:,- el perquè d'aquelles presses de la matinada, i de que fugia? ,- ella amb la boca encara plena em va dir, que hi havia uns homes que la volien matar, i que ella no havia fet res, que tenia molta por, jo li vaig dir que podríem anar a la guàrdia civil, ella molt espantada, em va dir que això no!,- que no calia embolicar mes la troca, que no era convenient ficar-hi aquella gent, i que els seus perseguidors segurament ja s'havien oblidat d'ella, i que si passava uns dies amagada dins de la pensió amb mi, de segur que s'oblidarien per complert.
A mi això d'aquesta por a la guàrdia civil, m'estranyà, però no li vaig donar mes importància, i vam seguir parlant d'altres coses. A l'hora de dinar li vaig preguntar que es el que ella volia, ella em digué que qualsevol cosa hi em vaig disposar a anar a buscar el dinar pels dos, vaig anar a la fonda del poble i vaig demanar el doble de dinar, i que m'ho preparessin per emportar, dons avui havia decidit menjar a dins de l'habitació, perquè la veritat es que tenia molt treball per acabar, la senyora mestressa es va estranyar dons, sempre menjava molt poc, i molt tranquil a la fonda, però de tota manera m'ho va preparar molt be, vaig pagar i li donà les gràcies, en arribar a l'habitació ja m'esperava la noia. Els dos vam menjar i aquell dia jo ja no vaig escriure res mes, ja no vam sortir en tot el dia, vam empalmar el dia amb la nit, i quina nit!,- altre volta, si la primera va ser bona, aquesta segona fou meravellosa, allò era massa!,- jo no crec que pogués aguantar massa temps igual!,- simplificant les bacanals duraren una setmana llarga, allò no podia ser, jo no escrivia res i de seguir així la meva Editorial m'acomiadaria, això no podia ser. Amés a la mestressa de la pensió li estranyava que jo no deixes fer l'habitació cap dels dies, i que tots els dies estigues menjant a dins d'ella i sols li deia es que tenia molta feina i haig d'acabar els meus escrits.
Però una nit, altre volta, uns cops molt forts a la porta de l'habitació, ella no crec que hagués sentit res, dons s'havia pres una pastilla per a dormir, i tenia el son molt fort, jo em vaig aixecar del llit sobresaltat em vaig posar el bati dons anava completament despullat, i vaig obrir, era la guàrdia civil, i sense poder jo dir ni un mot, em vaig trobar emmanillat amb les meves mans d'arrera l'esquena, la veritat es que no sabia el que passava, jo no havia fet res, sols diguem tenir dins l'habitació meva a una noia desconeguda, però això si major d'edat, aleshores vaig preguntar ells van dir "usted callese", "o le doy una patada en la espalda" jo molt espantat, vaig callar i no vaig dir res mes, ja que amb aquesta gent el millor es callar.
Mentre tot això a mi em passava, vaig veure a la noia, que encara era al llit, l'altre company del guàrdia la va emmanillar sense deixar-la vestir i li deien: "canta hija de p... y dinos en que lugar escondites la droga"? ,- "tu y tus amigos, los otros donde estan?",- ella deia no ho se!,- jo no se res, i plorava.
Allí en el llit emmanillats els dos cadascun en un lloc diferent de l'habitació que jo ocupava en qualitat d'hoste, una molt bona estona, a mi em demanaren la documentació mentre interrogaven a la noia, que segui emmanillada al llit. Vaig observar a un guàrdia que la va tapar, ja que la noia estava completament nua. Qui sap si ho va fer per vergonya o potser perquè potser tenia filles de la seva edat.
La meva documentació un dels dos guàrdies se la va emportar hi ha l'estona, tornava i deia a l'altre: "a ese ya lo podemos soltar, pues no tiene antecedentes y creo, bueno estoy seguro que nada tiene que ver en todo eso". L'altre em va treure les esposes i jo em vaig refregar els canells, dons la veritat es que em feien mal, aleshores em varen indicar que sortís de l'habitació, i així ho vaig fer, però abans vaig girar els meus ulls on estava la noia, i vaig veure que tenia aquella cara tant maca desfigurada pels plors o qui sap potser pels cops.
La noia a dins encara va estar una gran estona, dons la varen seguir interrogant, aleshores potser al no treure res, també li van treure les esposes i li posaren un llençol a sobre i la van treure a fora de l'habitació en el passadís de la pensió, ells amb ella baixaren les escales fins al carrer, la pujaren en un cotxe i se l'endugueren, suposo que al quarter, jo vaig tornar a l'habitació, estava tota ella feta un embolic tot estava remogut i pel terra com si ells haguessin estat buscant per allà dins la droga que deien que buscaven, vaig intentar ficar-me al llit per acabar el meu son trencat sobtadament, però pels nervis segurament i per tot no vaig poder dormir gens en tota la resta de la nit, sols en el meu cap passaven com una pel·lícula tot el que hores abans havia passat allí en aquella tranquil·la habitació meva que jo ocupava, i a pesar de tot el passat encara jo no entenia res.
Al matí quant em llevà no de dormir si no d'estar estirat pensant, vaig anar al bar, tothom que estava dins parlava d'allò, també deien que havien tancat el club de la carretera per drogues, per haver-hi menors, i no se quelcom mes, Jo em vaig limitar a escoltar i res mes, ningú es va ficar en mi.
Per la tarda i desprès de dinar, en la fonda com sempre però clar aquest vegada com abans en la fonda no en l'habitació, la mestressa en va fer broma dient, que mestre ja heu acabat els escrits que ja dineu aquí?,- jo li digué que si, que ja estava de tot, desprès vaig marxar cap l'habitació per intentar acabar els meus escrits, dons la veritat es que ho tenia tot molt atraçat, degut a la bona vida que feia junt amb aquella noia, la veritat es que vaig intentar d'escriure i no em sortia res, dons estava encara molt confós, no, no podia escriure, ni podia concentrar les meves idees en la meva feina, degut a aquells fets que varen variar momentàniament la meva vida,
Varen passar encara molts dies, i que jo no podia escriure res, no em podia concentrar, però els dies anaven passant, desprès començaren els mesos i com tot a la llarga s'oblida, jo ja quasi m'havia oblidat de tot i ja tornava a escriure normal.
Seguia en la mateixa pensió en el mateix poble, sols que vaig amb una excusa demanar el canvi d'habitació, la que em donaren tenia millor vista d'aquelles muntanyes Pirinenques, una tarda, que era d'aquelles tardes en que un no sap ven be el que li passa i no te gens de ganes de fer res, dons jo aquella tarda, no tenia cap gana d'escriure, almenys desprès de dinar, tenia una mandra terrible hi es que també feia un sol maco i calent, em vaig dons disposar a anar a donar un tom per les rodalies del poble.
Dit i fet, em vaig endinsar, sense donarem compta pel bosc que envoltava tot el poble i mentre anava caminant i prenent aquell deliciós sol, absort amb els meus pensaments, vaig topar de sobta en un paquet que hi havia allà al terra d'arrera d'uns matolls, jo de primer vaig creure que era una roca, però quant vaig fixar la meva mira al terra, esglaiat vaig veure d'avant meu, aquella noia tan maca, que els dos havíem estat junts, i la que jo i ella havíem gaudit tan en aquell llit de l'altre habitació que jo vaig demanar de canviar, ara ella estava allí al terra a dins d'aquell paquet morta! Estava esquarterada, sols se li veia el cap, jo desprès de passar l'esglai primer i en molta cura la vaig tocar el que es veia aquell cap i encara estava calent, però ja era ven morta tota ella, tenia un escrit junt a ella, junt al paquet que deia:,- per traïdora i per haver cantat a la policia. Jo aleshores desprès de llegir això tot esparverat, em vaig allunyar d'allí, el mes apresa que vaig poder, la veritat es que no sabia que fer, en arribar a la pensió vaig donar una excusa a la mestressa vaig pagar, recollí totes les meves coses i en el primer autobús vaig tornar a la ciutat de Barcelona; aquell poble tant tranquil havia deixar de ser-ho, almenys per a mi, i vaig fugir d'allí per a no tornar mai mes.

Aquesta historia estimats lectors ha estat l'última d'aquest el meu primer llibre el qual jo titulo "ELS OCELLS DE LA NIT" de segur que en breu en faré una segona part amb mes histories com aquestes o similars, totes reals com la vida mateixa.
Fi

Han sigut uns quant relats reals de successos que havien passat en les nits de Barcelona i rodalies a partir dels anys seixanta, aquestes histories es varen començar a escriure en esborralls, recopilats el mes de Març del 1992, prop de Barcelona, avui en el mes d'Abril del 2006, s'han començat a escriure, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" prop del massís del Canigó, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya, acabant-les avui 22 de Juny del 2006. En el meu estudi d'estiu el "MAS dels TILERS" en la Comarca del Ripollès Pirineus de (Girona) prop de Vallter 2000.

E-Mail: el_ultim_creador_de_somnis@msn.com etc.


Aquesta noia fou la de l'última història, de la qual desprès jo vaig fer aquest dibuix d'ella, clar desfigurant la cara per no ser reconeguda mai per a ningú. Autor dibuix Ferran de Montagut.