Records

M'afalaga presumir d'haver crescut en un petit poble de muntanya envoltada d' aroma a natura i afinats cants d'ocells, un llogarret encisador, on es viu intensament, res passa inadvertit i cada dia, un desperta amb la seguretat de descobrir quelcom per primera vegada, un soroll, una olor, una sensació... un indret summament entranyable on cada racó emana l' ansiat aroma de la tranqui.litat, d' un valor immesurable en la constant follia en la que intentem sobreviure.

Recordo intensament cada sospir, cada ombra, cada remor, com per primer cop...
els seus carrers, on he donat els primer passos i ensopegades, i on he viscut, l' innocència de l' infància, la complicitat de l'adolescència, el primer petó... tinc un record associat a tots i cada un dels carrerons i amagatalls del poble.
Fent memòria, penso en mil i una aventures totes elles viscudes allí, bons consells d'aquells que avui ja no hi són, bons amics.... és allí on hi ha les meves arrels, les meves il·lusions... el meu tarannà.

Pot sonar tòpic, però enyoro l'olor a llenya i a pluja de tardor esvaint-se per l' ambient, la fresca de la boirina matinera, el repicar del campanar, el temps passat...
Molts cops imagino que tinc la capacitat d'aturar el temps ,tirar endarrera i modificar tot allò que desitgi... sincerament canviaria ben poca cosa del que he viscut fins al dia d' avui, potser reviuria amb més intensitat allò que d' alguna manera he deixat escapar o senzillament he ignorat, escoltar novament aquella paraula amable, experimentat una petita carícia caiguda en l' oblit... senzillament recordar...

Pot semblar absurd però estic convençuda que la majoria dels que llegeixen aquestes ratlles, ha tingut sensacions semblants en algun moment, talment com si un s' endinses en un llarg viatge sense retorn, sol i com únics companys en aquesta travessia, infinitat de records que volàtils sobreviuen als entrebancs del camí.
Tot el descrit fins ara ha fet que aprengués a valorar la vida com es mereix ,deixant a banda el que enfosqueix el tarannà diari, esborrant-ho definitivament i emmagatzemant únicament el que ha fet que somrigués.
Dia a dia, he après a esbrinar que és el que val la pena, allunyar-me de la foscor, caminant decidida fins a trobar aquella escletxa de llum que fa que tot es vegi d' un altra manera i sobretot tenir present que llevar-se a trenc d' alba i lluitar pel que un anhela és el que a fi de comptes importa.