Records (1)

Quan vaig passar per primera i última vegada per davant d'aquella discreta casa vaig parar en sec per contemplar-la uns instants. Alguna cosa en ella m'atreia enormement. Quelcom que m'impedia desenganxar els meus ulls de la seva façana. Era, en efecte, el seu color blau. Un blau pastel, delicat, tot i que al mateix temps, gairebé magnètic. Aquella antiga construcció, la pell de la qual començava a desprendre's del seu cos, havia robat el color del cel, els matisos del qual s'havien reduït a un blanc que m'encegava, com si tingués enveja del lladre que li havia pres el seu habitual color.

Es curiós que, sovint, siguem capaços d'arrencar diàlegs tan secrets i clandestins d'elements i entorns que mai en la seva existència han gosat parlar.