Recordant 'Noviembre ' d'Achero Mañas

Un relat de: Marc Freixas

Ara sóc al sofà pensant un poema.

Disposo els meus dits de les mans,
a passejar per damunt dels fulls blancs,
i a disfrutar dels segons que em regala el temps,
mentre espero amb delit l'arribada d'aquest nou poema.

L'essència s'acomoda magistralment a dins de mi,
fent-me sortir les paraules del cor,
fins que les seves tonades tinguin dolçor.

Em diu que hi hauran més records de somriures,
quan en sorgeixi d'una acció de trapezistes,
una cançó de poesia plena d'amor per tothom.

Malauradament el seu final,
va ser més trist del que jo em pensava.

Comentaris

  • NOTA DE L'AUTOR[Ofensiu]
    Marc Freixas | 06-06-2004

    Aquest és un poema que va sorgir després d'haver vist la pel·lícula " noviembre " del director Achero Mañas.
    En la introducció dic que em va agradar molt la pel·lícula, però no vaig especificar a quina pel·lícula em referia; ho sento, va ser un descuit involuntari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.