Reclam

No soc tu, i no ho voldria.
A mesura que et comprenc,
m’és més clar, i qui ho diria...
- Que si fumes i no escoltes, que si surts i em deixes sola.
Ara seus, ara t’aixeques, ara ho vols i et desesperes. -
Veig que no ets conscient del mal que fa una ferida roent a carn viva.
Veig que no has tastat el sabor amarg d’una mort sobtada i prematura.
Capbussar-te en paraules
d’una pantalla sense missatge
és sempre més fàcil
que fer-me cas quan estic davant, dempeus esperant;
que intentar-me cuidar, com em vas dir i repetir, en qualsevol hora i dia.