reciclem!

Enterraré en tombes de paper reciclat,

amb la cerimònia justa i imprescindible,

totes aquestes frases que ja et rellisquen,

per a que el temps les pugui diluïr en el no res,

amb unes gotes de melangia i aigua nova

i fer-ne collarets de flors oloroses,

païsatges fabulosos i inexplorats,

música eterna i sentiment dolç i sincer.


Paraules que ja són mortes tant punt neixen,

esquelets d'intencions caducades,

sense possibilitat de ser dites,

de saber què és deixar-se portar per l'aire,

de veure la claror del capvespre,

de jugar una partida contra el teu humor...

han perdut la consistència màgica

i significat que les havia fet ésser.


------------------------------------------------

Per sort, els mots no senten res de res!