RECAIGUDA

Uf. Com podia ser, havia recaigut, ja tornava a menjar amb desmesura!.
-No! No! No! No pot ser! es deia ella. Em va costar massa sortir de la bulímia, no pot ser que hi torni.
Si que portava mala temporada, feia poc que havia trencat amb la parella i estava a punt de fer-se una operació una mica seriosa, però… tornar a atipar-se? Un fuet, una teula de xocolata i una bossa de nous de macadamia d’una tacada?
-I ara què faré? Seguia pensant. Ja no puc mes…
L’angoixa li anava pujant des de l’estomac, amunt, ja la sentia al coll, li costava respirar i empassar…
-Respira! S’anava dient, estas tenint un atac d’angoixa… i feia respiracions llargues mentre sospirava.
Però la situació no millorava, va començar a suar, el cor li va començar a bategar d’una manera esbojarrada fins que tota ella es va estremir i va caure a terra.
El mal que li feia el cul del cop que va rebre la va fer despertar.
Estava desorientada, suada, angoixada i somrient: per sort, sols havia estat un somni!!!