OPRESSIÓ. SUBMISSIÓ / REBEL·LIÓ. Crea més independentistes la COPPE que Esquerra Republicana.

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

"CREEN MÉS INDEPENDENTISTES LA COPE I EL PARTIT POPULAR, QUE ESQUERRA REPUBLICANA".

_________________________________

OPRESSIÓ. SUBMISSIÓ / REBEL·LIÓ.

Si tu, a una persona, la pressiones fins arribar a l'extrem, només li queden dues opcions:

O cedeix, abaixa el cap i es nega a si mateixa.

O reacciona i s'alça contra l'opressor, per a alliberar-se de les cadenes.


(I la COPE i el Partit Popular estan pressionant molt...)

_________________________________


Ja fa més d'any i mig des de la celebració de les Eleccions Generals del 14-M (catorze de març del 2004), però l'estil comunicatiu tan hostil que tenien els del PP continua viu, ben viu (i cada vegada més pujat de to), en la Cadena COPE (coPPe). Caracteritzat per un nacionalisme espanyol i un anticatalanisme exacerbat, durant anys, eixe va ser el clima present dia a dia en tots els mitjans de comunicació (públics i privats) que dominava el PP (que eren la majoria).

Si bé es mira, en teoria, una cosa seria fer propaganda a favor d'Espanya, i una altra, ben distinta, seria fer-la contra Catalunya. Però els de la coPPe, amb la seua fixació obsessiva, no capten la diferència. Per a ells, defendre Espanya significa atacar a Catalunya, i a la inversa. Són sinònims, conceptes indestriables.

Des de fa temps, la COPE està fomentant el boicot als productes catalans, pel tema del Nou Estatut. I, ¡vaja quina gràcia!, ara que els catalans comencen a reaccionar contra eixa emissora de ràdio (de diverses maneres, algunes més encertades que altres), resulta que la COPE protesta dient que els nacionalistes volen retallar-los la llibertat d'expressió. (¿O era la llibertat d'agressió? No ho sé).

¡Home! Si tant els preocupa eixa llibertat, ¿per què no denuncien també la marginació que patim des de fa anys els nacionalistes o catalanistes valencians a RTVV (RadioTelevisió Valenciana), monopolitzada pel Partit Popular?

Aquest partit, des de les institucions valencianes, ens condemna al silenci mediàtic quan no deixa que s'escolte la nostra veu a Ràdio 9 i ens nega, sistemàticament, l'accés a Canal 9. (Sent la televisió i la ràdio de TOTS els valencians, no només dels del PP).

Per al PP (i per a altres partits) és com si no existíssem. Com si no tinguéssem dret a aparéixer en cap mitjà de comunicació públic valencià. Només pel fet de no gaudir de representació a les Corts Valencianes. I això que als pobles sí que en tenim, de representació, amb els 3 regidors d'Esquerra Republicana i els 300 del BLOC. Un nombre major que el de regidors d'Esquerra Unida, que (¡mira per on!) sí que ocupa un lloc a eixes Corts.

¿Què passa? ¿Que les més de cent mil persones que votaren al BLOC per a la Generalitat no es mereixen la més mínima atenció? ¿Per què no parlen d'açò la COPE i altres mitjans? ¿Que no és important? ¿O és que no els interessa?

Clar, com no ho troben útil per als seus propòsits (propagandistes...) (Perquè la COPE ja no informa, fa propaganda política. I no massa serena, per cert).

Un altre exemple d'opressió (un nou atac a la nostra llengua, del 28-11-2005): "La Generalitat Valenciana prohibeix actuar en català a la companyia de teatre "Dagoll Dagom", amb l'obra "Mar i Cel"". I, d'açò, cap mitjà de comunicació valencià se'n ha fet un gran ressò mediàtic. Ningú clama al cel. ¿Per què?

Si la prohibició hagués afectat al castellà, ja estaria mitja Espanya manifestant-se en contra, i tothom en parlaria del tema. Però, clar, com es tracta del català (i, més encara, succeint al País Valencià...)

En estes pàgines web teniu la notícia ampliada: http://www.esquerra.org/sueca/article.php?id_article=5346&mes_info=1
http://www.racocatala.com/articles/9410
http://www.radiocatalunya.ca/framecentre.htm

Per a acabar, un cas personal: Jo conec a un xic de Sueca que és catalanista i treballa com a professor de música a Castella-La Manxa (més concretament, a Albacete). Doncs bé, m'ha comentat que viu bastant angoixat a eixa ciutat, perquè troba que no pot expressar lliurement les seues idees. No s'atreveix a parlar d'alguns temes d'actualitat amb els seus companys de faena, ni a dir realment el que pensa sobre la situació real que es viu a Catalunya o al País Valencià, perquè correria el risc de perdre el treball, de ser agredit física o verbalment, o, en el millor dels casos, de veure's arraconat de per vida.

I açò no apareix en la COPE, ni en altres llocs. ¿Per què serà?

Ens estan asfixiant poc a poc, mediàticament, políticament i socialment. (Eixa és la comparació més propera que se m'acut ara mateix). I jo crec que açò fa que molta gent catalanista comence a estar farta de tot. Potser alguns s'estan desbaratant o tornant bojos, de tanta pressió, i de tant de ressentiment acumulat. Són gent que estan començant a cometre actes que se'n ixen de la legalitat, o a proferir amenaces contra persones que no tenen massa culpa. Quan, en realitat, haurien de dirigir aquest ressentiment (DE MANERA NO VIOLENTA) cap a uns altres objectius, més responsables d'allò que està passant. (Si és que l'han d'orientar en alguna direcció).


UN EXEMPLE DE REACCIÓ NO VIOLENTA.

Per si no us heu fixat (o per si us ho heu preguntat alguna vegada), jo vaig començar a escriure cartes reivindicatives a partir del 14-M, passades les Eleccions Generals. Només per una senzilla raó: Perquè li vaig veure les urpes al gat (o les dents al llop, com vulgues dir-ho). De tal nivell era la crispació que havia estat clavant en l'ambient polític i social el Partit Popular, des del govern, criminalitzant a quasi tots els que no pensaven com ells. I tan forta va ser la manipulació informativa a què ens va sotmetre els dies posteriors als atemptats de Madrid del 11-M (manipulació que ja duia exercint des de feia anys, en molts àmbits). Tant fart estava que, finalment, vaig decidir unir-me a la lluita mediàtica, mitjançant estos escrits que us envie regularment.

Primera, perquè ja no podia aguantar més al Partit Popular (el PP, o "Partit de la Por"). Tenia ganes d'expressar la meua opinió lliurement, a veure si així, amb el meu granet d'arena, una vegada desbancat eixe partit (per fi) del poder de l'Estat, contribuïa a què no hi tornara en molt de temps (i mai més amb majoria absoluta, absolutista).

Segona, perquè estava indignat davant de totes les aberracions que el PP està perpetrant al País Valencià: esPPeculant amb el nostre territori, relegant la nostra llengua a la mort en vida, endeutant la Generalitat, enfrontant a alacantins contra valencians i a valencians contra catalans, amb el tema de l'aigua... (Només per a enriquir-se uns pocs, que ja són prou rics). I, pitjor encara, sentia vergonya que molts d'eixos valencians tornassen a votar-los massivament el dia del 14-M. Desitjava veure fora del govern de la Generalitat a aquest partit, i la millor manera que se'm va ocórrer (i que tenia al meu abast) va ser la de posar-me a escriure, i enviar cartes a tot arreu.

I, tercera, perquè ja en tenia prou de la quantitat de mesinfots que hi ha pul·lulant per ací, i que, sense immutar-se el més mínim, toleren que els del PP (i també els del PSOE) facen de les seues i ens mantinguen ofegats (i oprimits), políticament i socialment, a tots els catalanistes valencians. El meu desig era que la gent es donés compte (o volgués, ja d'una vegada, donar-se compte) del que està passant al nostre país. Per a què alguns mesinfots deixaren de ser-ho, començaren a reflexionar una mica i, finalment, reaccionaren d'una manera o d'altra.

Junt a més persones que treballem en la mateixa direcció, volia preparar als valencians per al pròxim retorn del PP al govern de l'Estat. Per a què, abans d'això, els valencians prenguéssem consciència de nosaltres mateixos. Per a aconseguir a València un catalanisme fort, que contrarrestara la pressió que el PP tornaria, de segur, a exercir sobre tothom. (Ja està fent-ho). Per a què no ens agafen per les banyes. Per a què no ens toregen com els done la gana. Per a què vegen que nosaltres també tenim personalitat i que ens queden moltes coses per dir. Per a demostrar que cal comptar amb nosaltres, els nacionalistes valencians. Que ja no se'ns pot seguir marginant més.


A veure què aconseguim, finalment...



Sueca, 4 de desembre del 2005.
Joanjo Aguar Matoses.


(PODEU PUBLICAR-HO O REENVIAR-HO A QUI VULGUEU. ENDAVANT).


Comentaris

  • Fotos meues de Sueca, València i voltants[Ofensiu]




    ____________________________


    Podeu veure fotos meues de Sueca, el meu poble, i dels seus voltants, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618477002096/



    Imatges de València Ciutat, també n'he publicat ací:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618387881753/


    Sou lliures de baixar-vos-les a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

  • No escolto la COPE[Ofensiu]
    franz appa | 22-08-2007

    No escolto mai la COPE, si bé alguna vegada, fent córrer el dial, m'ensopego amb les seves inconfusibles veus -opaques, negres, rígides, crispades-. Pateixo, tanmateix, igual que tots, els seus "efectes col·laterals", és a dir, els de la política mediàtica del PP, de la qual la COPE no és sinó un altaveu més.
    Així que t'entenc. Imagino que a Sueca deu ser bastant fort...
    ÀNIMS I GRÀCIES PER FER-NOS ARRIBAR ELS TEUS COMENTARIS!

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

246 Comentaris

248832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).