Cercador
Ratapenada
Un relat de: Baronessa- Compartir:
La pilota rebota a la paret
tornant-me totes les vides de gat,
fins a set vegades el diafragma
vomita l'aire viciat pels pulmons.
Intento pensar-te ple de nafres
quan ja és massa tard.
Ara la sentor de la sang
em fa picar contra la paret.
Vampirejo dins la cova
on el mil·limetrat ordre
dels calçotets plegats al calaix
recorda tot el que som.
M'he trencat les dents
i els llavis se m'enfonsen.
Sort que la sang fregida
no s'ha de mastegar.
Comentaris
-
On ets, Baronessa?[Ofensiu]jfbcri | 07-09-2007 | Valoració: 10
Esplèndit! M'ha encantat. Es veu que tens poca pràctica, però les imatges estan molt i molt bé. Arbequina, està clar que la sang fregida és sang fregida. A mi em torna a la realitat d'un bar lúgubre on hi serveixen aquest plat.
Estic esperant més poemes, Baronessa, per saber que no ets una flor d'estiu.
No entenc perquè la gent no se'l llegeix, debia passar molt poc temps a la pàgina principal.
Records i segueix així! -
Hola[Ofensiu]Arbequina | 27-08-2007
M'he llegit aquest poema (m'ha cridat l'atenció el títol), i el cert és que m'ha costat.
Per exemple, la darrera estrofa: Què vol dir lo de la sang fregida?
No sé, crec que darrerament se m'escapa la poesia del meu enteniment.
Tot i això, la veritat és que un parell de metàfores (a les que no sé si els hi he donat la correcta interpretació) m'han agradat força.
En fi, a reveure.
Arbequina.