Rastres poètics

Com la llet de matinada fermenten

els mots no dits i els monòlegs de dia

que de nit s'apassionen amb mà lenta,

cerco quasi mut en terres de via.



No sóc d'ací i visc fet de calenta

nit de sol i senyal de llum que fia

tot mot auster en boca de serventa

reeixida que fa el pes de pedreria.



Els vençuts vencen sense mots que engreixen

ans amb mots estranys d'aigua que desdenya

i que adoben fems ferms que alcen la queixa



d'altres astres que habiten en nosaltres

i d'altres pronoms amb alfabets d'altres,

mots i terra són una cosa mateixa.