Ràpid

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

La vida s'escola, ràpida i silent,
I nosaltres ens transformem en radis invisibles
Giravoltant i lluitant contra la força centrífuga.

La vida flueix ràpid,
Com uns salvatges salts d'aigua, del riu més cabalós,
I nosaltres som troncs arrossegats pel corrent.

Dóna'm la mà i vine, ràpid,
Que em d'atrapar a corre-cuita la vida,
Ella no compta amb nosaltres per guanyar la seva cursa!

Però més que atrapar-la, correm més ràpid que ella,
Volem si és necessari, avancem-la, deixem-la enrere.
Ella va a la seva, i hem de córrer, ben ràpid.

Hem de guanyar aquesta cursa, que la vida ens supera!

(…)

L'accelerador els dóna les ales que els fan volar
Pel lateral inhòspit de la carretera.
La inconsciència, veloçment, els fa perdre la cursa,
I la vida, que no varia el seu discórrer,
Amb un lament els deixa enrere.



Comentaris

  • UN REGAL COM A CONSELL[Ofensiu]
    Marc Freixas | 10-08-2004 | Valoració: 10

    És el següent :

    Vull ser més ràpid que el vent;
    però vull ser-ho per cridar tot el què vull,
    i dir tot el què sé,...

    I no morir en l'intent.

    ( aquest és el meu poema RÀPID; un consell pràctic i efectiu ).

    I ara aquest altre poema, l'he volgut posar en aquest comentari com a regal per tu :

    CUIDA'T SERGI

    Cuida't Sergi;
    omple'ns de les teves paraules belles,
    guia'ns pel camí del teu estimadíssim talent,
    torna'ns a fer tastar la mel dels teus relats.

    Fins per sempre més estarem al teu costat;
    la bellesa de les paraules amb tu,
    guiant el camí del teu estimat talent,
    fins a tastar la mel dels teus relats tots junts.

    Cuida't Sergi;
    omple'ns,
    guia'ns,
    torna'ns,...

    UNA ABRAÇADA BEN FORTA DEL MARC!!!