Racons sòrdids

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Fugim dels racons sòrdids
Dels nostres propis esperits,
Negant contínuament la nostra innegable baixesa.

Arraconem la taca negra al camp blanc
De la nostra autocomplaença,
I reneguem de la impuresa, éssers impurs com som.

Tenim un presoner
Als calabossos de la nostra ànima,
I la ceguesa ens fa i li fa de carceller.

Fugim del reflex bastard
Que del nostre existir ens ofereix el mirall,
L'esbocinem, si és necessari, amb pedres de banalitat.

Però els racons sòrdids romanen sòrdids,
I no desapareixen sota la catifa de la ignorància,
La brossa acumulada sota el tèxtil és allò que ens compon.

Comentaris

  • Domador de paraules[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 14-07-2004 | Valoració: 10

    Crec que tens raó. I que sí, els humans som uns mestres en inventar-nos tripi(s)-jocs per no haver de pensar massa... Crec que ni ens adonem que critiquem allò que som sense adonar-nos que nosaltres mateixos també ho som. Crec que la causa n'és (potser entre d'altres) l'egocentrisme.
    Tot i això, crec que la ignorància és una catifa prou gruixuda perquè no passi la merda. i per això mateix, fins que no la esparraquem, seguirem sent merda (tot i que hi ha gent capaç de mirar-se a l'espill despullat d'hipocresies i hologrames).
    Sens dubte ets un mestre de les paraules.Ah, per cert, el 10 que em vas donar em va semblar excessiu, però t'ho agraeixo.
    Tu sí te'l mereixes!

  • EM SEMBLES PROU BO, FORÇA SINCER[Ofensiu]
    Marc Freixas | 13-07-2004 | Valoració: 9

    En aquest poema em tornes a demostrar la teva qualitat d'escriptor, de poeta;
    em sembles prou bo en cadascún dels teus escrits,
    i força sincer en aquesta boigrafia que ara, just després de llegir el poema, he descobert per casualitat.

    Gràcies sobretot, per donar-me els teus comentaris en els meus escrits,
    i per entendre tot allò que faig amb les paraules.

    Des d'aqui ( de moment!! ) una forta abraçada,
    i salut!!

    ENS VEIEM A LA TROBADA!!!