Cercador
Quin luxe viure a Mallorca
Un relat de: Mel als llavis- Compartir:
A vegades vivim moments que per la seva intensitat pareix que han durat molt més . Ahir va ser un d'aquests dies. Despertar-me a les sis del dematí, sentint la roada del matí, mentres caminava amb els peus dins la tèbia aigua, contemplant l'idílic paisatge, el silenci només romput per alguna veu llumyana, va ser una experiència immensament gratificant. Com un luxe va ser , sentir els primers raigs de sol mentres ens deslliçavem a bord de les piraigües, en una mar en calma, compartir moments únics quan set persones, erem acunats ,aturats i enllaçats una piraigua amb l'altre, al mig de la mar, com si d'un únic cos es tractàs, i com relaxant, a més no poder, va ser l'arribada a cala en Tugores, on tots ens miràvem i exclamavem: quin luxe viure a Mallorca !. Imatges, impressions, emocions, que queden impreses a les nostres retines, a les nostres cèl.lules, i de les que no hi ha més testimonis que nosaltres mateixos.
Tot junt una experiència impactant, al menys per jo, que quedarà com un dels millors records.
Berenar a la platja, amb el plat a les mans, després de dues hores de navegar, experimentar la simplesa de la vida , i com es faciliten les relacions quan no hi ha molt més que el que un és. Rialles, i nadades compartides a l'illot, tocar la panxa a una sargantana per primera vegada, impagable, impresionant, imborrable.
La màgia del dematí ja es va començar a rompre devers les 12 amb l'arribada massiva de banyistes, que en poc temps, ompliren la platja. Moment que aprofitarem per la tornada. Curt ens va paréixer la tornada en kayak des del Carbó fins a la Colònia, uns escasos 30 minuts, on ja ferem gala de coordinació i destresa.
Ja de volta al món "civilitzat" acabarem amb una paella. Despedides, besades i abraçades , desitjant tornar a compartir experiències junts.
Tornada a casa, en calma, nutrida i amb un bagatge que no pesa, al contrari, em dona ales, em sutilitza.
Gràcies a tots i cada un dels companys, per aportar-me moments així, que donen un sentit, una visió diferent, a la perspectiva de la vida.
Tot junt una experiència impactant, al menys per jo, que quedarà com un dels millors records.
Berenar a la platja, amb el plat a les mans, després de dues hores de navegar, experimentar la simplesa de la vida , i com es faciliten les relacions quan no hi ha molt més que el que un és. Rialles, i nadades compartides a l'illot, tocar la panxa a una sargantana per primera vegada, impagable, impresionant, imborrable.
La màgia del dematí ja es va començar a rompre devers les 12 amb l'arribada massiva de banyistes, que en poc temps, ompliren la platja. Moment que aprofitarem per la tornada. Curt ens va paréixer la tornada en kayak des del Carbó fins a la Colònia, uns escasos 30 minuts, on ja ferem gala de coordinació i destresa.
Ja de volta al món "civilitzat" acabarem amb una paella. Despedides, besades i abraçades , desitjant tornar a compartir experiències junts.
Tornada a casa, en calma, nutrida i amb un bagatge que no pesa, al contrari, em dona ales, em sutilitza.
Gràcies a tots i cada un dels companys, per aportar-me moments així, que donen un sentit, una visió diferent, a la perspectiva de la vida.
