Qui t'abraça a la nit

Voldria sembrar-te un camp de sentiments,
Com herba fresca
A cau d'un vent d'estiu,
Per a que hi dormissis,
Perfumada de la flor del pensament,
Sobre talls de lluna molls d'aigua de riu.

Voldria guardar dins un flascó
Líquid d'eterns somriures sota el cel
Per a ruixar-te cada despertar
Amb aquest nèctar d'hores de diamant.

I també voldria que volguessis
Lliurar-me el do de ser respiració,
Alè del teu pit, batec dins el teu cor,
Ocell, camí, tardor, rumor, record,
Cançó, o llençol que tapi el teu tresor.

Voldria entrar de puntes als teus ulls
I aixoplugar-me per dormir sota l'esguard
Que em traça els dies del color
Del blat i l'or,
Veure florir els somnis
Que hem plantat avui tots dos.

Voldria ser brisa que et portés notícies
De llunyanes terres on les teves mans
Fossin coloms...

Voldria tenir-te,
I en les hores tristes
Miro la finestra
I allà no hi ha flors.

I no soc respiració,
Ni soc alè del teu pit,
Ni batec del teu cor,
Ni ocell, ni camí,
Ni cançó,
Ni rumor,
Ni record...

... ni qui t'abraça a la nit
sota el cel estelat del llençol.