Qui soc? Que qui sóc?No ho se ni jo qui soc...

Un relat de: A_Genis20
Qui som? Qui soc? Aquesta es una pregunta que solem fer sovint, però realment per molts cops que me la formulis, no te la sabré contestar mai. Que qui soc? Soc una somiatruites, que somia en fer milers de coses, però que al final nomes acaba aconseguint allò que no volia... Que qui soc? Soc la reina del meu món, la reina dels meus somnis, desitjos i pensaments, i sé que no es això el que tu vols que et digui, se que tu et preocupes per a saber que vull ser de gran, que vull estudiar i quines grans coses vull realitzar quan creixi, i jo l'únic que se es que... És que no vull ser escalava del temps, ni de les meves decisions, no vull ser presonera de les meves conseqüències, ni viure atrapada en un món que no es el que desitjo, en un món que no hem pertany, l'únic que se es que vull prendre les meves pròpies dreceres i recorre els meus propis camins, ja siguin correctes o no, que al cap i a la fi, la que ha d'afrontar lo bo i lo dolent de la vida soc jo, soc jo i nomes jo la que ha de viure davant de aquest mirall que es la vida, que tant reflexa tristor com reflexa alegria. Que qui soc? Sóc una criatura que no sap ni ella el que vol, soc com una gota d'aigua en mig de l'oceà, alguna cosa insignificant, si, però potser per a tu, potser per a tu no soc ningú, però segur que per a altra gent seré tantes milers de coses, algunes bones o dolentes, un cop hem van dir, que- " Lo important no es que parlin bé o malament de tu, si no que en parlin"...- Que qui sóc? No se qui soc, ni tan sols tu saps qui ets, perquè ens hem de limitar a voler saber qui som...I saps que, no vull saber qui soc, tan sols vull deixar-me endur, i equivocar-me i rectificar, i omplir-me d'orgull i demanar perdó, i no vull ser ningú, i ser tothom, i no vull res, i ho vull tot, i saps que, no se ni jo el que seré, i segur que així seré mes feliç, crec que seré mes feliç deixant-me portar pel vent, que sent esclau dels diners, i segur que m'enamoraré de qui no dec, i deixaré enrere persones amb les quals hauria arribat molt lluny, i segur que perdré milers de combats, però guanyaré milers d'històries, i segur, segur que no se res, però encara hem queda temps per aprendre tot, i segur que no se qui soc, però quan sigui l'hora hem trobaré a mi mateixa i et podré contestar qui soc, fins aleshores, deixa'm viure, descobrir, caure, aixecar-me, ferir-me i curar-me les ferides, perdre', i torbar-me deixa'm ser qui realment vull ser, i potser i nomes així descobriré qui realment sóc.

Comentaris

  • Ja es veurà[Ofensiu]
    jtinto | 23-02-2020 | Valoració: 10

    M'agradat el relat. No sé qui ets, però penso que et conec una miqueta. Perquè? et preguntaràs. Doncs, si no erro, ets molt jove i jo ja sóc gran; m'he fet i m'han fet la mateixa pregunta molts cops al llarg de la vida i saps? Penso que no hi ha resposta; no per a tu o per a mi; no hi ha resposta per a ningú i la ciència no hi ajuda pas.

    Tenim la "sortida" d'acollir-nos a fes que ens ho expliquin i creure-nos-ho, però si no, restem sols com mussols davant del gran misteri: Qui, què som? Ningú ho sap a la llum de la ciència i les respostes de caire religiós, no les has d'entendre; només les has de creure. Sembla que conforten a moltíssima gent; malauradament a mi no i així hauré d'anar-me'n.

    Una abraçada

    Josep