Cercador
Qui ets?
Un relat de: ROS83Qui ets? Ets qui jo crec?
Tenies cara D'Àngel però segons com
et mirava et sortia foc dels ulls i amb
la forca ben afilada em feries el cor.
i aquelles mans tan fines i llargues com
les d'un bell pianista de cop i sobte eren
dures i fredes com l'acer.
Les paraules que et sorgien i que em
xiuxiuejaven a cau d'orella em feien
tremolar tot el cos però amb una
rafaga de vent volaven i llavors tot
eren adjectius i vocabulari que em
partien en dos.
Tenies un llavis perfectes, fins i tot
m'atreviria a dir que eren indescriptibles,
cremosos i suaus com els núvols en un cel
clar i ben blau però quan els tastava eren
Amargs com les llimones.
Qui ets? Jo no ho se! Tu ho saps?