Cercador
¿Qui és?
Un relat de: Vicoss- Compartir:
La cambra estava tan fosca com la mateixa nit, on només un reflex de la lluna permetia veure el senyor Manel assegut al llit i amb els ulls tan oberts que semblava que les parpelles s’havien paralitzades.
El silenci que omplia el geriàtric es trencava en cada pas que escoltava el senyor Manel i que molt lentament s’apropava a la seua cambra.
“Ja és hora”, pensà. I llitant-se, tancà els ulls.
El silenci que omplia el geriàtric es trencava en cada pas que escoltava el senyor Manel i que molt lentament s’apropava a la seua cambra.
“Ja és hora”, pensà. I llitant-se, tancà els ulls.
Comentaris
-
relat curt però que diu moltes coses[Ofensiu]joandemataro | 19-03-2011 | Valoració: 10
amb un to tendre i colpidor alhora
et felicito
salutacions des de mataró
joan